Tecnologia Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Què implica la nova llei de ‘start-ups’?
Si tot avança segons el previst, l’univers emprenedor espanyol tindrà el seu propi marc normatiu com a molt tard a mitjans de l’any que ve. El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest divendres a la llei de start-ups, un projecte que acaba de superar la fase de consulta pública amb lleugeres modificacions i que es dissenya com a part d’una estratègia més àmplia de «canvi de l’estructura productiva del país».
Així ho ha manifestat la ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, que ha assegurat després d’anunciar l’aprovació de la llei que, amb ella, «Espanya es posa a l’avantguarda en l’impuls d’un ecosistema innovador, pensant especialment en la generació d’oportunitats per a joves i en l’atracció i retenció de talent».
D’acord amb el seu discurs, les ‘start-ups’ són la base de la nova economia digital, en gran part pel seu gran potencial de creixement. Per això la nova llei es presenta com una manera de resoldre part dels obstacles que afronten aquestes empreses en els seus primers anys i millorar la situació tant per a emprenedors i inversors com per a treballadors.
Però, ¿què diu en concret aquest projecte de llei?
El text estableix que una ‘start-up’ és tota nova empresa que tingui com a molt cinc anys de vida (set en el cas de sectors concrets com la biotecnologia, l’energia i la indústria), que facturi com a màxim cinc milions d’euros a l’any, que no cotitzi a la borsa, que sigui innovadora i que no distribueixi dividends. Per beneficiar-se d’aquesta categorització, l’empresa ha de tenir la seva seu social a Espanya i més de la meitat dels seus treballadors contractats aquí. A més, l’emprenedor en qüestió haurà d’haver començat com a màxim tres empreses d’aquest estil consecutives (o en paral·lel) per poder estar emparat per aquest marc legal.
Amb la nova llei, les ‘start-ups’ pagaran un impost de societats del 15% (ara el paguen del 25%) durant els quatre primers anys des que la seva base imposable sigui positiva. Així mateix, se’ls ofereix ajornar el deute tributari d’aquest impost fins a 12 mesos els dos primers anys després d’aconseguir, de nou, una base imposable positiva. En aquest mateix període, les ‘start-ups’ també quedaran lliures d’efectuar pagaments fraccionats.
Les injeccions de capital de màxim 100.000 euros en aquesta mena d’empreses desgravaran fins a un 50% i aquesta màxima també valdrà per a les aportacions econòmiques que facin els mateixos fundadors. A més, als inversors estrangers se’ls simplifica el procediment exigint-los només que obtinguin un número d’identificació fiscal (NIF), no com ara, que també se’ls requereix un número d’identitat d’estranger (NIE).
Amb la intenció d’atraure el màxim talent possible, la ‘llei de start-ups’ contempla la creació d’un visat «nòmada digital». La idea és que cobreixi els treballadors d’empreses estrangeres que vulguin venir a treballar des d’Espanya i, partint del que ha avançat aquest divendres Calviño, «també treballadors altament qualificats»: aquesta visa els ofereix residència durant cinc anys i tributar per l’impost sobre la renda de no residents, que baixa també al 15%. Si bé fins ara s’havia de demostrar que no s’havia tingut residència fiscal a Espanya en els deu anys previs, ara el màxim és de cinc anys. A més, cobrirà també els fills menors de 25 anys i el cònjuge de la persona interessada.
Si un empleat de la ‘start-up’ accedeix que una part del seu sou siguin paquets d’accions de l’empresa (el que es coneix com a stock options), aquests paquets estaran exempts de tributació sempre que equivalguin a 50.000 euros o menys. A més, si hi ha tributació s’aplicarà quan el treballador es desfaci d’aquestes accions o quan la companyia tregui l’empresa a borsa. En definitiva, quan estigui clar que pot rebre diners per aquestes accions.
Si un emprenedor decideix combinar el seu projecte de negoci amb un treball convencional a temps complet, la llei contempla bonificar la seva quota d’autònoms dels primers tres anys.
Aquesta nova llei pretén simplificar molt els tràmits concentrant-los en ENISA (entitat pública que acreditarà que una empresa és una ‘start-up’) i l’Oficina Nacional d’Emprenedoria (ONE), que canalitzarà gairebé tots els tràmits i ajudes. La idea és que tot el procés es pugui fer de manera virtual i que una empresa pugui quedar constituïda i registrada en hores si es fa a través d’aquesta via. També s’eliminaran aranzels notarials i de registre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
