La rebaixa de l’IRPF de Madrid multiplica per 15 la de Catalunya

L’anunci de la rebaixa fiscal de Catalunya, amb un impacte de 19 milions d’euros, contrasta amb la reforma aprovada aquest mateix dijous a l’Assemblea de Madrid, per 300 milions d’euros (15 vegades més que la proposta catalana), enmig d’acusacions de dúmping fiscal (competència deslleial) per part de les formacions polítiques d’esquerra i de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, contra la presidenta Isabel Ayuso.

1.- ¿En què consisteixen les dues reformes?

Madrid té els impostos autonòmics més baixos del país. També en el cas de l’IRPF. Des d’autonomies com Catalunya o València es denuncia que Madrid s’ho pot permetre gràcies als avantatges que li atorga l’efecte capitalitat. La reforma de l’impost sobre la renda aprovada aquesta setmana rebaixa en mig punt cada un dels cinc trams en què s’articula la seva tarifa autonòmica. El tipus mínim aplicable a bases de fins a 12.450 euros quedarà en el 8,5%. El tipus màxim per a totes les rendes a partir de 53.407 euros baixa al 20,5%.

A Catalunya, el tipus mínim aplicable a bases de fins a 12.450 euros baixarà al 10,50%. El tipus aplicable a rendes d’entre 53.407 i 90.000 euros baixarà al 21,50% (en tot cas, per sobre del que regeix a Madrid). Per sobre d’aquest tram Catalunya té tres trams més, amb un tipus màxim del 25,50% per a rendes a partir de 175.000 euros.

Per comunitats autònomes, el tipus màxim més elevat s’ha de buscar a València, on es grava amb un 29,5% a partir de 175.000 euros.

2.- ¿A qui beneficia cada una?

La rebaixa de mig punt en la tarifa és per a cadascun dels contribuents de Madrid.

La rebaixa de mig punt en el tipus mínim de Catalunya també hauria de beneficiar tots els contribuents de Catalunya. No obstant, la Generalitat ha optat per «neutralitzar» el seu impacte desdoblant alguns dels trams de la tarifa, que passaran de set a nou. Segons els càlculs de la Generalitat hi haurà qui pagarà més amb la nova tarifa, tot i que l’augment –asseguren– serà, com a màxim d’un 0,7% (80 euros com a màxim, afirmen). Economia estima que, en tot cas, la rebaixa arribarà al 80% dels contribuents.

3.- ¿Tindran més avantatges les rendes baixes o les altes?

En el cas de la reforma catalana, l’avantatge es concentra en les rendes inferiors a 35.000 euros i, amb caràcter especial, en les de menys de 12.000 euros. Economia estima un estalvi d’entre 52 i 104 euros per als contribuents afectats per la rebaixa.

En el cas de Madrid, el Govern d’Ayuso defensa que la seva reforma beneficiarà més les rendes més baixes, que s’estalviaran el 5,5% de la factura fiscal. Per a les rendes més altes, l’estalvi es xifra en el 2,75%. Això és així perquè abaixar mig punt en el tipus mínim (del 9% al 8,5%) representa un percentatge més alt que en el tipus màxim (del 21% al 20,5%). No obstant, en xifres absolutes, el raonament és diferent i és aquí on posen l’accent les formacions d’esquerres. Per a una renda de 100.000 euros, mig punt de menor tributació significa un estalvi de 500 euros. Per a una de 12.450 euros, l’estalvi és de 62 euros. És a dir, la majoria de l’impacte recaptatori de 300 milions es concentrarà en les rendes més altes.

Segons càlculs de la Comunitat de Madrid, la nova tarifa madrilenya suposarà un estalvi mitjà de 466,68 euros davant un català; un estalvi de 328,68 euros en comparació amb un asturià, o de 315,43 euros respecte al que tributa un valencià.

4.- ¿Quan entraran en vigor les mesures?

En els dos casos entraran en vigor en l’exercici 2022 i es deixaran notar en la declaració de la renda que es presenti el 2023

5.- ¿Per què Madrid es permet una rebaixa més alta que Catalunya?

Al marge de criteris generals de política econòmica i fiscal, Madrid parteix d’uns comptes més sanejats que els de Catalunya. El president valencià Ximo Puig, denuncia que l’‘efecte capitalitat’ ha convertit a Madrid en un «aspirador» de recursos, població, funcionaris estatals, grans empreses, organismes, empleats qualificats i xarxes d’influència en detriment d’altres comunitats que ara, sobretot, 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

En xifres, la comunitat catalana acumula un deute públic de 81.862 milions, equivalents al 37,1% del PIB.

A Madrid, el saldo de deute és menys de la meitat: 35.194 milions d’euros, equivalents al 15,78% del PIB autonòmic. Això permet a Madrid més autonomia financera, mentre que Catalunya té un accés molt difícil als mercats. Madrid insisteix, en tot cas, que les seves rebaixes fiscals no s’han traduït en una més baixa recaptació, afirmació que qüestiona el Ministeri d’Hisenda afirmant que els ingressos haurien sigut més elevats de no haver abaixat els impostos.