El compromís de les empreses, clau per mobilitzar els fons europeus cap a la igualtat de gènere
«Fem una reflexió per afavorir que en la negociació, a nivell d’empresa i a nivell de sector, puguem continuar posant eines que facilitin la igualtat», va destacar Fátima Báñez, presidenta de la Fundació CEOE
La igualtat de gènere és un dels eixos principals sobre els que es coordina l’assignació dels fons europeus Next Generation UE, juntament amb la transició ecològica, la transformació digital i la cohesió social i territorial.
Totes aquelles empreses que vulguin avançar en les seves polítiques amb què reduir la bretxa de gènere podran accedir a les ajudes que es desplegaran en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern, que posa el focus en polítiques d’inclusió i en eines per eliminar desigualtats i discriminació.
«Proposa mesures transversals per no deixar ningú enrere i aprofitar el talent femení com a motor de creixement», va assenyalar Marieta Jiménez, presidenta de ClosinGap i presidenta europea de Merck Healthcare, durant la inauguració del III Economic Equality Summit del clúster ClosinGap.
Incidint en la rellevància del paper de les dones per afrontar la recuperació econòmica en el context d’aquesta injecció de finançament, i amb l’objectiu d’aportar idees entorn de com fer servir aquests recursos, dins aquesta jornada s’ha celebrat la taula rodona ‘Fons de reconstrucció per a una Espanya sense bretxes’. Fátima Báñez, presidenta de la Fundació CEOE, va posar en relleu «la gran oportunitat que suposen els fons europeus per apostar per la igualtat real d’oportunitats».
«Venen 140.000 milions que es poden convertir en 500.000 milions», va plantejar l’exministra d’Ocupació, sempre i quan es donin dues premisses fonamentals: que es produeixi una col·laboració publicoprivada «eficaç» i que aquests diners arribin a les pimes, que com va recordar suposen el gruix de l’àmbit empresarial espanyol. «El 99% de les empreses d’Espanya són petites i mitjanes empreses, que suposen en 65% de la nostra riquesa nacional i el 75% de l’ocupació, i el que hem de fer és que les grans exerceixin de tractores, però que es canalitzin aquests fons a la resta del teixit productiu». Perquè segons va indicar, és imprescindible la participació de totes les organitzacions espanyoles per no renunciar a «aquest 18,5% de competitivitat en el PIB» que es perd per la bretxa de gènere. «La igualtat real, o serà amb les pimes o no serà», va afirmar.
Per la seva banda, Gabriel Escarrer, CEO i vicepresident de Meliá Hotels International, que va qualificar els fons europeus com «el gran mannà», va comentar la bretxa de gènere que existeix en el sector turístic tant pel que fa als clients, especialment en el segment de viatges de negocis, que segons la seva opinió és «fidel reflex de les desigualtats que existeixen en l’ocupació, en l’oci i en la conciliació».
Sobre l’oportunitat que representen els fons europeus NextGeneration per reconstruir l’economia, Manuel Terroba, CEO de BMW Group Iberia, va assegurar que el problema no és el finançament, perquè «els pressupostos i dotacions pressupostàries existeixen; però hem de ser capaços d’utilitzar-les bé per ser eficaços».
En aquest sentit, a la taula rodona es va parlar de la funció del sector financer, quant al seu paper a l’hora d’afavorir que les empreses puguin arribar a les subvencions. Juan Alcaraz, director general de Negoci de CaixaBank, va remarcar l’agilitat amb què durant la pandèmia els bancs i les administracions van emprendre la gestió d’ajudes i crèdits ICO. «La col·laboració publicoprivada va permetre que aquests fons arribessin d’una manera rapidíssima i en unes circumstàncies absolutament pitjors que les que ara tenim. Crec que aquell exemple s’hauria d’haver aprofitat ara perquè totes aquestes ajudes dels fons Next Generation es poguessin també canalitzar a través de totes les entitats», va considerar. Perquè, segons va advertir, un altre dels grans desafiaments a què s’enfronten les empreses ara és el del temps: «Quan tot això arribi probablement serà molt tard; estem veient uns calendaris poc ambiciosos».
Davant la pregunta de quines accions concretes es poden posar en marxa per impulsar el talent femení i reduir la bretxa de gènere, Fátima Báñez va insistir que la palanca per al canvi real és l’empresa. I segons va explicar, la manera de contribuir seria amb quatre iniciatives: d’una banda afavorint l’accés de la dona a l’ocupació, amb igualtat d’oportunitats i també amb focus en la formació. També són rellevants el foment de l’emprenedoria i de la conciliació i la corresponsabilitat. En últim lloc va esmentar la reducció de bretxes, «també des del món empresarial», abordant els sous o els complements salarials, «on la dona sempre perd». «Fem una reflexió en la CEOE per afavorir que en la negociació, a nivell d’empresa i a nivell de sector, puguem continuar posant eines que facilitin la igualtat», va destacar.
Finalment, Juan Alcaraz va proposar que cadascuna de les grans empreses comptin amb un pla director de diversitat, perquè es trasllada a totes les altres». El director general de Negoci de CaixaBank va completar la idea indicant que la transformació s’ha de produir «en totes les àrees de negoci». «S’ha de generar un compromís transversal dins de l’organització que és la que podria permetre que, en períodes de temps relativament curts, s’aconsegueixi la paritat», va concloure.
