El Govern i les autonomies volen evitar que les baixes per covid frenin l’economia

Gairebé 17.000 nous contagis a Madrid, prop d’11.000 a Andalusia, a punt dels 5.000 a les Canàries, 2.000 a Castella i Lleó, 2.000 més a les Balears, uns 1.300 més a l’Aragó, al voltant de 1.000 més a Galícia. Totes aquestes xifres han constituït aquest dimecres rècord pandèmic. L’òmicron és imparable.

Si se sumen genèricament aquests números, que concerneixen set comunitats autònomes, el resultat són més de 39.000 persones obligades a estar aïllades als seus domicilis durant deu dies. Però si ens aturem en les dades globals facilitades pel Ministeri de Sanitat, la xifra ascendeix a unes esgarrifoses 100.706 persones. Persones que, si tenen feina, no podran acudir als seus llocs perquè han de guardar aïllament als seus domicilis. Sumin-hi els 100.000 casos de dimecres, els previsibles 100.000 d’aquest mateix dijous i els més de 100.000 de divendres, segons la tendència d’òmicron. En tres dies, més de 300.000 persones que no assistiran als seus llocs de treball durant la setmana que ve.

La corba de creixement de la covid a Espanya ja és una paret i no se’n divisa el sostre. Fonts governamentals reconeixen que ens esperen setmanes dures, no per la gravetat dels casos, sinó per la quantitat.

Amb un panorama així, les seqüeles en el teixit econòmic i en l’àmbit laboral són evidents i els experts n’han alertat diversos presidents autonòmics i el mateix president del Govern, han informat a ‘El Periódico de España’ fonts autonòmiques i de l’Executiu. Pedro Sánchez, en una roda de premsa convocada per dir que Espanya està ben dirigida en aquest «moment crucial», va evitar anticipar la proposta que la Comissió de Salut Pública oficialitzaria hores més tard: reduir els períodes d’aïllament o de quarantena després del contagi, que de deu dies passaran a set.

Sí que va destacar que les decisions que adopti el seu Executiu es recolzaran en tres pilars: la protecció de la salut dels ciutadans, la preservació de la salut mental i el creixement econòmic.

La ministra @CarolinaDarias preside en estos momentos la reunión del Consejo Interterritorial del SNS

A su finalización, informará de los asuntos tratados en una rueda de prensa que podrás seguir a través de las RRSS @sanidadgob pic.twitter.com/kbM86ADrXM

— Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) 29 de diciembre de 2021

Al tenir aquests tres factors al tauler, Sánchez pot observar que la incidència de la variant òmicron a Espanya és brutal; la fatiga social, cada vegada més accentuada i exacerbada, com ha posat de manifest l’últim estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques; i la incertesa econòmica, creixent. A la roda de premsa celebrada al palau de la Moncloa, ha reconegut que les previsions econòmiques que s’aniran publicant durant els pròxims dies mostraran «estimacions a l’alça i a la baixa» degut «a l’extraordinària incertesa de l’economia global».

Tot seguit, el president ha enumerat algunes mesures activades pel seu Govern per evitar els pitjors auguris, que segons el seu parer s’han revelat exitoses. Ha parlat dels erto, dels crèdits de l’ICO i d’altres «polítiques de renda». No obstant, fonts socialistes admeten que la incidència d’òmicron obliga a canvis estratègics. Fa una setmana, va tornar l’obligatorietat de les mascaretes en exteriors; ara és el temps de les quarantenes. La primera va buscar donar certeses sanitàries; la segona persegueix un altre objectiu.

L’administració central i les autonòmiques, per mitjà de la Comissió de Salut Pública i del Consell Interterritorial de Salut, han acordat la reducció del termini d’aïllament perquè si tanta gent no treballa, perillen serveis essencials i sectors productius, i els dubtes sobre el futur seran més imponents.

Temor de l’absentisme

La font d’una presidència autonòmica assenyala a aquest mitjà que els experts amb qui es consulta la gestió de la pandèmia han advertit de les conseqüències laborals que pot generar que hi hagi tanta gent contagiada. Com es tracta de buscar un equilibri entre la salut pública i el vigor econòmic, aquests mateixos experts, tot i que amb dades provisionals, han comprovat que la variant òmicron del coronavirus fa efecte en l’organisme durant menys temps, uns tres dies, i per tant, la seva potència de contagi descendeix. A més, el percentatge d’asimptomàtics que es computen com a casos positius és elevat, cosa que retrata una variant del coronavirus no tan agressiva. En conseqüència: les anomenades quarantenes domiciliàries poden durar una setmana.

