Els reptes de la COP26 davant una societat conscient

Acceptem la realitat tal com se’ns presenta. Hem nascut en un món ocupat per multitud de vehicles, indústries, plàstics i contaminació, pensant que podíem fer tot el que ens permetés «viure millor», sense valorar-ne veritablement les conseqüències. Fa anys semblava que la sostenibilitat era un moviment marginal que promulgava consignes mediambientals alienes al dia a dia de la majoria, però, des de fa algun temps, la societat busca alternatives que permetin revertir la situació en què ens trobem actualment. Com a resposta, hi ha cimeres com la COP26, que aquest any té lloc a Glasgow.

Quan es va clausurar la COP25, organitzada per Xile i celebrada finalment a Madrid l’any 2019, ningú imaginava que la següent cita seria dos anys després. Dos anys en què les nostres actuacions cap a l’ecosistema no s’han aturat. Ja immersos en la voràgine que suposa l’arribada d’aquesta cimera internacional, podem dir que, inevitablement, els efectes derivats de la Covid-19 seran molt presents en la seva organització i continguts.

Tot i que pugui semblar que la pandèmia no té res a veure amb el canvi climàtic, experts de les Nacions Unides consideren que la seva arribada ha posat en relleu la fragilitat de la «vella normalitat», i alerten que el perjudici provocat per l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat serà molt més gran i de més llarga durada. Per aquesta raó, són moltes les expectatives que hi ha entorn d’aquesta nova cita, de la qual s’esperen compromisos reals per part dels seus participants. 

La cita a Glasgow pretén arribar a acords entorn de la mitigació dels efectes negatius de l’acció humana sobre el clima i, per a això, és necessari parlar de descarbonització, reducció d’emissions, energies renovables, ecosistemes, comunitats i hàbitats naturals, esperant que tots aquests assumptes tinguin aplicacions pràctiques per als nostres països i comunitats. La COP26 no està creant un discurs desconegut, ni recull inquietuds noves, sinó que aborda temes que des de fa temps preocupen la societat, i per als quals molts ciutadans i consumidors han començat a prendre mesures, i és que més del 70% dels espanyols ja han transformat els seus hàbits per lluitar contra el canvi climàtic.

Aquesta presa de consciència és el que a IPG Mediabrands denominem ‘conscious life’: un nou paradigma social que advoca per un estil de vida en sintonia amb el que és natural i el respecte al medi ambient. Un estudi sobre els nous comportaments i actituds del consumidor a favor d’una vida més saludable i sostenible, marcant una nova relació de les persones amb l’entorn, posant en relleu el que és natural, el rebuig dels materials i processos contaminants, la importància de les compres conscients, la preferència per la qualitat, el consum circular, la reducció de residus, i el valor de la transparència i la traçabilitat. 

Ens trobem davant una societat en la qual el 76% dels consumidors esperen que les empreses adquireixin cert nivell de compromís ecològic i en què un 45% declara que triaria una marca respecte a d’altres similars per qüestions ambientals. Davant aquesta realitat, les companyies han començat a adaptar la seva manera d’abordar la sostenibilitat, una cosa que ha portat un 53% a modificar gairebé la totalitat del seu propòsit, mentre un 13% l’ha reformulat. 

Notícies relacionades

Glasgow posposa l’acord global per reduir les emissions

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En aquest escenari, contribuir-hi és una obligació i comprometre-s’hi una oportunitat. Però ¿les marques han de lligar-se a la cura del medi ambient perquè els consumidors ho demanen o han de fer-ho perquè són conscients de les necessitats del planeta? ¿És responsabilitat de les empreses reflexionar sobre l’ús que fan dels recursos naturals o n’hi ha prou de fer campanyes de comunicació que diguin que són ‘verdes’? En aquest punt, l’honestedat, l’autenticitat i, sobretot, els fets són la clau. No podem semblar bons sense ser-ho, ni intentar ser-ho només perquè els altres vulguin que ho siguem. Les companyies i països, després d’aquesta COP26 de Glasgow, han de preguntar-se què estan fent per reduir l’impacte del canvi climàtic, i què poden millorar pel present i el futur del conjunt de la societat. 

«Convertiu un arbre en llenya i cremarà per a vosaltres, però no produirà flors ni fruits per als vostres fills». És la frase que el premi Nobel de literatura del 1913, Rabindranath Tagore, va pronunciar fa un segle i que avui ens convida a la reflexió. ¿Estem cremant la llenya o estem deixant les llavors que donaran fruit als nostres fills?