La fórmula de població ajustada beneficia Extremadura i Aragó i perjudica les Canàries i Galícia

El director executiu de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, ha elaborat una anàlisi sobre la proposta de finançament autonòmic presentada la setmana passada pel Ministeri d’Hisenda, amb la fórmula de població ajustada, i ha conclòs que les comunitats més beneficiades respecte al model actual seran Extremadura i Aragó, i les més perjudicades, les Canàries i Galícia.

Tot i que Fedea ha valorat positivament que el Ministeri d’Hisenda hagi mantingut en la seva proposta el «nucli» de les mesures defensades per la Comissió d’Experts del 2017, ha criticat la utilització en la fórmula de població ajustada «de variables ad hoc que introdueixen elements d’arbitrarietat en el càlcul de les necessitats de despesa de les comunitats autònomes».

Segons els càlculs de Fedea, la proposta d’Hisenda augmentaria «molt apreciablement» les necessitats de despesa atribuïdes a Extremadura (+8,6%) i Aragó (+7%) i reduiria les de les Canàries (-3%) i Galícia (-2,7%). A més d’aquestes dues comunitats, les altres regions que veurien reduïdes les seves necessitats de despesa amb la nova fórmula serien la Comunitat Valenciana (-1,7%), Catalunya (-1,58%), Madrid (-1,05%) i Andalusia (-0,54%).

En canvi, amb el nou càlcul proposat per Hisenda, juntament amb Extremadura i Aragó, les altres regions que obtenen un augment de les seves necessitats de despesa són La Rioja (+5,41%), Cantàbria (+4,51%), Múrcia (+3,28%), Castella-la Manxa (+3,14%), Astúries (+2,72%), Castella i Lleó (+2,54%) i les Balears (+2%).

Sistema de finançament

Fedea explica que la variable de població ajustada és un indicador de necessitats de despesa que torna a ponderar les poblacions regionals d’acord amb una estimació dels costos relatius per habitant de produir a cada territori la cistella estàndard de serveis que presten les autonomies. Si la fórmula de costos és correcta, un repartiment dels recursos del sistema en proporció amb la població ajustada asseguraria que totes les comunitats poden oferir prestacions similars als seus ciutadans, tot i que tinguin més costos en uns territoris que en d’altres.

Així doncs, Fedea precisa que no s’està parlant encara del repartiment efectiu dels recursos del sistema de finançament, sinó d’una fórmula de repartiment ideal partint dels costos estimats de proporcionar una cistella homogènia de serveis i prestacions a tot l’Estat.

No obstant, assegura que aquest «repartiment ideal» té efectes molt significatius sobre la distribució real del finançament a través dels mecanismes redistributius del sistema de finançament, perquè alguns dels fons més importants es reparteixen tenint en compte la població ajustada.

Per això, l’anàlisi de Fedea, elaborat pel seu director, Ángel de la Fuente, resumeix les recomanacions del Ministeri d’Hisenda sobre les variables a utilitzar en la fórmula de població ajustada i les compara amb el model encara vigent i amb les propostes del comitè d’experts del 2017.

Així, Hisenda ha assumit el gruix de les propostes del comitè d’experts relatives a la introducció d’una partida de costos fixos i d’un indicador de pobresa o exclusió; el desdoblament de la variable de necessitats educatives per incorporar un indicador de necessitats de despesa universitària; la introducció de ponderacions per trams d’edat en la població més gran de 65 anys i l’actualització de l’indicador de necessitats de despesa sanitària.

Ajustos ad hoc i ‘vestits a mida’

En canvi, De la Fuente assegura que la «part més discutible» de la proposta d’Hisenda té a veure amb la introducció de «dos ajustos ad hoc», que suposen tornar a caure en un dels «vicis més persistents» del sistema de finançament: la tendència a intentar fer «vestits a mida» en comptes de buscar regles generals de repartiment «assenyades».

En concret, afirma que es tracta del «peculiar repartiment» per blocs de la partida de costos fixos que es proposa partint d’un «confús i innecessari» exercici d’anàlisi de clústers i de la introducció «amb calçador d’un nou indicador de despoblació selectiva dissenyat expressament per prioritzar determinades comunitats».

D’aquesta manera, de l’anàlisi de Fedea es desprèn que la proposta d’Hisenda comportaria «canvis significatius» en relació amb el model encara vigent en termes de les necessitats de despesa reconegudes a algunes comunitats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Alguns resultarien difícils de justificar partint de l’evidència existent sobre els determinants dels costos dels serveis autonòmics», denúncia De la Fuente.

En concret i en relació amb el sistema actual, apunta que Aragó i Extremadura augmentarien les seves necessitats de despesa en més de 7 punts percentuals, gràcies fonamentalment a les «correccions ad hoc» per costos fixos per segments i per despoblació, mentre que les Canàries i Galícia perdrien gairebé tres punts per una combinació de factors.