Catalunya preveu demanar 12.662 milions al Fons de Liquiditat el 2022

La Generalitat preveu demanar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) un total de 12.662 milions d’euros el 2022, una quantitat lleugerament inferior als 13.014 milions sol·licitats el 2021.

Fonts del Departament d’Economia de la Generalitat han assegurat que aquesta és la quantitat que està previst demanar l’any que ve.

Un total d’11.138 milions d’euros d’aquesta quantitat serviran per afrontar amortitzacions de deute, principalment per cobrir el pagament de préstecs d’anys anteriors del FLA i altres mecanismes de liquiditat habilitats per l’Estat, tot i que també per fer front a altres venciments de deute.

L’Estat va posar en marxa aquests instruments a finals del 2012, en plena crisi financera, per ajudar les comunitats a disposar de liquiditat en un moment que els mercats financers estaven tancats a les emissions de deute de les autonomies.

D’entrada, els préstecs es van donar a 10 anys, amb els dos primers de carència, tot i que des del gener del 2020 s’atorguen a 12 anys, amb 4 de carència.

D’aquesta forma, l’amortització dels préstecs vinculats a aquests mecanismes de liquiditat cada vegada pesa més en les quantitats sol·licitades per Catalunya al FLA, ja que es van acumulant any rere any els retorns del deute contret des del 2012.

Adherida al FLA menys el 2019 i 2020

El FLA, creat el 2012, en plena crisi financera, complirà l’any que ve una dècada de vigència. Durant tots aquests anys, Catalunya ha estat acollida a aquest mecanisme de provisió de liquiditat a excepció de dos anys, el 2019 i 2020, quan es va poder adherir a l’anomenat Fons de Facilitat Financera (FFF).

Catalunya va poder accedir a aquest altre mecanisme, que implica controls més laxos que el FLA, a l’haver complert en els exercicis precedents, és a dir, el 2018 i 2019, els tres objectius d’estabilitat pressupostària fixats per llei (dèficit, deute i regla de la despesa).

Segons dades d’Hisenda, al tancament del 2021 Catalunya haurà rebut un total de 13.552,8 milions d’euros a càrrec del FLA, cosa que suposa el 43,49% del total de fons repartits entre les comunitats adherides al mecanisme.

Idea de tornar als mercats

Malgrat la dependència del FLA, la Generalitat sempre ha volgut tornar als mercats financers, i així ho va manifestar tant l’anterior conseller d’Economia, Pere Aragonès, actual president de la Generalitat, com l’actual titular de la cartera, Jaume Giró.

La crisi originada per la covid-19 va obligar a ajornar els plans de la Generalitat per emetre deute i tornar així als mercats financers.

No obstant, el juliol passat l’agència de qualificació creditícia Fitch va apujar dos esglaons el ràting de la Generalitat, que va passar del BB a BBB-, amb perspectiva estable.

Així, aquesta agència va deixar de considerar el deute de la Generalitat com de grau especulatiu, és a dir, com a bo porqueria, i el va situar, una dècada després, en grau d’inversió.

Fons covid

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Més enllà d’aquest interès per evidenciar sobirania financera davant els mercats, la Generalitat continua reclamant a l’Estat que habiliti un fons covid també el 2022, per continuar cobrint la despesa extraordinària generada per la pandèmia.

I és que aquest fons estatal ha servit per pal·liar en gran manera la factura extraordinària creada per la pandèmia, tant el 2020 com el 2021, i la Generalitat reivindica que la covid-19 i la crisi que ha desencadenat continuaran actives l’any que ve i ha de comptar amb recursos extraordinaris per sufragar la despesa extra.