Ethichub, l’’start-up’ espanyola que utilitza blockchain contra l’exclusió financera dels agricultors

El desembre del 2020, l’‘start-up’ d’impacte espanyola Ethichub aconseguia una de les seves principals metes: el llançament del seu propi ‘token’, l’Ethix, per sustentar el seu projecte de finançament a petits agricultors desbancaritzats. Un any després, la companyia ha aconseguit avançar en el desenvolupament d’aquest ecosistema al tancar una operació en la qual el mitjà de pagament ha sigut estrictament l’Ethix. Tal com acaba d’anunciar l’empresa, a finals de novembre van tancar la venda de 18,4 tones de cafè a la torradora barcelonina Cafès Gener. 

EthicHub ven cafè en verd (que no ha sigut torrat després de la seva recollida), a grans torradores dels Estats Units, el Canadà, la Xina, el Regne Unit o Espanya. La comercialització els ha ajudat a capejar el temporal de la pandèmia i, des que van implementar aquest servei (també el 2020), ja han col·locat més de 140 tones de cafè. «Proposem eliminar baules que no aportin valor de manera que el productor es beneficiï del preu final del seu producte», destaca Gabriela Chang, cofundadora i CSO de la companyia. No obstant, tot i que és una aposta important i el seu desenvolupament tecnològic forma part de la visió a futur, no és el cor del seu negoci.

El juny del 2028, Ethichub llança una plataforma de ‘crowdlending’ basada en blockchain que connecta productors minifundistes de cafè que no tenen accés a finançament amb potencials inversors de totes les parts del món. A través de contractes intel·ligents que recullen les característiques del préstec i les condicions de manera transparent, traçable, «segura i inalterable», un inversor de Conca pot aportar la quantitat que triï als projectes en terreny actius a la plataforma. A canvi, ofereix una rendibilitat anual «del 8%» que es rep quan es torna el crèdit. «Més la satisfacció d’estar generant un canvi positiu en la vida de les persones que estàs finançant», postil·la.

La contrapartida és el risc d’impagament a què s’exposa, tot i que d’acord amb la cofundadora, es manté en nivells molt baixos: «Durant els dos primers anys no vam tenir impagats, però sabíem que en algun moment passaria. Fins ara hem donat préstecs a la plataforma per més d’1,3 milió de dòlars amb una taxa d’impagament de menys de l’1%». 

I precisament aquesta possible morositat és la que han volgut minimitzar amb el llançament del ‘token’, dins de la cadena d’Ethereum, que funciona com un col·lateral o «aval col·lectiu». Així, aquest protocol de finances descentralitzades protegeix la inversió d’impacte quan els agricultors no compleixen per evitar que «la credibilitat de la plataforma es vegi afectada». En paraules de Gabriela Chang, «de cada préstec de la plataforma el 4% es va a comprar el ‘token’ i es diposita en el sistema de compensació. Quan hi ha un petit impagat, es venen uns quants ‘tokens’ per compensar els inversors que podrien haver-se vist afectats. Amb blockchain es creen aquests bucles d’incentius que fan que les coses funcionin bé, perquè és el que li convé a tots els participants».

El finançament procedeix majoritàriament de particulars, que presten des de 20 fins a 5.000 euros, tot i que també compten amb una modalitat per a grans inversors a partir de 10.000 euros, que poden realitzar les transaccions al marge de la plataforma de ‘crowdlending’.

Quant als agricultors, de mitjana sol·liciten uns 1.000 dòlars a l’any en préstecs que són «el 70% més barats», afirma Chang. La contrapartida es reparteix entre l’originador (mitjancer que està en contacte amb l’agricultor i soci local de la plataforma), al qual «li costa, en taxa efectiva anual un 16%», i els mateixos productors, que «en el cas de Mèxic i el cafè concretament, és un 3% mensual», davant les taxes d’entre el 8% i el 10% mensual que normalment abonen amb el sistema de préstecs en efectiu. A més, al sol·licitar el crèdit l’originador ha d’aportar el 20% de la quantitat sol·licitada a Ethix «com una garantia». 

Amb les noves tecnologies, Ethichub vol resoldre el problema de l’exclusió financera. Segons explica aquesta emprenedora, al voltant de 1.200 milions de persones es troben en la situació d’haver de recórrer a prestamistes locals per continuar amb la seva activitat, perquè manquen de garanties vàlides o embargables. «Per a aquesta població exclosa, l’única font de finançament són préstecs en efectiu a taxes altíssimes de més del 100% anual, i ni tan sols són prou quantitats per millorar la seva productivitat», indica. Aquesta situació els porta a viure en pobresa malgrat tenir activitats productives que poden ser rendibles: «En el cas concret del cafè, el 80% de la producció mundial està en mans d’aquestes persones, i un agricultor petit de cafè té una hectàrea o hectàrea i mitja...».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Actualment a la web es recullen quatre projectes que admeten contribucions, tots de comunitats agricultores a Mèxic, però també treballen amb cafeïcultors del Brasil i Hondures. A més, Chang assegura que la plataforma està oberta a altres productes, com el cacau, i que estan treballant ja amb projectes al sud-est asiàtic i l’Àfrica. «Ja hem validat el nostre model, hem demostrat que funciona... Ara ve l’etapa d’expandir-lo a més regions», planteja. Per a això, esperen a tancar en el primer trimestre del 2022 una ronda de finançament de dos milions de dòlars que destinaran a continuar implementant millores d’eficiència i operativitat a la plataforma i ampliar la seva xarxa d’originadors, entre altres plans. 

«Ja tenim compromís d’almenys cinc fons, però el procés és llarg. La ronda completa són 4 milions de dòlars», comenta la cofundadora. Aquesta ‘start-up’ social d’economia regenerativa, que segons Chang creix a un ritme del 10% mensual, confia que aquest impuls els servirà per millorar el seu comportament de forma «substancial».