¿Quants Pressupostos ha aprovat dins de termini la Generalitat?

A partir dels del 2011 va començar una llarga etapa marcada per comptes públics tardans i amb retallades el 2011 i 2012 i prorrogats el 2013 per la convocatòria d’eleccions anticipades per part d’Artur Mas. 

També es van demorar els comptes del 2014 i 2015. Després del traspàs de la cartera econòmica d’Andreu Mas-Colell a Oriol Junqueras, aquest, que va ocupar també el càrrec de vicepresident, va haver de prorrogar-los el 2016; i va dissenyar els últims comptes prereferèndum de l’1-O, aprovats ben entrat l’exercici per les impugnacions legals per incloure despeses per a una consulta sobre la independència. 

A partir d’aquí es va obrir pas un període d’inestabilitat amb comptes prorrogats el 2018 (es va intervenir la Generalitat durant 218 dies a través de l’article 155, de l’octubre del 2017 fins al juny del 2018), el 2019 i part del 2020, ja que fins a l’abril de l’any passat passat el Govern no va aconseguir aprovar-los amb el recolzament dels comuns i qui avui és el president, Pere Aragonès, com a responsable de la caixa i alhora vicepresident.

El 2021 ha tornat la pròrroga i el nou conseller, Jaume Giró, ha dissipat els dubtes i respost a les reclamacions de patronals com Foment del Treball i la Pimec i els sindicats UGT i CCOO, a l’afirmar que ja treballen en els del 2022. La recerca de majories i el tràmit parlamentari faria que els del 2021 fossin per molt pocs mesos.

Però l’historial de comptes prorrogats o fora de termini no acaba aquí. En els últims 40 anys, la Generalitat ha prorrogat o aprovat fora de termini un total de 22 Pressupostos davant els 8 del Govern central. De tota manera, pel que fa a la Generalitat, la meitat, inclosos els del 2021, s’han concentrat en l’última dècada, que inclou tota la fase que coneixem com el procés. El que era habitual fins aleshores era que les convocatòries electorals fessin impossible aprovar els comptes dins de termini. 

Inici del procés

L’arrencada del procés, amb Artur Mas com a president, va suposar l’inici d’una gran volatilitat que va acabar amb un president inhabilitat, Quim Torra, i un desgavell legal al voltant de les eleccions. A més de la unió que va acabar configurant la suma de l’antiga Convergència i ERC per fer Govern, es va incorporar a l’equació la CUP. El saldo és que entre el 2011 i el 2021 sempre hi ha hagut pròrrogues i comptes aprovats fora de termini. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La víctima més gran ha sigut la inversió, que va tocar fons el 2014, amb 1.276 milions després d’una etapa expansiva amb zenit al 2009 amb 6.322 milions amb el tripartit, entre la directa i l’extrapressupostària (peatges a l’ombra, etc, que hipotequen els Pressupostos durant anys). 

Al Govern central la inestabilitat que va impedir aprovar els comptes es va produir des de la moció de censura que el juny del 2018 va apartar del poder Mariano Rajoy fins a l’any passat, quan Pedro Sánchez va aconseguir que els primers Pressupostos d’un govern de coalició tiressin endavant i els de Cristóbal Montoro (PP), els més longeus de la democràcia, passessin a ser història. A l’administració central, la resta de Pressupostos fora de termini tenen a veure amb el moment de convocar les eleccions.