Préstecs personals

Una empenta extra per la pujada de gener

  • Moltes famílies recorren al préstec per obtenir liquiditat. Les sumes més comunes són entre els 12.000 i els 15.000 euros

Una empenta extra per la pujada de gener

ELPERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts
Lidia Álvarez Vellido
Lidia Álvarez Vellido

Redactora del suplemento 'actius'

ver +

Les despeses de Nadal impliquen cada any la famosa pujada de gener. Una pujada que es preveu molt més forta aquest acabat d’estrenar 2022 a causa de l’escalada dels preus de l’energia, els aliments, el carburant, el transport... Espanya va tancar el 2021 amb una inflació del 6,7%, el seu nivell més alt en 29 anys, a causa principalment de l’encariment de l’energia. 

Afegit a la falta d’una educació financera, segons recalquen des d’Acierto.com; moltes famílies viuen aquests primers mesos del 2022 amb un ofec econòmic que els pot portar a recórrer a productes financers, com poden ser els préstecs, per obtenir liquiditat extra per l’excés de despeses.

El gener i el febrer són mesos en què els bancs «tendeixen a oferir productes més cars, com són les targetes personals i els microcrèdits, tot i que també creixen els préstecs personals ‘ràpids’ de quantitats superiors», assegura Antonio Gallardo, expert de Banqmi, el comparador financer d’iAhorro. En aquest aspecte, les quantitats més comunes que els espanyols demanen al contractar aquesta mena de crèdits estan entre els 12.000 i els 15.000 euros.

L’adquisició d’un nou vehicle o fer una reforma a la vivenda són les raons principals per les quals els espanyols demanen un préstec personal al llarg de la seva vida, però ja abans de la pandèmia han anat guanyat terreny altres raons, com estudiar i viatjar. A més, els últims anys «els ciutadans s’han tornat a decantar per demanar una mica més de diners per a tresoreria i reunificació de deutes», afegeix Gallardo. 

Segons el parer d’aquest expert, els préstecs personals poden ser un bon producte per cobrir un desequilibri econòmic temporal. Tot i que adverteix que s’ha de tenir en compte que «el risc és que, moltes vegades, es tendeixen a cobrir els pagaments durant un temps i després no es poden afrontar ni la nova quota ni altres despeses». A més, recorda, «finançar té un cost». I aquest cost són els interessos que cobra el banc per deixar aquests diners. Tot i que és veritat que en l’actualitat la major part de l’oferta que ofereixen les principals entitats té una TAE per sota de la mitjana, que segons les últimes dades del Banc d’Espanya al novembre se situava en el 6,87%, no treu que continuïn sent «cars».

Dels productes oferts per les sis principals entitats bancàries, el Préstec Ràpid Online del BBVA per a nous clients que domiciliïn la nòmina o la pensió és el més barat amb un 3,98% TAE. En el cas de no complir aquesta última condició de portar els ingressos al banc la taxa puja al 5,02%. En aquest cas, per exemple, per demanar 15.000 euros al BBVA i que les mensualitats siguin assequibles (al voltant dels 300 euros) és necessari pagar en quatre anys. Amb aquest temps i el tipus d’interès més barat, el client acabaria tornant al banc 16.243 euros. 

Els préstecs personals de CaixaBank són dels més cars, i oscil·len entre el 9,88% i el 10,39% TAE. Així, demanant la mateixa quantitat, en el mateix període de temps que en l’exemple anterior, en aquesta entitat les quotes arribarien gairebé als 400 euros i es tornarien al banc un total de 18.153 euros.

Notícies relacionades

Quant a la quantitat, el mínim varia entre els 2.000 i els 6.000 euros. Mentre que el màxim pot arribar fins als 60.000 i, fins i tot, els 90.000 euros. Aquestes sumes tan altes es deuen, assenyala Gallardo, que els bancs personalitzen les seves ofertes i els seus límits màxims. Així, l’expert especifica que quan una persona les demana l’entitat ajusta l’oferta als seus ingressos. «La majoria dels espanyols no poden demanar préstecs per sobre dels 30.000 euros».

Abans de contractar un producte d’aquest tipus, l’expert veu imprescindible tenir en compte dues coses: estar segurs de poder pagar el préstec i fer un esforç addicional per equilibrar les finances familiars disminuint les despeses. En aquest sentit, Gallardo aconsella destinar aquests préstecs a reunificar deutes, en especial els que tenen un cost més gran, com són les targetes de crèdit.

Temes:

Estalvi