Pablo Isla, l’artífex de l’omnicanalitat

Pablo Isla ha sigut l’artífex de la gran transformació del grup tèxtil Inditex en una firma omnicanal i altament tecnificada. En els seus 17 anys com a directiu executiu d’Inditex hi ha hagut dos grans assoliments en la seva gestió; la implementació del control de peces per RFID (radiofreqüència) i el salt a l’estoc integrat o omnicanalitat completa. Cedeix el pas en la presidència del grup Inditex a Marta Ortega, filla del fundador. A la seu central d’Arteixo hi ha una gran pantalla que plasma aquest canvi tecnològic del sector tèxtil en els últims anys. S’hi mostra un mapa del món amb la venda en temps real de les botigues. Si es detecta que un producte es ven molt per sobre del previst es fan saltar les alarmes i s’executa l’ordre de produir-ne més. L’automatització extrema de processos fa de la moda, tendència i de les tendències de consum, moda real al carrer.

Notícies relacionades

Marta Ortega, filla del fundador d’Inditex, nova presidenta del grup

Perfil | Así és Marta Ortega, la nova ‘Zarina’ de l’imperi Inditex

Isla sempre s’ha mostrat obstinat i convençut en els seus objectius, i ha abandonat estratègies empresarials conservadores més pendents de nivell d’estocs i de consentir els accionistes que de decisions estratègiques amb vista a horitzons ambiciosos. Per això ha sigut fidel a la seva estratègia però també ha sabut improvisar en vista de ruptures de cadenes d’aprovisionament i tancament de botigues. La clau del negoci de la moda actual és saber ajustar el nivell d’inventaris (peces emmagatzemades) al ritme de les vendes. Ha sigut lleial al seu model, que defuig el concepte pejoratiu de ‘fast fashion’, ja que el que defensen les marques del grup Inditex són nivells de qualitat alts i preus ajustats. La premissa que sol difondre en les trobades amb premsa i analistes és la importància de la venda a preu complet. Inditex ha sigut sota la batuta d’Isla una firma a què no agraden rebaixes. Amb preus baixos qualsevol descompte engrandeix pèrdues i n’erosiona la imatge. La ‘flagship’ de Milà o la de Barcelona al passeig de Gràcia són aquest exemple de grans botigues en eix comercial de prestigi. Perquè Inditex sempre vol ser més firma de moda que tèxtil, més viver d’estils ‘made in Galícia’ que importador de samarretes de tirants. Un altre dels punts que ha acostumat irritar Isla en els últims anys ha sigut l’impacte de la valoració dels analistes a les accions d’Inditex. Probablement perquè mai va ser capaç de controlar els alts i baixos dels títols a la borsa, fuetejats per opinions en ocasions menys fundades del suposat sobre les decisions de l’empresa.

Inditex (amb la seva marca Zara al capdavant) va incorporar un model de negoci revolucionari basat en l’eficiència tecnològica i l’adaptació contínua a la demanda. El gegant gallec és una mostra de l’adaptació extrema mitjançant l’ús de tecnologia (control de la venda en temps real) i que s’expressa en més proximitat de la confecció (el 54% es produeix en proximitat; Espanya, Portugal, Marroc i Turquia). La clau per capejar la crisi logística i la pandèmia ha sigut que creixin més les vendes que els inventaris i millorar els marges, però la consciència mediambiental és en el full de ruta de la firma de manera destacada per al futur.