Els treballadors dels EUA sacsegen el mercat laboral

Aquest mercat viu un moment tumultuós, amb 5 milions de llocs de treball menys que abans que comencés la pandèmia i, alhora, una demanda de treballadors que en alguns sectors està superant l’oferta, amb cartells d’«es contracta» omplint els aparadors de botigues, restaurants i altres negocis. I en les alteracions juguen un paper fonamental els treballadors que per la pandèmia han decidit reorganitzar les seves prioritats, reinventar-se, recuperar la mobilitat laboral, exigir millors condicions i salaris, anticipar la seva jubilació o, simplement, plegar «cremats». Per això, cada vegada es parla més també de la Gran Reavaluació, el Gran Replantejament o el Gran Reinici.

«Jo en diria el gran descontentament del treballador», afegeix en una entrevista telefònica Brooks Holtom, professor i degà associat de l’escola de negocis de la Universitat de Georgetown, que porta 25 anys especialitzat en l’estudi del ‘turnover’, el canvi de feina. «La majoria de la gent s’aixeca cada matí, es prepara, va a treballar, fa la feina i torna a casa a cuidar la família. No es preocupa cada dia de si li agrada o no la feina, però periòdicament hi ha esdeveniments, com aconseguir una oferta de feina, o un divorci, que els fa parar i pensar. El que és diferent amb la pandèmia –afegeix Holtom–, és que tothom en l’àmbit mundial ha experimentat el xoc, treballant des de casa, amb els nens amb ensenyament remot... I tot això vol dir que més gent que mai està considerant simultàniament com se sent respecte del seu treball i el seu ocupador».

Treballadors empoderats

Entre els treballadors nord-americans, empoderats, es detecta una mena de renovat optimisme, la idea que «es pot aconseguir alguna cosa millor» en un país on els sous portaven caient cinc dècades i ha proliferat el model de la «gig economy» i autònoms que funcionen sense prestacions.  És una cosa que es pot vincular també al bon moment que viu el moviment sindical, que segons una enquesta de Gallup es troba en el nivell d’aprovació més alt des de 1965 i ha estat traient múscul amb una onada d’organització i vagues.

Philip Kane, conseller d’una consultora, escrivia en un article que aquests treballadors han pres la «decisió de deixar d’acceptar el que és inacceptable». I les dades mostren que per aconseguir o retenir treballadors s’han apujat els sous, especialment en els sectors amb treballadors de baixa preparació i salaris més baixos, tot i que a la pràctica la disparada inflació (6,2% anual a l’octubre, l’acceleració més alta en 30 anys) està esborrant molts d’aquests guanys.

Als EUA sembla haver acabat també l’estigma que envoltava canviar de feina i això explica dades com els d’una enquesta que va fer l’empresa ZipRecruiter, en què un 62% assegurava que s’està plantejant aquest canvi. I retorna una mobilitat que no és nova. En els anys 60 i 70 del segle passat als EUA la gent deixava la feina més que ara, i només en els 80 va començar l’estancament amb la gent que es quedava en feines dolentes o insatisfactòries per por que no els cobrís la xarxa social, feble en un país que, per exemple, no té ni tan sols una baixa pagada per malaltia.

Un fenomen divers

Prop de la meitat dels llocs de treball que es van abandonar al setembre eren del sector de l’oci i la restauració (amb l’art, l’entreteniment i la restauració dalt de tot de la llista), seguits per àrees com el comerç, el transport i la venda minorista. També s’estan produint moltes dimissions en l’educació i els serveis de salut, aquest últim un camp que, segons les dades de l’Oficina d’Estadístiques Laborals, han abandonat mig milió de treballadors des del febrer de l’any passat. I, tot i que en menor mesura, també estan dient adeu a la feina treballadors de serveis professionals i empresarials, incloent-ne molts amb alts càrrecs.

Hi ha, no obstant, diferències per regions i entre sectors, per edat i qualificació dels treballadors. I tot i que les xifres de dimissions estan en marques històriques, molts analistes adverteixen que falten dades (l’Oficina d’Estadístiques Laborals del Govern només les recull des del 2000). Els abandonaments ja estaven en xifres rècord el 2019, abans de la pandèmia. I quan després de la Gran Recessió l’economia es va recuperar, també van pujar les dimissions.

Notícies relacionades

Cremats a la feina, però sense renunciar

Els metges demanen més reduccions de jornada i permisos sense sou per la Covid

Holtom opina que el que està passant «no és un gir permanent, és una dinàmica del mercat». Remarca que el laboral és com el de la vivenda o el del petroli, amb fluxos i contraccions. «Ara els treballadors tenen relativament molt poder perquè hi ha hagut moltes dimissions i hi ha molts llocs oberts, però en quatre anys si tenim, per exemple, una recessió global, l’equilibri de poder tornarà als ocupadors i els treballadors es quedaran agafant el que puguin». Altres analistes adverteixen que es corre el perill que s’intensifiqui l’automatització i alguns llocs de treball ja no tornin.

L’expert també creu que el model híbrid de treball presencial i remot continuarà, especialment per als treballadors amb més alt nivell de formació i de sectors en què exercir les funcions a distància és relativament fàcil i quan beneficiï l’ocupador. En qüestió de gènere, especialment quan en la pandèmia les dones han deixat el mercat laboral el doble que els homes, Holtom identifica «més demanda o expectació de les dones per a flexibilitat sobre on i quan es treballa».