Conjuntura

Pronòstics: ¿L’encerta algú?

A mesura que han passat els mesos, les estimacions per a aquest any s’han anat desinflant

Les previsions serveixen per treure pit quan resulten favorables, però se’ls treu ferro quan van a la contra. És una cosa semblant al que passa en l’actualitat. L’enlairament de la inflació i certs problemes de subministraments estan alentint el creixement, com va detectar l’Institut Nacional d’Estadística en el tercer trimestre. En relació amb l’economia espanyola, després de la debacle històrica del 10,8% l’any passat, les estimacions dels diferents organismes i serveis d’estudis públics i privats es mouen entre els nivells del 5% i el 7% aquest any i entre el 5,2% i més del 8 l’exercici pròxim. La qüestió és ¿qui l’encertarà?, tot i que la tendència, amb el pas de les setmanes és més cap al 5% que per sobre d’aquest nivell i una certa millora el 2022. Això faria que una part del creixement que s’havia previst aquest any passés al següent.

La Comissió Europea ha sigut la més dràstica, al retallar la previsió per a aquest any fins al 4,6%, cosa que allunya recuperar el nivell prepandèmia almenys fins el 2023. A Catalunya, per exemple, el Govern, que manté una previsió del 6,4% per a aquest any i el que ve, preveu que es torni als nivells previs a la crisi pandèmica en el pròxim exercici, tot i que això ja ho han posat en dubte també informes com el més recent de la Cambra de Comerç de Barcelona, com a conseqüència de la inflació i l’escassetat de subministraments en determinats sectors.

Galleda d’aigua freda

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja va llançar una primera advertència en la seva anàlisi de tardor, amb una previsió del 5,7% aquest any i del 6,4% el que ve. Tot i que la pitjor galleda d’aigua freda va ser la que va llançar el governador del Banc d’Espanya que, al Congrés dels Diputats, va anunciar que reduiria les previsions de creixement «de forma significativa». També l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha rebaixat les estimacions al 5,5% el 2021 i al 6,3% el 2022.

Notícies relacionades

El cert és que les dades de l’INE del tercer trimestre, malgrat que van significar un cert enlairament respecte al segon, no ho van fer amb prou empenta perquè es pugui arribar al ritme previst pel Govern. I això ha estat molt lligat a un consum, el component del producte interior brut (PIB) més important de la banda de la demanda, que no va tirar a l’estiu amb tota la força que estava prevista.

Ara totes les esperances estan posades en el trimestre final de l’exercici, amb la campanya del Black Friday i la de Nadal, amb què s’espera que es desencallin els més de 50.000 milions d’euros que es calcula que van quedar embassats durant el període de confinament i de restriccions com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus.

Temes:

Creixement econòmic

Inicia sessió 0 Comentaris

Galleda d’aigua freda

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"