L’ocupació tanca un 2021 rècord, amb l’assignatura pendent de la temporalitat

A expenses de fins quan s’allargarà la ratxa ateses les variades amenaces que amenacen l’economia –des de la variant òmicron, fins a l’escalada de la inflació, passant per l’escassetat de determinades matèries primeres–, l’ocupació tanca l’any amb la seva cota més gran d’ocupats: un total de 19,8 milions de treballadors en actiu i cotitzant. Aquest desembre, malgrat l’intens repunt de contagis i les noves restriccions adoptades pels governs autonòmics, l’ocupació ha mantingut la seva tendència a l’alça, demostrant una resiliència al virus que ja va quedar palesa a l’estiu durant la cinquena onada.

Els ertos, que van ser un blindatge vital per a l’ocupació de fins a 3,5 milions de treballadors durant els mesos més durs de la pandèmia, s’han vist reduïts a cotes residuals. Al desembre hi havia 102.548 empleats afectats per un expedient de suspensió i gairebé la meitat estaven parcialment suspesos.

I les dades de l’evolució de l’atur confirmen aquesta recuperació consolidada. L’atur va allargar aquest desembre passat la seva tendència a la baixa i va encadenar 10 mesos consecutius de reduccions, una ratxa sense precedents. Espanya va veure disminuir l’atur aquest 2021 en 782.232 persones i se situa en un total de 3,1 milions de persones a l’atur, el nivell més baix des del 2007.

Quantitat, no sempre qualitat

La fotografia que deixen les últimes dades publicades ahir pel Govern és que a Espanya, per guanyar els 776.478 afiliats a la Seguretat Social guanyats durant el 2021, es van firmar 19,3 milions de contractes. «És una anomalia», reconeixia en roda de premsa el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey. «Tenim molta confiança, molta fe, que puguem resoldre-ho definitivament amb la reforma laboral», va afegir.  

El paquet de mesures consensuat amb patronal i sindicats contempla una simplificació del ventall de contractes temporals disponibles a tres: per a tasques ocasionals previsibles, per a tasques ocasionals imprevisibles i per cobrir baixes. Aquí el principal sacrificat és el contracte d’obra i servei, que durant el 2021 va representar 4 de cada 10 contractes temporals firmats i la durada mitjana del qual va ser de 69 dies. Ara les empreses tindran un període transitori de tres mesos durant els quals podran continuar fent contractes d’aquest tipus mentre s’adapten a la nova normativa, tot i que els esmentats nous contractes no podran durar més de sis mesos.

«Cultura de la temporalitat»

«Els canvis estructurals porten temps i aquest, sens dubte, ho és. Durant els primers mesos hi pot haver, estadísticament, un resultat positiu, però per a l’efecte real haurem d’esperar», apunta l’economista de Fedea Florentino Flegueroso. «Des de la reforma del 1984 hi ha instal·lada una cultura de la temporalitat, amb usos i costums que no s’acabaran d’un dia per l’altre i que no es resoldran només amb aquesta reforma», afegeix. «Pot aconseguir reduir la temporalitat, però no de forma dràstica. No baixarem al nivell d’altres països europeus», assenyala l’economista sènior de Funcas María Jesús Fernández. 

Si bé l’ocupació va tancar el 2021 per sobre dels nivells previs a la pandèmia, no tots els sectors manegen millors registres que el 2019 i com es recuperin serà clau a l’hora de mesurar si puja o baixa la temporalitat. El cas més evident és el de l’hostaleria, un dels pulmons de l’ocupació a Espanya, especialment damnificat per les restriccions durant la pandèmia i tradicionalment usuari d’altes dosis d’eventualitat. «Fins ara la contractació indefinida s’ha recuperat de l’impacte de la covid abans que l’eventual per aquest efecte composició», alerten des de Funcas.

Eventualitat i rotació

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’èxit o fracàs de la reforma laboral no es mesurarà únicament segons els percentatges d’eventuals o indefinits, sinó en si serveix o no para reduir la rotació dins dels llocs de treball. És a dir, si redueix el nombre de contractes temporals de molt curta durada. Segons les últimes dades de contractació del 2021, dos de cada 10 contractes van durar menys d’una setmana. Referent a això, la reforma introdueix un gravamen extra –addicional al ja existent– per als contractes de molt curta durada.

Així com la capacitat per allargar la vida dels contractes indefinits, perquè si bé aquests no tenen una data de venciment predeterminada, no són necessàriament per a tota la vida. Si bé el SEPE no ofereix xifres sobre la durada dels contractes fixos, segons una investigació de Flegueroso i altres economistes de Fedea del 2018, al voltant del 40% dels contractes indefinits no supera l’any de durada.