Joves que volen comprar pis

He arribat a dir, entre amics, que semblaria que, ara, llogar és «d’esquerres», mentre que comprar un pis és «de dretes» ja que cap de les moltes mesures que el Govern inclou en la llei de vivenda va dirigida a ajudar a la compra per part d’aquells joves més desfavorits. Perquè no en tinguin dubte, que aquells que han nascut en una família acabalada, reben el recolzament familiar per comprar-lo.

Podríem dir, doncs, que hi ha detectat un problema important i el Govern només ofereix ajuda per a una de les dues solucions possibles (llogar) excloent, per raons que se m’escapen, l’altra (comprar), restant amb això llibertat d’elecció al jove necessitat d’ajuda pública per tirar endavant el seu projecte de vida. Vegem-ho amb dades. Avui a Espanya tenim poc més de sis milions de joves entre 18 i 29 anys, una xifra inferior a la de fa cinc anys. D’aquests, només el 20% s’ha emancipat dels seus pares i ho han fet a una edat cada vegada més pròxima als 30, una de les més elevades d’Europa. Dels emancipats, el nombre de propietaris de la seva vivenda ha descendit fins al 26%, contra el 54% el 2008, mentre que el nombre dels que viuen en règim de lloguer ha pujat fins al 49% (era el 33% el 2008), la resta viu en pisos cedits per familiars, o un altre tipus de tinença.

Avui existeix, per tant, un problema objectiu a Espanya per accedir a una vivenda per part dels joves i, entre els que hi accedeixen, està creixent el nombre dels qui ho fan de lloguer, contra els qui compren. Tot això, respecte al 2008, com a referència. ¿Per què passa això? El fenomen està bastant estudiat i genera un ampli consens entre els experts: l’elevat atur juvenil (entorn del 38% de menors de 30 anys), la precarietat laboral dels que treballen (gairebé el 70% ho fan amb contractes temporals) i els baixos salaris que cobren (el salari mitjà dels joves no arriba als mil euros i el 33% estan en risc de pobresa), expliquen les dificultats inicials que tenen per accedir a una vivenda.

La pregunta següent seria: ¿recorren més els joves d’avui al lloguer perquè és més barat que comprar? Segons diferents estudis fets, els joves dediquen entorn d’un 80% de la seva renda per pagar el lloguer, mentre que el pagament d’una hipoteca ascendiria avui, només, al 60%. Si això és així, ¿quina és la raó que es decantin més per llogar que per comprar?

Els obstacles principals per a la compra de vivenda per part dels joves són dos, de característiques diferents: no tenen els estalvis previs necessaris per fer front al pagament de l’entrada (entorn del 20% del valor del pis) i, a més, en molts casos, no tenen contractes laborals exigits per a la concessió d’un préstec hipotecari, que cobriria el 80% restant del preu. Aquesta és una diferència fonamental dels temps de la bombolla, quan s’obtenia una hipoteca per un valor molt superior al del preu de transacció de l’immoble. Si ara, com abans del ‘boom’, la hipoteca només cobreix, com a màxim, el 80% del valor de la vivenda, només es pot accedir a l’operació de compra si el jove té resolt el problema del pagament de l’entrada.

Després, més enllà d’un altre tipus de consideracions, hi ha un important nombre de joves que volent comprar vivenda, hi renuncien al veure-ho impossible i es veuen obligats a desviar-se al lloguer, amb el consegüent escalfament d’aquest mercat i la pujada del preu.

No entraré aquí a analitzar, en abstracte, els avantatges i inconvenients respectius del lloguer versus la compra. M’interessa prendre com una dada el desig d’aquells joves que volen comprar pis i, en vista de la impossibilitat de fer-ho, transiten al lloguer, plens de frustració. Penso que, si les polítiques públiques poguessin donar-los un cop de mà, veurien satisfet el seu objectiu vital i econòmic (la vivenda és el principal actiu de les famílies espanyoles), i reduiria, a més, la demanda i els preus del lloguer. I dono per fet que aquells joves que no poden accedir a la compra d’un pis sense ajuda pública són els de famílies més desfavorides, pel que s’haurien d’establir límits de renda a l’hora de percebre l’ajuda, així com límits al preu del pis i altres condicions, per evitar que una ajuda pensada per als joves (demanda), s’acabi convertint, com va passar amb la deducció fiscal a la compra, en una ajuda als promotors (oferta).

En el moment actual, els tipus d’interès i la gran disponibilitat financera existent permeten combinacions molt ajustades del preu d’una hipoteca. És veritat que s’adquireix un compromís a llarg termini, però sobre un actiu que sempre es pot vendre, sense gairebé deteriorament de valor, o rendibilitzar-lo llogant-lo. Llavors, ¿per què no compren vivenda els joves que ho vulguin? L’obstacle principal no és el preu, ni la hipoteca, sinó l’entrada inicial que s’ha de desemborsar i que avui no queda coberta per la hipoteca, com sí que passava en els anys del ‘boom’. Aquesta entrada es converteix en el problema principal per a joves amb contractes laborals estables, però sense estalvis previs, ni familiars que puguin deixar-los-hi. Aquest és, segons tots els estudis de l’INJUVE i del Banc d’Espanya, el problema principal. En paraules d’aquest últim: «Per a la majoria dels joves, el gran problema és l’import inicial del preu de l’immoble».

Notícies relacionades

La vivenda dona carbasses als solters

L’ABC de la hipoteca

I dic jo, un Govern que està recorrent a fórmules enginyoses per facilitar l’accés dels joves al lloguer (bo lloguer, assegurança d’impagament...), ¿no podria pensar en una manera d’ajudar amb l’entrada aquells joves que volen comprar i poden, després, fer front a la hipoteca? Per exemple, atorgar-los un aval públic, amb condicions, per animar els bancs que incloguin l’entrada en el seu finançament.

No vivim una bombolla immobiliària com la d’abans. Fins i tot podem dir que la construcció no està sent dels sectors més dinàmics en la recuperació. Però tenim una joventut que sent, de manera creixent, que la societat li està donant l’esquena, tallant-los les ales i obligant-los a continuar refugiats en la seva família. Aquells que no tenen «possibles», és clar. I es tracta de no deixar enrere joves de famílies desfavorides, però que volen i poden comprar un pis, si algú els ajuda amb l’entrada. ¿S’hi anima algun Govern, central o autonòmic?