Brussel·les guanya temps per donar el vistiplau a l’OPA de Veolia sobre Suez i deixa en l’aire el futur d’Agbar

 La Comissió Europea (CE) ha prolongat fins a mitjans de desembre la seva decisió sobre l’OPA de Veolia sobre el 70,01% que no controla a Suez, en una operació valorada en 9.000 milions d’euros. La integració de les dues companyies suposarà la creació d’un gegant francès en la gestió de l’aigua amb una facturació conjunta de 37.000 milions. L’impacte d’aquesta transacció és rellevant per la seva possible implicació en el negoci de l’aigua a Espanya, ja que Suez ostentava el control d’Agbar (l’antiga Aigües de Barcelona) des de l’any 2010, quan va ajudar Criteria a excloure-la de borsa.

Quatre anys més tard, l’entitat controlada per Isidre Fainé va vendre el 24,14% que mantenia a Agbar a canvi d’una participació en el grup francès i uns 300 milions en efectiu. Avui Criteria manté el 5,8% a Suez i aprofitarà l’OPA de Veolia per fer caixa i ingressar una quantitat superior als 754 milions pel seu paquet d’accions en el grup francès. La clau ara passa per saber en què té pensat Criteria invertir aquest capital, ja que una de les opcions que fa mesos que és sobre la taula és la compra d’una participació minoritària a Agbar, segons han indicat diferents fonts financeres a ‘El Periódico de España’. En qualsevol cas, Veolia es mantindria com a accionista de control.

Es pot recordar que Suez treballava en la desinversió d’Agbar des de finals del 2019, quan el fons activista Amber (minoritari de la francesa) conegut a Espanya per ser un dels accionistes bel·ligerants a Prisa li va recomanar posar a la venda aquesta companyia per incrementar les seves ràtios de rendibilitat i la seva capitalització. El procés, per al qual va contractar Société Générale i Rothschild, anava a arrencar de manera oficial l’estiu de l’any passat, però mai va arribar a arrencar per la irrupció de Veolia en l’accionariat de Suez, que es va orquestrar en dues fases.

La primera va començar l’estiu passat, quan la francesa va llançar una oferta per comprar el 29,9% que ostentava Engie a Suez. Aquesta primera fase es va tancar la tardor passada amb el desemborsament de 3.400 milions per aquesta participació. Posteriorment, la tensió entre les dues companyies va créixer quan Veolia va llançar una opa hostil pel 100% de Suez el febrer d’aquest any, saltant-se el compromís de demanar una autorització prèvia al consell de la francesa. Finalment, l’operació es va resoldre el maig passat després d’una pujada del preu ofert, valorant Suez en 13.000 milions.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

D’aquesta manera, la transacció quedava subjecta a l’aprovació per part de les autoritats de competència corresponents, que estava prevista per al 30 de novembre. No obstant, l’ampliació del termini obre les portes també que les dues companyies estudiïn diverses opcions per sortir d’aquells països on puguin tenir conflictes de competència després de la fusió per ocupar una posició dominant al mercat. Veolia està especialitzada en el negoci de l’aigua, dels residus i de l’energia sent present en uns 48 països. Suez, per la seva banda, presta serveis de tractament d’aigua i de residus als cinc continents. Les mateixes fonts indiquen que a Espanya no hi hauria cap problema de competència amb el negoci d’aigua, per la qual cosa una possible desinversió (parcial o total) d’Agbar seria una decisió que recauria completament en Veolia.

En aquest sentit, les mateixes fonts indiquen que «té més sentit utilitzar la plataforma d’Agbar per créixer a Espanya, per la qual cosa una aliança local amb Criteria seria beneficiós també per al grup francès, ja que compten amb un ampli coneixement d’aquest negoci». Quan es va anunciar a so de bombo i platerets la venda d’Agbar a finals del 2019, semblava que es feia realitat una de les transaccions més esperades al sector, especialment pels inversors especialitzats en el negoci de les infraestructures. En aquell moment, es va valorar la companyia en uns 3.000 milions d’euros, però les mateixes fonts no descarten que ara el preu fos molt més elevat atesa la gran fam inversora i l’enorme liquiditat que hi ha al país.