La fusió CaixaBank-Bankia causarà 1.000 milions de pèrdues més a l’Estat

Es tracta, això sí, d’unes pèrdues comptables, que no augmenten la xifra del rescat estatal a la banca ni incrementaran el dèficit i el deute públiques. La majoria d’aquests impactes, així, es van reflectir en els comptes de l’Estat quan aquest va desemborsar els fons necessaris per salvar les entitats que van fer fallida el 2012. La normativa comptable, amb tot, obliga a anar reflectint cada any en els comptes del FROB l’import considerat «recuperable» de la inversió pública en el banc. L’import esmentat, que no ha parat de baixar en els últims anys, s’ha reduït encara més i de forma notable per la fusió, a l’haver passat l’Estat de tenir una posició majoritària i de control a Bankia (61,83% de capital) a ser el segon accionista i minoritari en CaixaBank (16,11%).

Al ser el propietari de control tant de BFA (matriu de Bankia) com de la filial (la mateixa Bankia), el FROB no comptabilitzava la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys els interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que corresponia a la resta dels seus accionistes que no eren l’Estat). L’any passat, la imminent fusió del banc amb CaixaBank va obligar el grup BFA a reclassificar la seva participació en Bankia com a disponible per a la venda i a recalcular a la baixa el valor dels actius que anava a traspassar. Això va provocar que el patrimoni net del grup bancari baixés de 9.530 a 5.974 milions d’euros, de la qual cosa es van derivar les pèrdues esmentades per al FROB de 3.556 milions.

Nou criteri comptable

En els comptes del 2021, que el fons públic presentarà previsiblement a finals de primavera, es reflectirà un nou deteriorament d’aquest «valor recuperable». A l’haver deixat BFA de formar un grup amb la desapareguda Bankia, el FROB haurà de començar a valorar la seva participació segons el patrimoni net individual de BFA (corregit, si n’hi ha, per les plusvàlues latents de més fàcil execució). «El 2021, quan deixaran d’existir els comptes del grup BFA, caldrà recórrer als comptes del patrimoni net individual i, si es tenen en compte les xifres en el dia d’avui, la valoració de la participada es reduirà encara més en un import que serà de poc més de 1.000 milions d’euros», va admetre fa uns dies en el Congrés la presidenta de l’organisme, Paula Conthe.

Segons les últimes dades oficials disponibles, el patrimoni net individual de BFA va pujar dels 4.029 milions del 2020 a 4.742 milions al tancament de juny gràcies a la revalorització borsària de Bankia fins a la seva desaparició i posteriorment de CaixaBank, de la qual posseeix el 16,11%. Però malgrat aquest ascens, el FROB patiria unes pèrdues de 1.232 milions en els seus comptes del 2021 si es mantingués aquesta quantitat de patrimoni net en el segon semestre i si no hi hagués plusvàlues latents. Els 4.742 milions són inferiors als 5.974 milions en què estava valorada la participació al tancament del 2020 a causa del canvi del criteri de comptabilització esmentat provocat per la fusió. A més, el banc català ha baixat en borsa un 3,4% des del tancament de juny, amb la qual cosa ara com ara els números vermells serien encara més grans, si bé cal veure el comportament de la cotització en el que queda d’exercici.

Factura final

Notícies relacionades

L'Estat assumeix que la unió CaixaBank-Bankia li causarà pèrdues el 2021

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Tot això no implica que la fusió hagi de ser un mal negoci per al contribuent. Des que es van anunciar els contactes entre Bankia i CaixaBank el setembre de l’any passat, la participació pública s’ha revaloritzat en borsa un 65%, dels 1.965 milions als 3.253 milions. «Tota aquesta generació de valor s’ha produït gràcies a la fusió i ens permet afrontar amb molt més optimisme la potencial desinversió, ja que som en una entitat que té més expectatives de generar beneficis i també de pagar dividends, cosa que també té un impacte positiu en generar superàvit (públic), sigui dit de passada. A més, al ser un bloc menor, es facilita executar la desinversió», va assegurar Conthe.

La factura final del rescat, en tot cas, no se sabrà fins que l’Estat surti del capital (s’ha donat fins al final del 2023 per fer-ho, però el Govern pot ampliar el termini tant com vulgui). De moment, les arques públiques només han ingressat 346 milions d’euros, l’equivalent a un 1,4% dels 24.069 milions que es van injectar. Bankia ha tornat 3.303 milions (més 34,8 milions cobrats del dividend de CaixaBank de maig), però aquests fons mai han arribat a l’Estat perquè han servit per cobrir part de la caiguda en el patrimoni de BFA provocada per les pèrdues que ha acumulat des del 2015 a causa de la contínua baixada en borsa de Bankia per l’entorn de tipus d’interès negatius. Això ha impedit que el grup comencés a tornar el capital que se li va injectar a les arques del FROB, com estava previst en l’acord arribat amb la Comissió Europea el 2012.