Comerç internacional

La UE s’arma contra les guerres comercials en ple pugna amb la Xina

  • La Comissió dissenya un marc legal per poder respondre a boicots i amenaces d’aranzels

  • L’‘instrument anticoercions’ contempla desautoritzar productes estrangers i limitar l’accés al mercat europeu

zentauroepp54827420 files  in this file photo taken on may 28  2020 european com200908113355

zentauroepp54827420 files in this file photo taken on may 28 2020 european com200908113355 / ARIS OIKONOMOU

2
Es llegeix en minuts

La Unió Europea (UE) s’ha cansat que es brandeixi davant seu l’amenaça del boicot comercial sense tenir cap forma contundent de resposta. Davant aquesta situació, i amb les relacions amb la Xina considerablement tenses, Brussel·les ha presentat una proposta d’instrument per poder desautoritzar productes estrangers, restringir drets de propietat intel·lectual, inversions o fins i tot limitar l’accés al mercat europeu a països amb qui s’estigui en conflicte.

Es tracta d’una eina que han anomenat instrument anticoercions (AIC) i que es perfila com un marc legal que blindarà la UE en cas que decideixi emprendre mesures d’aquest estil com a resposta a nous aranzels, controls o restriccions al seu comerç a l’estranger. L’eina valdrà tant per quan el conflicte sigui contra la UE en el seu conjunt com per quan afecti un sol Estat membre.

«No es dirigeix a un país en concret», ha assegurat aquest dimecres el vicepresident executiu de la Comissió i comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis. «És un instrument horitzontal que pot ser utilitzat en reacció a diferents situacions», ha afegit. Malgrat el matís, a preguntes de la premsa ha respost que efectivament el conflicte que es viu entre la Xina i Lituània justifica que hi hagi aquesta eina.

D’acord amb un comunicat de la Comissió Europea, la idea és que la seva simple existència dissuadeixi altres països d’amenaçar amb aquest tipus d’atacs quan es vulguin forçar canvis en les polítiques mediambientals o fiscals europees. Precisament, un dels grans conflictes amb els Estats Units de Donald Trump es va desencadenar arran de la intenció de la UE d’endurir la regulació fiscal de les grans multinacionals tecnològiques nord-americanes.

Les potencials contramesures, insisteixen des de Brussel·les, s’aplicarien «únicament com a últim recurs», quan no hi ha hagi cap més manera d’abordar el problema.

Més enllà de la resposta diplomàtica

«De moment, la UE no té cap instrument que específicament lidiï amb la coerció», afirmen des d’aquest organisme. I sense una eina d’aquest estil, continuen, «la Unió i els seus estats membres recorreran a mitjans diplomàtics convencionals, que no sempre són prou efectius».

Ara com ara, la Comissió sí que té la possibilitat de no renovar determinats acords financers o d’oposar-se a segons quines operacions d’inversió, sempre que es compleixin una sèrie de condicionants com que la mesura sigui temporal i proporcional a l’atac rebut.

Notícies relacionades

No obstant, amb aquest nou instrument, la UE podria sumar a aquestes mesures actuacions sobre els béns o serveis que ofereixi el país en qüestió o els seus drets de propietat intel·lectual. També podria instaurar restriccions d’accés al mercat comunitari (a la contractació pública, al seu capital, a autoritzacions de productes, etc.) i a programes de recerca.

L’AIC, s’explica en aquest mateix comunicat, respon a les peticions del Parlament Europeu i de diversos estats membres. La proposta, que s’ha elaborat «després d’una consulta pública en profunditat a escala de la UE», haurà de ser ara debatuda i aprovada pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea.