El Banc d’Espanya podrà frenar els excessos en la concessió d’hipoteques

El Banc d’Espanya podrà limitar l’expansió del crèdit hipotecari quan hi hagi indicis d’una exposició excessiva. Així ho preveu la circular publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), amb què es completa l’adaptació de l’ordenament jurídic espanyol a la directiva comunitària i que aporta a l’institut emissor eines per combatre possibles crisis immobiliàries com la que va esclatar el 2008, tal com va avançar EL PERIÓDICO.

El cert és que Espanya està lluny de patir una bombolla immobiliària, ja que les entitats financeres han augmentat la solvència i els crèdits es concedeixen de forma majoritàriament prudent, si bé els preus dels immobles comencen a donar alguns senyals incipients de sobrevaloració (i apunten un problema social d’accés a la vivenda).

Malgrat aquesta relativa estabilitat, el Banc d’Espanya, al capdavant del qual hi ha Pablo Hernández de Cos, ha optat per rearmar-se per evitar que es torni a produir una situació com la d’abans del 2008. La norma publicada aquest dijous posa en marxa un paquet de noves eines d’actuació que el Govern va aprovar el 2018 i el 2019 i que es deriven dels canvis regulatoris impulsats a escala global i europea com a conseqüència de l’anterior crisi internacional.

El Banc d’Espanya podrà limitar el percentatge màxim que la hipoteca pot finançar del valor o el preu de l’immoble, la renda disponible màxima del client que pot anar destinada a pagar el crèdit, i els terminis de venciment i de manca del préstec, entre altres requisits. Tal com estableix l’exposició de motius, la circular «permet que el Banc d’Espanya fixi el coixí anticíclic sobre les exposicions de les entitats davant un determinat sector, a més de sobre les exposicions totals», com pot fer fins ara.

Aquest tipus de mesures sorgeixen del plantejament macroprudencial nascut després de la crisi financera del 2008. Segons s’explicita a la mateixa circular, una de les principals lliçons extretes de l’anterior crisi que va sorgir del sector immobiliari és que «és necessari que la regulació i la supervisió bancàries adoptin una perspectiva macroprudencial que complementi l’enfocament tradicional microprudencial».

En aquest sentit, «per salvaguardar l’estabilitat financera d’un país no n’hi ha prou amb garantir la seguretat i la solidesa de cada entitat financera de forma individual, sinó que també és necessari que el sistema financer en el seu conjunt sigui estable i resistent». Per això l’objectiu fonamental de la política macroprudencial és protegir l’economia del risc sistèmic i poder controlar també excessos en àmbits concrets.

Pèrdues futures

El Banc d’Espanya imposa als bancs que guardin una guardiola de capital específica per afrontar les futures pèrdues de les seves hipoteques o altres carteres de crèdits o actius (coixí anticíclic sectorial), així com límits màxims al pes d’aquestes carteres sobre el total de préstecs de les entitats. L’organisme podrà activar una o algunes d’aquestes mesures alhora, de forma individual o sectorial, i tant per a crèdits a particulars com a empreses.

Aquest mecanisme es podrà activar quan, per exemple, s’observi un nivell de sobrevaloració dels preus de la vivenda «que faci que les potencials correccions futures redueixin el valor del col·lateral per sota del préstec compromès, quan un acreditat no compti amb una situació patrimonial prou sanejada o quan s’apreciï que els indicadors de concessió de préstecs d’un percentatge significatiu de la cartera creditícia arriben a nivells preocupants des del punt de vista de la solvència d’una entitat o d’un grup d’entitats».

Exposicions a sectors concrets

Segons la circular, «en certes ocasions han sigut les exposicions a sectors concrets les que han concentrat la majoria dels riscos sistèmics. Aquest va ser el cas del sector immobiliari espanyol en la passada crisi financera, però n’existeixen altres exemples a escala internacional». Davant aquest tipus de crisi «activar eines macroprudencials afegides podria tenir efectes contraproduents. En concret, si el creixement del crèdit és excessiu en un sol sector, un augment dels requeriments de capital per a totes les exposicions podria portar que les entitats incrementessin encara més la seva exposició a aquest sector, ja que aquesta eina no permet alterar el cost relatiu en termes de capital regulatori de la concessió de crèdit al sector perquè reflecteixi el risc sistèmic més alt que comporta».

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En canvi, si la mesura afecta un sector o un grup determinat de sectors, «augmenta el cost relatiu del crèdit en aquests sectors, cosa que altera les rendibilitats relatives de les diferents carteres en contra del sector o sectors que estan generant el risc sistèmic».

Aquestes eines se sumen a d’altres que ja es van aprovar en els últims anys, particularment el coixí de capital anticíclic general. Es tracta de la possibilitat d’obligar les entitats a reservar una guardiola de solvència no assignada a cap sector productiu concret quan es detecta que l’economia està acumulant desequilibris globals (a Espanya no s’ha activat des de la seva creació).