L’alimentació ja pateix l’augment dels preus energètics

Per al director general de la patronal dels supermercats Asedas, Ignacio García Magarzo, «hi ha causes objectives per a la pujada de preus, fonamentalment per l’alça dels costos energètics, l’electricitat i els carburants, però també per l’augment de les matèries primeres, fonamentalment les importades, com els cereals i els pinsos». En qualsevol cas, la posició oficial del sector de la distribució és que la pujada de preus d’alimentació en els últims tres mesos ha estat per sota de l’alça de l’IPC general. García Magarzo opina que «la cadena agroalimentària espanyola és sòlida i molt responsable, que actua amb elevada competència, per la qual cosa els consumidors sempre tenen l’opció de comparar l’oferta i els preus, i triar la millor opció de compra.

El baròmetre de consum d’Iri corrobora també una pujada dels aliments però menor que la divulgada per l’OCU. Així, el preu de la cistella de la compra creix l’1,8% respecte al 2020. Destaca l’encariment de l’oli d’oliva (+10,5 %), els refrescos de cola (+9,2 %) i les cerveses (+3,7 %), mentre que l’únic descens està en la tonyina en conserva (-0,2%), segons dades del baròmetre de consum d’Iri. L’IPC general avançat del novembre és del 5,6% interanual, amb una pujada de l’alimentació a l’octubre de l’1,3%, l’1,7% interanual i el 3% el 2021.

Fonts de la cadena Condis reconeixen que hi ha «múltiples factors» que intervenen en les oscil·lacions dels preus però que la gran capil·laritat comercial fa que els preus dels aliments es continguin més que els de productes d’altres sectors. En l’estratègia comercial de les cadenes s’intenta que les fluctuacions en els costos afectin el menys possible el preu final, reconeixen a Condis, com una via per evitar la pèrdua de clients.

L’augment de preus és especialment perceptible en aliments frescos per la pujada del cost de matèries primeres (adobs, costos de producció, més pagaments a proveïdors). Agricultors i ramaders s’han queixat repetidament aquest any que el seu insum (costos de producció) han augmentat de mitjana per sobre el 30%. Però les cadenes de distribució al·ludeixen també a causes derivades de la relació oferta-demanda de cada producte. En el cas dels carnis, s’apunta que els últims mesos hi ha hagut un dèficit en la reposició d’animals vius per la pandèmia, amb un retard en els cicles de reproducció. També influeix l’augment de la demanda estacional, tant externa (exportació) com per part de la restauració. En el cas de l’oli d’oliva, per exemple, els preus tendeixen a pujar per un cicle habitual de falta de producció i limitacions de l’última collita.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’OCU ja va advertir a l’octubre que la pujada dels costos energètics estava repercutint en els preus. Llavors va posar en marxa el seu observatori de preus fins a quantificar la pujada d’aquest any entorn del 8%. L’OCU estableix aquest percentatge partint del seguiment de 15 productes típicament nadalencs a les principals ciutats espanyoles. Dels preus supervisats, un total de nou han pujat. Han pujat especialment les angules, un 53%, seguides de les cloïsses (36%), les ostres (28%), el xai lletó (22%) i el besuc (15%). Cap havia sigut mai tan car. Al contrari, entre els que més baixen destaquen els percebes (-27%), el lluç (-16%), la pularda (-6%) i el rodó de vedella (-5%). D’altres productes, com els llagostins, el pernil ibèric o la llombarda amb prou feines han variat el preu respecte de l’any passat per aquestes dates.

Ningú del sector de la distribució és capaç d’avançar l’evolució futura dels preus de l’alimentació. Ni si una possible vaga del sector del transport (convocada del 20 al 22 de desembre) aguditzarà els problemes d’aprovisionament. Serà determinant la futura evolució dels preus energètics però es tem que les actuals pujades es mantinguin en el temps com a conseqüència del reposicionament psicològic dels preus i nous costos no presents fa uns mesos. Un element important pot ser el paper que la nova llei de la cadena alimentària tingui en els pròxims mesos i l’actualització dels contractes amb els proveïdors del sector primari. La recent reforma de la llei estableix la supervisió que els pagaments a proveïdors mai estiguin per sota dels costos de producció. García Magarzo opina que el sector de la distribució, els intermediaris i la indústria han de mantenir «relacions de sostenibilitat» amb els productors i que la cadena de subministrament és capaç de minimitzar l’alça dels costos. «Es pot apujar la retribució als ramaders i agricultors sense afectar el consumidor», opina el director general d’Asedas.