Les assegurances de salut privades es disparen amb la pandèmia

La dura situació que la sanitat pública espanyola arrossega des de fa anys i el col·lapse que la pandèmia del coronavirus ha provocat en el sistema sanitari –més llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, per a consultes amb especialistes o, simplement, per veure el metge al centre de salut– han disparat la contractació d’assegurances privades. En els sis primers mesos del 2021 s’han sumat 407.390 noves pòlisses d’assegurança mèdiques privades, una xifra superior a l’acumulat que es registrava de manera anual abans de l’arribada del coronavirus, quan se sumaven entorn de 340.000 noves incorporacions a l’any, segons les dades de l’informe ‘L’assegurança de salut’ elaborat per ICEA. Malgrat que el nombre de persones que aposta per la sanitat privada s’ha anat incrementant de manera progressiva any rere any, la pandèmia ha accelerat aquesta tendència i ha arribat a registrar un creixement del 3,7% del nombre de noves pòlisses respecte al tancament del 2020. Va ser aquell any quan es van disparar aquest tipus d’assegurances, amb un augment de gairebé 100.000 noves incorporacions respecte a la dada del 2019.

Isabel de Prado, 50 anys, mare d’un adolescent, és una de les espanyoles que, empesa per l’emergència sanitària i la saturació dels hospitals, es justifica, ha acudit a la sanitat privada per resoldre els problemes d’atenció que, assegura, s’ha trobat en la pública. «Quan va començar la pandèmia va començar a fer-me por la saturació dels hospitals i, sobretot, una cosa que em feia moltíssima por, era veure’m abandonada en un gran hospital sense poder posar-me en contacte amb la meva família. Així que, molts anys després d’haver-me donat de baixa d’una assegurança privada, vaig decidir que, davant el col·lapse, no em quedava cap més remei que fer-me una assegurança privada. Ho vaig fer per mi i per tota la meva família. Per protecció». Segons dades d’aquest mateix mes d’octubre d’Unespa, la patronal de les companyies d’assegurances, els ingressos del sector es van situar en 44.890 milions d’euros de gener a setembre d’aquest any, cosa que es tradueix en una pujada del 4,1% respecte al mateix període de l’any anterior. Mentre que els de l’automòbil encara no han recuperat les dades precoronavirus, les assegurances de salut han repuntat el 5% interanual, fins als 7.370 milions.

Per la seva banda, Carlos Rus, president de l’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (Aspe), ha valorat la situació del sector després de l’emergència sanitària i ha explicat que «fins al 2022 no recuperarem la situació que teníem el 2019 i dependrà una mica de l’evolució de la pandèmia», assegura a El Periódico de España. El president de la patronal admet que el negoci de la sanitat privada ha augmentat. El sector, segons les dades aportades a aquest diari des d’ASPE, suposa el 30% de la despesa sanitària: 36.300 milions d’euros. Als hospitals privats es realitzen el 37% de les intervencions quirúrgiques; es veuen el 30% de les urgències i s’atén el 26% de les consultes de la sanitat espanyola. Compta amb 11,3 milions d’assegurats i un total de 15 milions de pacients incloent-hi assegurats, mutualismes social, derivacions de la pública i «privat pur». Amb dades del 2019, el percentatge mitjà de la facturació anual dels centres privats prové en un 63% de les companyies asseguradores, un 15% dels concerts, un 13% privats (paguen directament de la seva butxaca ) i 8% d’altres conceptes (cafeteries, aparcaments...). Altres grans xifres: ocupa de manera directa 360.000 professionals; compta amb 458 hospitals (el 58% del total a Espanya) i té el 32% dels llits (51.212).

El ‘boom’ de la telemedicina

Amb una creixent preocupació per la salut, ja abans, però, sobretot, en època postpandèmia; una sanitat pública asfixiada i –des de fa temps, però sobretot ara– un auge imparable de la telemedicina, són diverses les operadores que s’han llançat a buscar el pastís sanitari. Amb ofertes tan increïbles com les que, per exemple, proposa Telefónica a través del seu servei Movistar Salut: per tot just 11 euros al mes, venen un programa familiar que inclou –sempre via telemàtica, a través d’una videotrucada– atenció primària durant 24 hores al dia els 365 dies de l’any amb una preavaluació digital de símptomes. És allà on el màxim representant de la patronal privada, mostra la seva preocupació. Si es parla de pòlisses de salut n’hi ha que, des de 40 euros, cobreixen tota una família, alguna cosa que, diu, inquieta el sector. «Cal posar un límit a la baixada d’aquestes assegurances que ja, en alguns casos, són ‘low cost’», explica. «És una realitat, però també que a un metge no se li pot estar pagant sis euros per una consulta», insisteix.