És una mesura per la qual van advocar els governs de Madrid i d’Andalusia, sabedors que les ferides que l’òmicron pot causar en l’economia són per tenir-les en compte. A les dues comunitats, abans de la reunió de la Comissió de Salut Pública, es va unir Galícia. El seu president, Alberto Núñez Feijóo, s’ha referit al que llavors era una opció més que plausible, d’acord amb els esdeveniments: «Ens sembla adequat plantejar aquest assumpte i prendre aquesta decisió amb criteris científics i epidemiològics. Si podem estar set dies en quarantena no n’hem d’estar deu».

El dirigent gallec ha remarcat el component econòmic de la mesura, i ha posat números a tall d’exemple per il·lustrar l’abast del que estava defensant: si els 100.000 contagiats dimarts han d’estar sense treballar deu dies, les administracions han de revisar el curs pel qual estan intentant portar la pandèmia.

Una font de l’entorn d’un homòleg de Feijóo s’ha expressat així, a consultes de ‘El Periódico de España’: «Hi ha temor d’un alt absentisme en sectors bàsics».

Gairebé 90 maquinistes de baixa a Madrid, Barcelona i València

Els sindicats no oculten la seva preocupació per la possibilitat que els contagis continuïn augmentant, i asseguren que, de moment, no s’estan adoptant mesures específiques per protegir els treballadors o limitar els aforaments dels usuaris, tret d’alguns serveis molt concrets.

Segons CCOO, de moment ni en els bombers, ni en les policies locals i autonòmiques, ni al sector aeri ni en l’educació ni en l’administració general de l’Estat hi ha indici que s’estiguin preparant iniciatives en aquest sentit. Sí que se n’han adoptat algunes al sector ferroviari, amb presencialitat reduïda i l’augment del teletreball als llocs en què és possible. Les últimes dades de Renfe, afegeixen en el sindicat, apunten 43 maquinistes de baixa per covid o per contacte estret a Madrid, 30 a Barcelona i una desena a València.

Tot, mentre en alguns sectors sensibles s’està detectant un augment notable de casos de coronavirus: «Fa dues setmanes, la Comissió de prevenció de riscos laborals de la Prefectura Superior de Policia de Madrid presentava xifres que mostraven que l’índex de contagis entre els agents de la Policia Nacional a la comunitat triplica el de la societat civil», afirma Víctor Duque, secretari general de la Unió Federal de Policia. «Hi ha moltes baixes, però de moment, com que són dates en què no hi ha grans necessitats de desplegament, es pot anar funcionant si en un districte –per exemple– en comptes de quatre cotxes en surten dos», diu.

D’altra banda, la responsable d’Educació d’UGT, Maribel Loranca, lamenta que s’hagin perdut oportunitats per anar adoptant mesures amb temps de cara a la tornada a l’escola després de les vacances, a partir del 10 de gener: «La Conferència de Presidents del dia 22 podia haver abordat la situació dels centres educatius, tenint en compte que la població en edat escolar és la que està tenint una taxa d’incidència més alta», afirma.

L’esgotament i la por

El 3 de desembre, quan la incidència d’òmicron era tímida en comparació amb el que és ara, la Ponència d’Alertes, un organisme tècnic que assessora al Ministeri de Sanitat i a les conselleries autonòmiques del ram, va esmentar «la fatiga pandèmica» com un dels aspectes essencials per tenir en compte abans de prendre de decisions sobre possibles restriccions, sobretot en dates prèvies a les celebracions familiars. Aquesta al·lusió va desaparèixer del document que la mateixa Ponència va enllestir deu dies més tard.

Així mateix, tant Sánchez com els presidents autonòmics, quan es van reunir en el Senat fa una setmana, van reconèixer que el cansament de la població, el seu afartament en vista de la companyia constant del coronavirus, influïa en la seva gestió, i així ho van admetre alguns en públic. En l’equilibri entre la protecció de la salut, la salut mental dels ciutadans i el creixement econòmic, just aquests tres elements que va enumerar Sánchez a la roda de premsa de dimecres, el segon comença a exercir un paper més rellevant.

Notícies relacionades

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Impostos i el gat de Schrödinger

Aquest dimecres el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat un estudi titulat «Efectes i conseqüències del coronavirus» en què aquesta percepció dels mandataris, això que nota qualsevol en les converses amb els seus pròxims i amics, està representada en percentatges.

Segons les dades recollides per Efe d’aquesta mostra, que es nodreix de més de 2.400 entrevistes, el 55% dels ciutadans considera que la seva vida està «poc afectada o gairebé gens» per la pandèmia i el 40,2% que assegura que la situació creada per la covid-19 l’ha impactat «molt o bastant». Així mateix, un 71,5% reconeix que ha sentit inquietud a l’haver de limitar els contactes, un 50,4% temor per perdre la feina, un 41,1% por de no poder fer front a les seves despeses habituals i un 58%, de no recuperar la vida anterior a la covid.