El debilitament de la classe mitjana amenaça la viabilitat dels serveis públics

«Tothom ha d’entendre que l’Estat del benestar s’ha de pagar», va recordar el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, després d’apujar les cotitzacions socials en l’última fase de la reforma de les pensions. La capacitat de finançament de l’Administració també s’ha posat a prova durant aquesta pandèmia, quan per costejar els ertos, les ajudes als autònoms i les baixes laborals per covid, l’Estat s’ha gastat 39.050 milions d’euros durant els dos anys que portem de pandèmia. Sense que aquesta xifra tingui en compte les transferències habilitades des de les autonomies.

Sanitat Més d’una dècada de pèrdues

La sanitat espanyola està debilitada des del 2010. No es va reforçar quan, en teoria, el país va superar la crisi econòmica. Espanya hi ha anat invertint cada cop menys i ha perdut professionals sanitaris. «Des del 2010 el sistema està mal embastat i la pandèmia ha acabat de descosir-ho tot», diu Gabriel del Pozo, secretari general de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM). 

Del Pozo assenyala la «sobrecàrrega terrible» en l’atenció primària, que acaba afectant les urgències hospitalàries i, després, els hospitals. I això ho pateix el ciutadà, que no sempre rep el servei adequat. «El nostre sistema, que era un dels més envejats d’Europa, ha anat perdent força i capacitat». Molts sanitaris han marxat a altres països buscant millors condicions econòmiques, perquè els espanyols són dels més mal pagats d’Europa. «No hi ha hagut planificació ni inversió. Dediquem a la sanitat entre un 5% i un 7% del PIB menys que els països de l’entorn», assenyala del Pozo.

El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, denuncia que el sistema, amb les retallades, ha anat perdent «accessibilitat». «Fa anys demanaves visita amb el metge i te la donaven a les 48 hores i ara triga dues setmanes. Ara mateix no hi ha ni un CAP que no tingui dèficits estructurals de professionals», valora. És així perquè molts s’han anat jubilant i «no hi ha hagut pressupost per reposar-los». Això implica que la ràtio de pacients per metge augmenta. «I suposa un empitjorament de la qualitat assistencial».

Lleonart denuncia que, des del 2010 i fins ara, la sanitat catalana va perdre uns 10.000 milions. La despesa per càpita de la Conselleria de Salut era el 2010 de 1.297 euros. El 2020, de 1.293. «Estem en els nivells de llavors».

Educació Encara lluny dels objectius de París

Els països membres de la Unesco van firmar el novembre passat la Declaració de París, per la qual es comprometien a assignar a l’educació entre el 4% i el 6% del PIB i/o almenys entre el 15% i 20% de la despesa pública total. A Catalunya, la despesa en educació pública representa el 3,6% del PIB, per sota d’Espanya (4,03%) i lluny de la mitjana de la UE (4,6% PIB). Des de CCOO denuncien que tot i que el pressupost d’Educació per aquest 2022 ha millorat (6.681 milions d’euros, un 17,5% del total dels comptes catalans), la inversió encara és lluny de les xifres anteriors a les retallades tenint en compte la inflació des del 2010. Aquell any, el pressupost va ser de 5.539 milions, el 19,24% dels Pressupostos de la Generalitat. CCOO reclama recuperar els 9.500 milions que, segons les seves estimacions, s’han deixat d’invertir en educació en aquesta dècada. En aquests 10 anys no s’han millorat les ràtios d’alumnes per classe, l’educació infantil encara no és 100% gratuïta i l’escola no és 100% inclusiva, entre altres aspectes. 

El professorat és una figura clau del sistema educatiu. «Els docents han vist com s’han anat retallant el seu sou i les seves condicions laborals. Se’ls ha apujat un 2% el 2022 quan la inflació és del 6,7%» denúncia Jesús Martín des de la UGT. I relaciona aquest fet amb la falta de docents especialistes: «¿Creieu que graduats i enginyers voldrien treballar en el Departament d’Educació amb les condicions laborals actuals?».

Pensions Una reforma que aspira a l’equitat

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El Govern de coalició va aprovar l’any passat una de les baules de la seva reforma de les pensions, amb què espera reforçar la viabilitat futura del sistema públic de prestacions. L’anomenat ‘mecanisme d’equitat intergeneracional’ es va saldar amb un augment temporal de les cotitzacions socials que les empreses, i en menor mesura els treballadors, ja abonen des d’aquest 2022. Aquesta mesura va venir a substituir el factor de sostenibilitat aprovat pel PP i que pretenia reduir l’import total de la pensió a percebre en funció de l’augment de l’esperança mitjana de vida dels jubilats.

La reforma del Govern aspira a alimentar una guardiola de les pensions per costejar part de l’increment de despesa prevista quan comencin a retirar-se de manera massiva els ‘baby boomers’ del mercat de treball. Una mesura que, juntament amb la desincentivació de les prejubilacions, pretén acotar la despesa per evitar futures retallades de les pensions o més increments de càrregues fiscals que haurien d’assumir futures generacions de treballadors. Els crítics amb la reforma addueixen que les mesures impulsades pel ministre José Luís Escrivá no són suficients per esmorteir aquest previsible augment de despesa. No és una reforma acabada i hi ha elements, com l’augment del període d’anys cotitzats per calcular l’import final de la pensió, que encara estan per negociar.