Des de la patronal, el seu president assegura: no tot és negoci per a la sanitat privada. D’una banda, apunta a la pujada preus de les matèries primeres i al sobrecost que han hagut de pagar per alguns productes sanitaris com les mascaretes i, de l’altra, repeteix, aquesta baixada de preus de les pòlisses «està collant molt» el sector.

La urgència d’abaixar les llistes d’espera

¿Per què aquests pacients abandonen la sanitat pública i acudeixen a aquest tipus de concerts?. Carlos Rus apunta, entre altres raons, a les llistes d’espera. Una opinió que reafirma Sara Martínez, de 31 anys, que explica a aquest diari els motius pels quals acaba de contractar una assegurança mèdica privada: «En vista que hi ha hagut tants mesos de col·lapse en l’atenció sanitària, que s’han retardat un munt de proves i s’han allargat les llistes d’espera, m’he vist una mica obligada a contractar una assegurança mèdica. Així em sento molt més segura». El Ministeri de Sanitat acaba de fer públiques les dades d’espera del Sistema Nacional de Salut (SNS), tant en llista quirúrgica (LEQ) com de primeres consultes externes (LECE) a juny del 2021.

Unes xifres que ja han provocat les primeres reaccions d’organitzacions com la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), que ha demanat una actuació urgent per alleugerir aquestes llistes. Així, expliquen que la llista d’espera quirúrgica ha incrementat el temps de demora i el percentatge d’espera més de sis mesos respecte al juny del 2019, l’ultimo registre comparable abans de la pandèmia. A més, ha augmentat en sis el nombre de dies de demora mitjana, i el percentatge dels que esperen més de sis mesos ha augmentat 3,1 punts.

Les dades són millors que el juny del 2020, cosa que era previsible, indiquen, ja que en aquell moment la desatenció dels malalts no Covid durant la primera onada van impactar de manera important. Recorden que en el primer semestre del 2020 es van realitzar 399.444 intervencions menys que el 2019, i en el primer semestre del 2021 van ser 141.975 intervencions menys respecte al 2019. D’altra banda, el nombre d’entrades a LEQ va ser de 111.00 persones menys en el primer semestre del 2021 i 459.000 menys el 2020.

Això indica, apunten des de la federació, que no s’han recuperat les intervencions quirúrgiques no realitzades i que, en part, la demora està «infraestimada» probablement per un retard a l’entrada, perquè per arribar a aquesta intervenció s’ha d’haver realitzat un diagnòstic previ per l’especialista el que suposa, com a mínim, dues o més proves diagnòstiques.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per comunitats autònomes, la que presenta més temps de demora és Castella-la Manxa (189 dies) i la que menys, el País Basc (62 dies). Totes dues també són les que tenen el màxim i mínim quant a percentatges que esperen més de 60 dies (36,6 i 4%, respectivament). En el cas de les llistes d’espera per a les consultes externes, la FADSP destaca una lleugera disminució quant al nombre de dies de retard respecte al juny del 2019 (75 versus 81 el 2021) i quant al percentatge que tenen demores superiors a 60 dies (42,6 versus 38,2), amb un augment de 0,16 punts en el nombre de persones /1.000 habitants incloses en aquesta espera (de 61,84 passen a 62). Aquestes dades, critiquen, estan «esbiaixades» per l’aparició de grans demores en les citacions en atenció primària, ja que aquestes acaben demorant les derivacions als especialistes.

Famílies amb nens

¿Què s’estan trobant en la sanitat privada?, ¿existeix un perfil de pacients entre els nous assegurats?. Carlos Rus aclareix que el que han vist aquests mesos és que són les famílies amb nens les que més acudeixen a les assegurances privades després de la pandèmia. Precisament pel baix cost. El preu mitjà d’una pòlissa de salut a Espanya està entorn dels 65 euros, però, com s’ha dit, n’hi ha que estan molt per sota d’aquesta quantitat. «Una pòlissa de 15 euros no pot cobrir una patologia complexa», repeteix una vegada més Carlos Rus. Que la sanitat privada viva un moment de plena efervescència, conclou el president d’ASPE, té la seva lògica. I aporta, com a conclusió, una dada que els sorprèn: gran part d’aquest estalvi de les famílies amb motiu de la pandèmia que s’ha invertit en assegurances privades ha anat a parar a medicina estètica i odontologia. «Una cosa que ens crida l’atenció», assegura.