El Consell de Ministres dona el vistiplau a la nova llei d’ocupació

El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de llei d’ocupació, per reformar les polítiques actives d’ocupació i reconvertir el SEPE en l’Agència Espanyola d’Ocupació, tal com va avançar EL PERIÓDICO. El Govern posa en marxa així un paquet de reformes per augmentar la inserció laboral de les persones a l’atur i augmentar la coordinació entre els diferents serveis d’ocupació autonòmics. Per a això, una de les mesures incorporades en aquest avantprojecte de llei és la creació d’una mena d’Infojobs estatal, en què s’agruparan totes les ofertes d’ocupació registrades en els serveis públics (tant estatals com autonòmics), així com de totes les empreses i entitats privades adscrites als organismes d’ocupació. Això permetrà «conèixer en temps real» totes les ofertes que circulen a Espanya, segons ha explicat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa. En paral·lel a l’aprovació de l’avantprojecte, el Consell de Ministres ha validat també l’Estratègia Espanyola de Recolzament Actiu a l’Ocupació i el Pla Anual de Política d’Ocupació, que implicaran la inversió de 7.648 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació fins el 2024.

El Govern ha posat en marxa aquest divendres la maquinària per reformar de manera integral el sistema de polítiques actives d’ocupació. El Consell de Ministres dona el vistiplau a un document base sobre el qual després el Ministeri de Treball l’obrirà a consulta pública, negociarà amb els agents socials i amb les comunitats autònomes, per després passar-lo al Congrés i acabar de perfilar-lo i consensuar-lo amb una majoria de partits. La previsió és que la nova llei d’ocupació, que el Govern central ha estat debatent internament al llarg de tot aquest 2021 i que no ha sigut aliena a moments de tensió, entri en vigor a partir de la segona meitat del 2022.

L’avantprojecte de llei pretén reconvertir totes aquelles iniciatives finançades amb recursos públics que tenen com a objectiu ajudar les persones a l’atur a trobar una feina o les que volen canviar d’ocupació. «Deixa d’estar pensada per als aturats i passa a estar pensada per a tota la ciutadania», ha afirmat Díaz. En un país amb una taxa d’atur actualment del 14,5%, aquesta és una de les reformes compromeses amb la Comissió Europea pel Govern d’Espanya en el marc de recepció dels fons europeus. La pretensió de la norma és incorporar i polir una bateria d’indicadors d’eficiència per mesurar anualment els resultats de les polítiques d’ocupació i avaluar-les i corregir-les.

Cada aturat tindrà el seu tutor

Una de les principals novetats és crear una cartera comuna de serveis entre tots els organismes autonòmics d’ocupació (els encarregats per competències de desplegar els programes d’inserció laboral). Aquesta cartera inclourà qüestions com la figura del ‘tutor’, un professional de referència per a totes les persones que estiguin a l’atur o vulguin reciclar-se laboralment i que les acompanyarà i les assessorarà durant tot el procés. En l’anterior legislatura, amb la socialista Magdalena Valerio al comandament, ja es va aprovar la incorporació de 3.000 tècnics d’orientació laboral per als Plans de Xoc per l’Ocupació Jove i Reincorpora-T. Ara amb aquest avantprojecte es pretén consolidar aquests 3.000 temporals i sumar-ne 4.000 més entre totes les autonomies, per estabilitzar una xarxa de 7.000 tutors a tot l’Estat.

Els serveis d’ocupació també tindran l’obligació d’elaborar un «expedient laboral personalitzat únic» per a cada usuari i, una vegada estigui elaborat, en el termini d’un mes atorgar-li un itinerari d’inserció personalitzat. Aquest full de ruta definirà les potencialitats de l’usuari, aquells sectors on té més possibilitats de trobar feina i aquells cursos o formacions més recomanats.

Les persones en atur que accedeixin a partir de l’aprovació de la llei a un servei públic d’ocupació tindran garantida una oferta de treball, com a mínim, a l’any. I l’organisme competent haurà de justificar per escrit a l’aturat al cap de sis mesos si no n’hi ha entregat cap el perquè d’aquesta absència. Aquest conjunt de drets anirà acompanyat també d’obligacions i, per exemple, els cursos de formació durant l’atur tindran caràcter obligatori excepte causa justificada.

Col·lectius prioritaris

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I per fer viable aquesta transformació, faran falta més diners. «El reconeixement de serveis garantits en aquest àmbit exigeix una profunda revisió del marc financer, perquè la llei no es converteixi en una mera declaració de voluntat», tal com s’afirma en l’exposició de motius de l’esborrany. El nou model comptabilitzarà totes les fonts de finançament que es puguin destinar a polítiques actives per a l’ocupació; no només les procedents dels pressupostos de les administracions territorials, sinó també cotitzacions socials i fons europeus. 

La nova llei d’ocupació amplia la llista de col·lectius d’atenció prioritària per a les polítiques d’ocupació en què, a més de joves, parats de llarga durada o majors de 45 anys, entre d’altres, afegeix persones amb capacitat intel·lectual límit, persones que pateixen trastorns de l’espectre autista, migrants, beneficiàries i beneficiaris de protecció internacional, dones víctimes de violència de gènere, persones que pertanyen a minories ètniques o persones treballadores que provenen de sectors en reestructuració.