Reforma laboral: Acord entre Govern, CEOE i sindicats per derogar part del llegat del PP

La CEOE i els sindicats recolzen la reforma laboral i el Govern de coalició ha aconseguit aquest dijous lligar així un acord per derogar part del llegat del PP, vigent des del 2012. La cúpula de la patronal ha donat el ‘sí’ a primera hora del matí i al mateix han replicat els comitès confederals de CCOO i UGT, que s’han pronunciat al migdia. Fum blanc després de nou mesos i mig de negociacions i una última setmana de maratonianes (i tenses) reunions que han creat un document final de 47 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, i que donen forma a una de les reformes estrella de la legislatura. «És un dia històric per als treballadors i treballadores d’Espanya», ha declarat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

La coalició aconsegueix finalment vèncer les resistències de la CEOE i sumar-la a l’acord amb canvis menys restrictius en temporalitat que els inicialment plantejats, com amb la retirada dels percentatges màxims d’eventuals segons la mida d’empresa, tal com va avançar EL PERIÓDICO. També cau de la reforma un dels ossos de les negociacions: els eventuals en frau que siguin acomiadats per les empreses per evitar fer-los fixos no tindran la consideració de nuls, tal com es va plantejar. Malgrat això, on el Govern no ha cedit és en augmentar les multes per caçar el frau. Les màximes pugen de 7.500 euros a 10.000 euros i passen a aplicar-se per treballador i no per empresa (abans si els inspectors detectaven 20 treballadors en frau aplicaven una única sanció i ara aplicaran l’import equivalent als empleats en frau).

No ha sigut fàcil per a ningú donar el ‘sí’ i el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha hagut de lidiar amb friccions internes malgrat les cessions obtingudes. Foment del Treball, la patronal madrilenya (CEIM), l’agrària (ASAJA) i la de la interlocutòria (ANFAC) s’han abstingut d’una votació que, malgrat això, ha sumat majoria de ‘sís’ aquest dijous a primera hora del matí en el comitè executiu. I això malgrat que l’Executiu ha accedit a uns nous ertos ambiciosos en despesa pública i no ha reforçar els convenis autonòmics sobre els estatals, tal com demanaven els patrons. 

L’Executiu lliga els equilibris oportuns per retenir uns sindicats que recuperen poder en la negociació col·lectiva i aconsegueixen més penalitzacions per a les companyies que abusin de l’eventualitat. Tot i que les centrals han vist com en els últims compassos de la negociació l’Executiu ha cedit un terreny que els hagués agradat conservar.

Una «muntanya russa» de negociacions

«Això ha sigut una muntanya russa. Per moments semblava que l’acord era imminent i al cap de poc semblava que es trencava», explica una font coneixedora de les converses. El document consensuat per les parts haurà de passar ara el veredicte final de totes les cúpules de les organitzacions socials, que aquest dijous al matí estan citades per donar-hi el vistiplau definitiu. Per després donar pas a la seva aprovació en un pròxim Consell de Ministres, en què el 28 de desembre és la data que les parts tenen anotada en vermell a les agendes.

Les negociacions obertes per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i tancades per un equip multiministerial de negociadors s’han dilucidat en «temps de descompte», com va definir la mateixa Díaz. El part ha sigut llarg, tens i no exempt de complicacions. Pel camí hi ha hagut crisis internes en la coalició, amb PSOE i Unides Podem encreuant-se sabres en públic i privat pel lideratge (i rèdit) de les negociacions. Exabruptes d’una patronal que va arribar a considerar la reforma «ideològica», «intervencionista» i amb elements «més propis de contextos afortunadament ja superats a tot Europa». I uns sindicats pressionant per recuperar unes posicions arrabassades sense consulta pel PP fa gairebé ja 10 anys.

No hi haurà derogació de la reforma laboral de Mariano Rajoy, no almenys en sentit estricte. El preacord entre Govern, patronal i sindicats és una altra cosa, que toca alguns dels elements d’aquesta reforma, en deixa intactes d’altres i hi introdueix novetats que no va abordar. La principal victòria que podran lluir les centrals després d’una dècada insistint és la recuperació de la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa. No obstant, no es toca de moment un element que reivindicaven: l’acomiadament. L’Executiu no ha volgut recuperar ni les indemnitzacions de 45 dies que es pagaven abans del 2012, ni els salaris de tramitació ni recuperar competències quant a autorització dels eros.

Fre a la temporalitat

La màxima de qualsevol negociació és que totes les parts han d’acabar moderadament disconformes amb el resultat i aquesta no n’ha sigut una excepció. «En sortirem millor del que estem, però en alguns punts pitjor que estàvem abans del PP», apunta un dirigent sindical. La reforma laboral del Govern de coalició fica mà directament als contractes temporals per aturar la màxima rotació existent en un estat membre de la Unió Europea. Aquest ha sigut un dels nusos gordians de les negociacions, tant dins del Govern com amb els agents socials, tal com ja va explicar EL PERIÓDICO a finals d’octubre.

La principal novetat és que elimina el contracte d’obra i servei, que fins ara movia quatre de cada 10 contractes eventuals a Espanya. I el substitueix per un contracte de màxim 90 dies per a pics de feina previsibles, i un d’entre sis mesos i un any per a pics de feina imprevisibles. Segueix el contracte per cobrir baixes, incapacitats i excedències, en un esquema que busca que el contracte indefinit sigui més ordinari del que actualment és.

Una altra de les novetats és la figura dels nous ertos, que recull l’experiència durant la pandèmia i habilita mecanismes en cas de suspensió per causes de força major, davant crisis cícliques generalitzades i davant crisis localitzades en un sector. El Mecanisme RED contemplarà ajudes a les companyies que no acomiadin i optin per la suspensió, així com incentius a les empreses que contractin treballadors en erto en altres empreses en crisi.

Més garanties en la subcontractació

El que s’ha pactat en el diàleg social també toca la subcontractació, una via que moltes empreses utilitzen més per estalviar-se salaris que per especialitzar-se. L’últim esborrany plantejava que una subcontracta pugui escollir entre dos convenis: el conveni de l’empresa per a la qual està subcontractada o bé el conveni de l’activitat que executin els subcontractats.

Notícies relacionades

La CNMC va prorrogar estudiar la unió BBVA-Sabadell pel crèdit a les pimes

El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes

Seguint un exemple: Una subcontracta de la Seat podria aplicar el conveni d’aquesta o bé el del sector de l’activitat que faci per a la Seat. Si li presta serveis de jardineria, doncs el conveni de jardineria. Si són serveis de neteja, doncs el de neteja. I si és una empresa multiserveis que n’hi presta de diferents, els jardiners tindran el conveni de jardineria i els de neteja, de neteja.

Un punt que s’ha anotat la CEOE ha sigut evitar donar més poder als convenis autonòmics sobre els estatals. Aquí el Govern pretenia clarificar el redactat actual de l’Estatut dels Treballadors, que ha judicialitzat alguns conflictes, però finalment i amb l’objecte d’aconseguir un acord ha aparcat aquesta qüestió davant les demandes patronals.