Les grans ‘telecos’ retallen més de 20.000 llocs de treball en els últims deu anys a Espanya

Una nova onada de sortides eleva a més de 20.000 els llocs de treball perduts entre les tres principals empreses de telecomunicacions en l’última dècada, segons xifres facilitades pels sindicats. Aquesta reducció de les plantilles –que inclou les 442 sortides de Vodafone, les 415 d’Orange i el potencial pla de baixes que prepara Telefónica per posar en marxa abans de final d’any, que podria afectar al voltant de 3.000 empleats– s’alinea amb la caiguda d’ingressos de les tres telecos en aquest període. 

El 2020, les tres companyies principals del sector van sumar una facturació total de 24.586 milions d’euros, molt similar a la de l’any 2003, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). La Covid ha fet efecte en el sector, però la tendència a la baixa ve de lluny, amb una mitjana en els últims anys de 30.000 milions d’euros d’ingressos, contra el màxim de 32.959 a què es va arribar el 2008.

Telefónica és la primera operadora espanyola, la que té una plantilla més gran (18.248 persones a finals del 2020, segons la CNMC) i també la que més retallades ha fet. La companyia que dirigeix Emilio Gallo va reduir la seva plantilla entre els anys 2011 i 2013 en un total de 6.830 treballadors; mentre que entre el 2019 i el 2020 va fer uns plans d’ajust que van afectar 8.500 empleats. 

Abans que acabi l’any, l’operadora de Movistar farà un nou pla de desvinculacions (PSI) que afectarà entre 2.500 i 3.500 empleats, a falta de conèixer-ne les condicions. Divendres la companyia que dirigeix Emilio Gallo va traslladar als sindicats que ben aviat iniciarà els contactes per aconseguir «un pacte social que determini el futur laboral de l’empresa». 

El cas d’Orange i Vodafone no és molt diferent. Immersa en una brutal reestructuració des que va decidir deixar d’emetre futbol en la temporada 2019 al considerar que no era rendible, Vodafone suma en els últims anys més de 3.500 acomiadaments. L’últim s’acaba de tancar amb els sindicats amb la sortida de 442 persones. Abans, Orange havia tancat al juny un expedients de regulació d’ocupació (ero) que va afectar un total de 415 empleats, que se sumen als 600 del 2008 i els 496 del 2016.

Caiguda d’ingressos

La pressió competitiva a Espanya, impulsada per l’auge del ‘low cost’, és el motiu principal a què al·ludeixen les grans empreses per reduir la seva mida. Tant per a Telefónica i Vodafone, l’any 2007 va ser el millor any de la sèrie històrica en qüestió d’ingressos, amb una xifra de negocis que va superar els 21.000 milions i els 7.000 milions, respectivament. A partir del 2008 (any en què MásMóvil es va començar a comercialitzar a Espanya) la facturació de les dues empreses s’ha anat reduint fins als més de 14.600 milions i 4.800 milions que ha facturat cadascuna el 2020. En el cas d’Orange, la companyia ha passat d’estar a l’entorn dels 4.000 milions durant el 2007 als 5.000 milions l’any passat.

En el conjunt del sector, el 2020 els ingressos es van reduir en més de 3.000 milions, però el seu efecte a la plantilla no es va veure fins aquest any. I això malgrat que l’ús dels serveis de telecomunicacions és cada vegada més elevat. Així, si el 2004 hi havia 3,4 milions de serveis i banda ampla fixa, el 2020 va tancar amb 16,1 milions (el 2007 n’eren 8 milions). En el cas de les línies mòbils, el 2004 només hi havia 38,6 milions, mentre que el 2020 en són 55,6 milions (el 2007 n’eren 48,4 milions). 

Digitalització

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A l’auge del ‘low cost’ a Espanya se suma el canvi d’era en les telecomunicacions amb el final des de desenvolupament de la fibra, sobretot en el cas de Telefónica, al tenir complet pràcticament tot el país. Així com amb l’auge de la digitalització en tots els àmbits, des de l’operativa fins a la comercialització. En aquest sentit, el millor exemple és Vodafone, que va vincular els acomiadaments que va fer aquest any a Espanya al tancament de les seves 34 botigues pròpies al país amb l’objectiu de crear una organització amb què «ser més àgils i competitius». 

Orange també té pensat desfer-se de bona part de les seves botigues, sobretot d’aquelles més petites. La companyia que ara dirigeix Jean-François Fallacher va anunciar fa uns dies que ja ha clausurat 40 establiments d’un total de 800 botigues que componen la seva xarxa comercial i continuarà tancant aquelles que no siguin rendibles. «En una nova situació en què la digitalització guanya pes, ens hem de replantejar el model de botigues», va dir Diego Martínez, vicepresident de la divisió de consumidors del grup a Espanya.