Brussel·les legisla per instaurar un impost de societats del 15% a la UE

La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la seva proposta per traslladar a la legislació europea l’acord assolit l’octubre en el si l’OCDE, per 137 països, per imposar un tipus efectiu del 15% a l’impost de societats. «La directiva que presentem garantirà que el nou tipus impositiu mínim efectiu del 15% per a les grans empreses s’apliqui de forma totalment compatible amb la legislació de la UE», ha explicat el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, sobre una proposta a què seguirà una segona iniciativa a l’estiu del 2022 sobre l’aplicació del segon pilar de l’acord internacional, la reassignació de drets fiscals de manera que les empreses paguin impostos on operen.

Segons la proposta, la directiva s’aplicarà a tots els grans grups empresarials amb un volum de negocis anual superior a 750 milions d’euros, tant nacionals com internacionals, que tinguin la seva matriu o una filial a la UE. Si el país en què té la seva seu una empresa de baixa tributació no imposa el tipus mínim efectiu, la normativa inclou disposicions perquè l’Estat membre de l’empresa matriu apliqui un impost «complementari». A més, la proposta també garanteix la imposició efectiva en situacions en què l’empresa matriu estigui situada fora de la UE en un país de baixa imposició que no aplica normes equivalents.

D’acord amb l’acord global, la proposta també preveu algunes excepcions. Per reduir l’impacte als grups que fan activitats econòmiques reals, les empreses podran excloure una quantitat d’ingressos equivalent al 5% del valor dels actius tangibles i al 5% de la massa salarial. Les normes també preveuen l’exclusió de quantitats mínimes de beneficis, per reduir la càrrega de compliment en situacions de baix risc. 

«Això significa que quan el benefici i els ingressos mitjans d’un grup multinacional en una jurisdicció estiguin per sota de certs llindars mínims, aquests ingressos no es tindran en compte en el càlcul de l’impost», sosté la Comissió que no espera problemes entre els Estats membres i confia a tancar un acord polític durant el primer semestre del 2022, sota presidència francesa de la UE. Com en totes les qüestions de fiscalitat, els Vint-i-set hauran de tancar un acord per unanimitat després de l’opinió del Parlament Europeu.

Empreses pantalla

El nou paquet fiscal es completa amb una segona iniciativa legislativa per impedir que empreses o persones utilitzin societats pantalla amb finalitats fiscals indegudes. Tot i que els Estats membres disposen d’instruments per lluitar contra l’evasió fiscal, les eines disponibles avui dia no són adequades, segons Brussel·les, perquè o estan fragmentades o no estan dirigides a neutralitzar les entitats fictícies. És més, segons expliquen fonts de l’Executiu comunitari, la normativa europea permet actualment establir empreses fantasma a la UE per obtenir una optimització fiscal com la gestió dels royalties. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Algunes empreses, per exemple, dirigeixen els fluxos financers a entitats fictícies en jurisdiccions que no tenen imposats o els tenen molt baixos, o en les que els impostos poden eludir-se fàcilment. A la mateixa línia, alguns particulars poden utilitzar entitats fictícies per protegir els actius i els béns immobles dels impostos, ja sigui al seu país de residència o al país en què es troba la propietat.

Aquesta situació fa que les arques europees deixin de percebre anualment més de 20.000 milions d’euros. Per posar-li límit i evitar que les anomenades «empreses bústia», aquelles que tenen bústies però ni oficines ni empleats, abusin del sistema, la Comissió proposa aplicar a partir de l’1 de gener del 2024 un test de substància econòmica amb tres preguntes per determinar si una empresa és sospitosa de ser una societat fictícia o no.