Gran apagada: ¿Hi ha risc?

N’hi ha que es van llançar a comprar espelmes i altres productes davant la possibilitat d’apagada, malgrat que el Govern espanyol va desmentir-ho rotundament: «No som davant cap escenari que ens permeti pensar que això pot ocórrer», va insistir la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. «És molt difícil que un gran problema, en una gran línia d’alta tensió a Europa, ens arribi a produir aquí un efecte generalitzat complicat», va explicar la ministra en una entrevista a TVE emparant-se que Espanya «és gairebé una illa energètica, amb una interconnexió molt inferior a allò que ens agradaria i que hem d’aconseguir amb França», la qual cosa «representa també un cordó sanitari, una barrera important».

L’operador del sistema elèctric, Red Eléctrica, va llançar fins i tot un comunicat en el qual afirmava que «no existeix cap indici objectiu que faci pensar que es pugui produir un esdeveniment d’aquestes característiques al nostre país». Per fer-se una idea, el sistema elèctric peninsular compta amb un elevat nivell de cobertura i la seva capacitat de generació (107.088 megawatts instal·lats) més que duplica qualsevol pic de demanda que s’hagi produït fins al moment (el 17 de desembre de 2007 es va produir el màxim històric de potència instantània).

El consultor sènior d’AFRY, Javier Revuelta, explica que «no ha canviat res» respecte a altres anys que pugui fer predir res semblant a una fallada energètica gran. Tret d’una cosa: la possibilitat que hi hagi falta de gas a Europa per l’alça de la demanda, impulsada per la Xina, i l’oferta justa. «Però a Espanya no crec que faci falta per les reserves que tenim i perquè continuarà arribant gas pels gasoductes que tenim», explica.

Segons Enagás, Espanya compta amb un nivell de reserves de gas per a 40 dies. «Si faltés gas i existís un petit risc per al consum industrial, per al consum domèstic i per a la generació elèctrica (el gas és el combustible que utilitzen els cicles combinats per produir electricitat) no hi hauria una apagada, sinó que llavors el Ministeri per a la Transició Ecològica, Red Eléctrica i Enagás hauria de decidir a qui se li talla», explica. I considera que en aquest cas els que més paperetes tindrien seria la gran indústria.

Fins fa uns mesos existia el que es denominava com a servei d’interrompibilitat (una eina de gestió de la demanda segons la qual la gran indústria estava disponible quan el sistema elèctric ho requerís d’acord amb criteris de seguretat del sistema, però també econòmics a canvi d’una retribució). I tot i que ja no existeix es poden fer talls selectius. «El subministrament elèctric el veig gairebé al cent per cent i si no seria un tall molt petit que primer afectaria la indústria, però seria molt improbable que afectés algun tipus de cicle combinat», afegeix Revuelta. «La probabilitat d’apagada és nul·la i igual que la de fa un any», acaba.

Fins ara s’han produït algunes aturades d’activitat industrial vinculades a l’elevat preu de l’electricitat; no, al desproveïment. A mitjans d’octubre, l’empresa siderúrgica Sidenor va anunciar una aturada de la seva activitat durant 20 dies pel «desorbitat» preu de l’electricitat que va provocar una alça dels costos de l’empresa del 25%. Fertiberia va decidir avançar una parada tècnica prevista per al 2022. Asturiana de Zinc (Azsa) va rebaixar la producció de les seves plantes en les hores més cares del dia. Fins i tot algunes indústries adverteixen de possibles tancaments patronals puntuals per estalviar en costos energètics en la recta final de l’any.