Els bancs tenen 2.500 milions reservats per indemnitzar clients

De fet, el volum de pèrdues patides pel sector per aquests conceptes està baixant de manera gairebé ininterrompuda des del 2015, del màxim de més de 5.500 milions d’euros d’aquell any als més de 1.500 milions del 2020, segons es recull a l’últim informe d’estabilitat financera de l’organisme supervisor. L’actual repunt de les reclamacions pot frenar aquesta tendència baixista momentàniament, però les queixes actuals són en general per conceptes que suposen quantitats més petites que en el passat, amb la qual cosa és previsible que l’esmentat descens es mantingui a mitjà termini.

L’entitat amb més provisions per a «qüestions processals» és, lògicament atesa la seva mida, el Santander (2.185 milions a juny, una xifra que atesa la seva presència internacional és gairebé equivalent a la del conjunt de la banca per a Espanya). «La política general del grup consisteix a registrar provisions per als processos de naturalesa fiscal i legal en els quals es valora que el risc de pèrdua és probable i no es registren provisions quan el risc de pèrdua és possible o remot», va apuntar en els seus comptes semestrals, una explicació extensible a la resta del sector. 

El banc presidit per Ana Botín és amb diferència el que dona una informació més detallada sobre aquest tema. Així, té 1.128 milions per a diferents procediments legals en curs i 625 milions per compensar clients per altres vies (principalment per a l’esmena d’«errors» en la venda de determinats productes al Regne Unit, les clàusules terra de Banc Popular i els préstecs indexats en francs suïssos a Polònia), als quals suma 432 milions per reclamacions laborals al Brasil. A més, té 609 milions més guardats per pagar impostos en disputa, principalment al Brasil i el Regne Unit.

Resta d’entitats

El BBVA, per la seva banda, té reservats 536 milions per a contingències legals i 44 milions més per a qüestions tributàries. En els seus comptes, només va concretar que està sent investigat per l’Audiència Nacional per la seva relació amb l’excomissari Villarejo, però va apuntar que l’esmentat risc no està proveït perquè «no és possible predir» el seu impacte. «A Espanya i en altres jurisdiccions en les quals es troba present el grup, les accions i procediments legals i reguladors contra entitats financeres, impulsats en part per algunes sentències dictades a favor dels consumidors per tribunals nacionals i supranacionals –respecte a qüestions com els termes i condicions de les targetes de crèdit i els préstecs hipotecaris–, han augmentat significativament els últims anys i aquesta tendència podria mantenir-se en el futur», va exposar.

Notícies relacionades

La SEPI examina les empreses en vista de l’impost a les multinacionals

Musk reduirà el treball amb Trump per la caiguda del benefici de Tesla un 71%

CaixaBank, per la seva banda, té reservats 671 milions per a contingències legals i 404 milions per a impostos en disputa. «El caràcter dinàmic de la litigiositat i l’elevada disparitat de criteris judicials promou amb freqüència canvis d’escenaris, sense perjudici de la qual cosa el grup té establerts mecanismes de seguiment per controlar l’evolució de les reclamacions, demandes i diferents sensibilitats judicials sobre les matèries litigioses que permetin identificar, definir i estimar els riscos», va indicar en els seus comptes.

La resta de grans bancs dona menys informació i en alguns casos només es pot fer una estimació de les provisions reservades a partir de les dades disponibles. Segons els seus informes de juny, és el cas de Sabadell (120 milions), Bankinter (103 milions, que sí que especifica que han guardat diners per a les hipoteques multidivises i targetes ‘revolving’), Unicaja Banco (97 milions), KutxaBank (71 milions), Ibercaja Banco (28 milions), Abanca (24,3 milions) i Cajamar (23,6 milions).