La inflació elevarà els lloguers de pisos de més de 648 euros a Barcelona el 2022

L’augment de l’Índex de Preus de Consum (IPC) avançat de desembre en un 6,7% publicat aquest dijous per l’INE suposarà una alça dels preus dels lloguers a Barcelona d’uns 648 euros anuals, segons càlculs de la immobiliària Idealista. A Girona, l’augment serà d’uns 600 euros anuals; a Lleida, de 450 euros anuals, i a Tarragona, de 550 euros anuals.

Els arrendataris barcelonins seran els més perjudicats per aquest increments, només per darrere dels de Sant Sebastià (Guipúscoa), el preu dels quals augmentarà en 720 euros a l’any. L’estimació ha agafat com a base el preu mitjà a què es van llogar els pisos de dues habitacions el desembre del 2020 a totes les províncies i capitals.

En el conjunt d’Espanya, el preu s’incrementa en 550 euros a l’any, i les capitals amb menys afectació seran Ciudad Real, amb 280 euros més a l’any, seguida d’Àvila, Conca, Lugo i Ourense, amb un augment de 300 euros anuals.

La pujada de preus de lloguers suposa una clatellada per a part important de la població que hagi de negociar contractes l’any que ve (els contractes de lloguer actuals tenen una durada mínima de cinc anys). Segons l’informe «Experiència de lloguer el 2021» divulgat aquest dijous per Fotocasa, set de cada deu inquilins (68%) consideren que els preus de la vivenda al mercat d’arrendament són molt cars. Un 21% més consideren que és una mica car. Entre els uns i els altres sumen pràcticament nou de cada deu, per la qual cosa una pujada generalitzada de preus avivarà encara més aquest sentiment l’any que ve.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’informe de Fotocasa indica que els inquilins creuen que els preus de la vivenda en propietat són molt alts i que seguiran pujant, però, malgrat tot, fins i tot un 44% d’ells té intenció de comprar vivenda en els pròxims cinc anys. Aquest percentatge –registrat abans dels últims increments de preus–, segueix constant al llarg dels anys. La pretensió d’adquirir vivenda a curt o mitjà termini (fins a cinc anys) a més té un component de cicle vital molt marcat: són els inquilins joves adults els que presenten percentatges molt més alts que la resta, que arriben al 52% entre els 25 i els 34 anys i al 48% entre els 35 i els 44 anys. 

Però el problema dels preus es plasma de forma evident en el fet el grup més nombrós (el 39%) és el dels qui no tenen intenció de comprar en els pròxims cinc anys, però no descarta fer-ho més endavant. De fet, només hi ha un 17% de demandants de vivenda en arrendament que no tenen entre els seus plans adquirir casa en propietat.