Així afecta els interins la nova reforma convalidada pel Congrés

El Congrés valida el reial decret per modificar les condicions de treball dels empleats públics per reduir l’eventualitat a l’Administració El seu contingut pot canviar a proposta dels partits polítics durant la tramitació com a projecte de llei El Congrés ha convalidat aquest dimecres el reial decret per reformar les condicions de treball i accés dels interins a l’Administració. El text introdueix una sèrie de novetats sobre l’actual legislació vigent. No obstant, el seu contingut pot canviar completament en les pròximes setmanes. Ja que el Govern central ha aconseguit que s’aprovi a la cambra legislativa a costa de continuar la seva tramitació com a projecte de llei. És a dir, el contingut de la nova norma segueix en vigor, però pot canviar totalment una vegada els partits polítics presentin i votin les seves esmenes a la norma. El contingut descrit en aquest article se centrarà en aquells aspectes que ja han sigut publicats al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i que poden ser objecte de canvi pròximament. Indemnitzacions després de perdre la plaça El reial decret convalidat pel Congrés incorpora com a principal novetat el dret a indemnització per a tots aquells interins, ja siguin del cos de funcionaris, personal laboral o estatutari. Aquesta compensació serà de 20 dies per any treballat, amb límit de 12 mensualitats. Aquest import és l’equivalent a l’acomiadament objectiu en el sector privat, després de l’última rebaixa introduïda pel PP en la reforma laboral del 2012. ¿Quins requisits són imprescindibles per cobrar-la? Per al cobrament de la indemnització només es tindrà en compte l’antiguitat de l’última plaça ocupada per l’interí. És a dir, si fa dos anys que ocupa una plaça, però prèviament havia estat cinc anys en una altra, només serà indemnitzat per la segona. I sempre que la relació laboral hagi sigut continuada. És a dir, si treballa un any, és cessat i després torna a la mateixa plaça, només se li tindrà en compte aquest últim període. Per cobrar la indemnització, el treballador interí s’haurà de presentar prèviament al concurs d’oposició per mirar de consolidar la plaça que ja està ocupant com a temporal. Si l’aconsegueix, no tindrà indemnització perquè seguirà a la mateixa ja per sempre. I si no supera el procés, serà llavors quan rebi la indemnització. Si ha ocupat aquesta plaça durant el temps que sigui, però no es presenta a l’oposició, no tindrà dret a indemnització. ¿Hi havia indemnitzacions abans? No, fins ara el dret a indemnització estava limitat únicament al personal laboral i si prèviament havia sigut qualificat com a ‘indefinit no fix’, cosa que reconeixia una situació d’abús de la temporalitat prèvia. Els funcionaris interins i el personal estatutari interí (principalment sanitaris) no hi tenien dret, tal com va ratificar el Tribunal Suprem en una recent sentència. ¿Reconeix la fixesa? No, el reial decret no reconeix la fixesa per a aquells interins que puguin demostrar que han sigut víctimes de l’abús de la temporalitat. Per més que un treballador pugui haver estat, per exemple, 15 anys a la mateixa plaça, el reial decret no el converteix per això automàticament en indefinit i li atorga la plaça. Així ho pretenien les plataformes d’interins organitzats, però aquesta via la va descartar inicialment el Govern. No obstant, aquest punt té molts números de canviar després del seu pas pel Congrés. La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, va plantejar concedir aquesta fixesa a aquells funcionaris interins que hagin estat 10 anys o més a la mateixa plaça, sempre que no s’hagi convocat durant tot aquell temps una oposició per mirar de consolidar-la. Interins limitats a tres anys Una altra novetat que incorpora el reial decret és que un interí no podrà estar més de tres anys ocupant una mateixa plaça. Si un treballador eventual supera aquest període, l’administració responsable tindrà l’obligació de cessar-lo automàticament si no vol estar incorrent en una irregularitat. I el gestor autonòmic haurà de respondre per això. Un organisme només podrà autoritzar interins en tres supòsits: que una plaça estigui vacant i a l’espera del funcionari que aconsegueixi aquesta oposició, per un pic de feina temporal o per atendre un programa de durada temporal. I el personal interí només es podrà mantenir a la seva plaça fins que es finalitzi el procés d’oposició i aquesta sigui ocupada, i quan finalitzi aquest pic de feina o el programa al qual està associat. Més places via oposicions L’acord incorpora una modificació sobre els processos d’oposició. Fins ara cada any el Govern marcava una taxa de reposició, que tenia en compte tots els empleats públics que es jubilaven, els que eren necessaris per reemplaçar-los i les places que més es treien o bé per estabilitzar eventuals, o bé per a promoció interna o bé per a mobilitat geogràfica. Ara s’incorpora una taxa addicional per a l’estabilització, cosa que permetrà a l’Administració treure les places que vulgui sense veure’s limitada per aquesta relació entre empleats que surten i els que entren. L’objectiu manifestat en públic per l’Executiu és treure 310.000 places per a estabilització abans del 2025. Més control sobre les administracions El reial decret convalidat pel Congrés incorpora una sèrie de mesures que pretenen reforçar el control sobre els responsables de l’Administració i que compleixin amb el contingut de la norma. I així evitar que se segueixin alimentat les altes borses d’interinitat, que malgrat ja ser il·legals abans de l’aprovació de la norma, persistien per la falta de mesures de control i penalització. A més de la falta de concursos d’oposició convocats durant els últims anys. «Les actuacions irregulars en la present matèria donaran lloc a l’exigència de les responsabilitats que procedeixin de conformitat amb la normativa vigent a cadascuna de les administracions públiques», diu el reial decret. ¿En què es traduirà, això? La falta de concreció és una de les crítiques que ha rebut el Govern sobre aquesta reforma, ja que els detractors consideren que no és prou explícita i pot deixar sense prou penalització els gestors responsables. De fet, la principal penalització és el cost de la indemnització, que anirà a càrrec de l’administració competent, i com més antic sigui l’interí, més gran serà el cost per a l’erari públic. ¿Què hi poden canviar els partits? Tècnicament tot. Ara els partits polítics amb representació al Congrés proposaran les seves esmenes i seran sotmeses a votació. Això significa que poden proposar novetats, canvis o eliminacions que alterin substancialment el contingut del reial decret. N’hi ha algunes, no obstant, que ja han sigut plantejades públicament pels partits. Montero va plantejar la de reconèixer la fixesa als interins amb més de 10 anys de permanència a la mateixa plaça, sempre que no s’hagi obert en aquell temps oposició a aquesta. Una altra possible novetat, sobre la qual hauran de tornar a votar els partits, serà que la fase d’oposició podria no ser eliminatòria, sí així ho decidissin les comunitats autònomes que convoquin els processos. Aquest últim punt eleva indirectament el pes de l’experiència, ja que evita que un interí es quedi fora del procés si suspèn una de les proves del procés teòric d’oposició.