El Govern ja té preparat un canvi legal per nacionalitzar la Sareb

La mesura és conseqüència de la decisió del març passat de l’Eurostat, l’oficina estadística comunitària, d’obligar Espanya a incloure l’empresa dins el sector públic a efectes comptables, cosa que va apujar el deute en 34.918,2 milions i el dèficit en 9.891. Per mirar d’evitar aquest desenllaç, la Sareb va néixer el 2012 amb una majoria d’accionistes privats per un imperatiu legal que ara s’eliminarà (el 54,1% dels seus títols està en mans d’empreses, fonamentalment bancs, i el 45,9% pertany a l’Estat). El principal problema és que les pèrdues multimilionàries que acumula la firma des d’aleshores (5.947 milions fins al juny) han volatilitzat els seus recursos propis, és a dir, els 4.800 milions de capital i deute subordinat que li van aportar aquests propietaris.

Malgrat tenir un voluminós patrimoni negatiu (-9.292 milions al juny) que a una altra empresa la portaria a la fallida, la Sareb pot continuar operant gràcies a un canvi legal aprovat pel Govern el març de l’any passat. No obstant, la companyia té encara pendent d’amortitzar 34.570,2 milions d’euros del deute avalat per l’Estat amb què va pagar a les entitats rescatades els actius immobiliaris que li van traspassar. El fet que ja no li quedin recursos propis amb què fer front a aquest deute en cas de no generar els ingressos necessaris per amortitzar-la, explica que l’Eurostat obligués a consolidar els seus comptes amb els de l’Estat, ja que aquest haurà de pagar el deute en cas que no pugui fer-ho la Sareb. 

Aquesta és també la raó que el Govern ultimi la seva nacionalització: si l’Estat assumeix tot el risc és lògic que vulgui també tota la gestió per mirar de minimitzar el cost de la companyia per a les arques públiques. I el risc no és poc: en el seu últim pla de negoci fins al 2027, la Sareb apunta la «impossibilitat de generar prou fluxos de caixa al llarg del període per amortitzar íntegrament el deute emès per la companyia». Per això l’Executiu té també sobre la taula allargar la data de liquidació més enllà del 2027 per mirar d’evitar una alça de la factura del rescat bancari.

Diferents fórmules

El primer pas és modificar, com farà el Govern, el Reial Decret 1559/2012 que estableix que «en cap cas la participació pública podrà ser igual o superior al cinquanta per cent del capital de la societat». Un cop retirat aquest escull legal, l’Executiu estudia diverses fórmules per nacionalitzar la companyia, com comprar directament per un preu simbòlic la participació dels accionistes privats (d’un euro, per exemple) o fer una operació acordió (reduir el capital a zero donada la seva situació patrimonial i fer una ampliació de capital posterior a un preu simbòlic que subscriuria l’Estat). El que té molt clar l’Executiu és que no injectarà noves ajudes públiques a la companyia en aquest moment, malgrat que alguna de les parts implicades en el procés ho consideraven oportú.

L’Estat, a través del FROB, ja va donar el 2019 per perduts els 2.192 milions que va injectar a la Sareb, amb la qual cosa la nacionalització no li ocasionarà números vermells addicionals per si mateixa. Per als accionistes privats tampoc és un gran problema sortir de l’accionariat, ja que fa temps que la majoria van donar per perduts els 2.600 milions invertits i van assumir l’impacte en els seus comptes. Això sí, els 15 bancs propietaris (tots els rellevants menys el BBVA, que va rebutjar la petició de participar del llavors ministre Luis de Guindos) volen que el Govern els permeti mantenir els drets al menor pagament futur d’impostos (actius fiscals diferits) generats per les provisions fetes per assumir la pèrdua de la seva inversió. 

Amb la normativa actual, els bancs perdrien la deductibilitat fiscal d’aquesta pèrdua per tenir més del 5% del capital. De fet, una de les possibilitats que s’ha plantejat és que l’Estat es faci càrrec de més del 95% del capital en un primer moment i dilueixi els accionistes privats per sota d’aquest llindar del 5%. Passat un any, els propietaris ja sí que podrien vendre el capital de la Sareb que encara tinguessin i deduir-se la pèrdua en el pagament d’impostos. Una altra opció per la qual aposten els bancs és canviar la llei per poder activar els actius fiscals directament.

Pecat original

En el seu naixement, el Govern de Rajoy va assegurar que la Sareb no costaria un euro als contribuents i tindria una rendibilitat mitjana del 14%. Des del principi es va demostrar que era completament fals. El principal problema de la companyia és que va rebre els més de 200.000 actius que li van traspassar les caixes rescatades a un preu excessiu. Així, va pagar 50.781 milions d’euros mitjançant el deute avalat per l’Estat, amb un sobrepreu respecte al seu valor de mercat que la Comissió Europea va calcular en uns 19.000 milions i va considerar ajuda pública.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Això va beneficiar les entitats rescatades, ja que va evitar fer-los un forat encara més gran del que ja tenien, però va perjudicar el banc dolent, que durant anys no va poder vendre els seus crèdits i immobles a preus de mercat per evitar patir pèrdues encara més grans, el que l’hagués deixat sense recursos propis encara més ràpid. S’hi va afegir un derivat financer (‘swap’) que va contractar per protegir-se de les pujades de tipus d’interès però que, a l’esfondrar-se, li ha costat uns 3.350 milions des de la seva creació.

La conseqüència de tot això és que la firma va tancar el juny amb unes minusvalideses en els seus actius de 8.812 milions (el 71% tenen un valor de mercat menor que el seu valor comptable), -61 milions de recursos propis i -9.292 de patrimoni. Una situació que no deixarà d’empitjorar: «Es calcula que la major part de la cartera produeixi un marge negatiu en la seva desinversió», admet el seu pla de negoci.