Calviño apressa la banca a garantir el servei a la gent gran

Nova estirada d’orelles pública de Nadia Calviño als bancs. Com ja va fer la primavera passada amb els eros i els sous dels alts executius, la vicepresidenta econòmica ha volgut visibilitzar el seu malestar amb el sector pel deteriorament del servei que dona a les persones d’edat avançada, que s’ha aguditzat en els últims mesos com a conseqüència de la fusió d’entitats i el tancament massiu d’oficines. Per fer-ho, ha convocat aquest dijous d’urgència als responsables de les tres patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC), a qui ha donat un mes de termini per desplegar noves mesures. El missatge que volia traslladar a la societat és que «el Govern apressa a garantir la inclusió financera de la gent gran».

Els problemes d’exclusió financera provocats per la reconversió bancària han sigut una constant en el debat públic des de l’anterior crisi del 2008-2014, que es va carregar bona part del sector. Fins ara era més habitual que la polèmica se centrés en la població rural que no compta amb una oficina (s’ha incrementat un 23% des del 2008, de les 3.569 a les 4.405 al tancament del 2020). Però en els últims mesos han guanyat rellevància els problemes que està patint la gent gran amb la limitació dels horaris d’atenció en finestreta, les cues que això ha provocat en plena pandèmia, i l’obligació de fer certes gestions als caixers o per mitjans digitals.

Especial repercussió ha tingut la iniciativa de Carlos San Juan, un metge jubilat de 78 anys, de recollir firmes a través de la plataforma change.org per reclamar un «tracte més humà» a les sucursals. «Pot ser que per a una persona jove un tràmit digital no suposi cap esforç, però per a molta gent gran treure diners o fer una transferència es torna impossible si és per una aplicació. Jo he arribat a sentir-me humiliat al demanar ajuda en un banc i que em parlessin com si fos idiota per no saber completar una operació. I he vist aquest mal tracte dirigit a altres persones», ha denunciat en una iniciativa que ja ha rebut més de 323.000 recolzaments.

Noves mesures

La cada cop més visibilitat pública del problema va portar dimecres Calviño a convocar per aquest dijous a José María Roldán (president de la patronal dels bancs AEB), José María Méndez (director general de l’associació de caixes CECA) i Cristina Freijanes (secretària general de l’organització de cooperatives de crèdit UNACC), a més del director de conducta d’entitats del Banc d’Espanya, Fernando Tejada. En la trobada s’ha acordat que l’Observatori per a la Inclusió Financera llançat per les patronals el juliol passat farà un diagnòstic de la situació i que en el termini d’un mes les associacions bancàries plantejaran noves mesures.

«L’any passat vam instar a l’acció i el sector va subscriure un protocol estratègic per reforçar el compromís social i sostenible, molt orientat a garantir la prestació de serveis en l’àmbit rural. Des d’aleshores s’han anat posant en marxa solucions creatives, però està clar que no n’hi ha prou per respondre a la situació específica dels col·lectius vulnerables i especialment la gent gran. En la reunió hem coincidit en la necessitat i urgència d’abordar mesures addicionals», ha assegurat Calviño en un vídeo.

Cop d’efecte

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

La iniciativa de la vicepresidenta ha causat sorpresa i malestar a la banca, que l’ha interpretat principalment com una operació d’imatge de la ministra. «El que volia era fer-se una fotografia i llançar la idea que ens dona un toc d’atenció; si hagués volgut una altra cosa, podríem haver mantingut trobades discretes i al final presentar públicament una bateria de mesures», afirma una font bancària, aconseguint resumir el sentiment general del sector.

Les diferents entitats consultades admeten que s’estan produint problemes en l’atenció a la gent gran, però destaquen que és una cosa comuna a molts sectors econòmics per la digitalització. «No és un repte bancari, és un repte de país. Només s’ha de veure la complexitat de fer tràmits amb les administracions públiques, per exemple», critica una altra font. «No sé què serem capaços d’armar els bancs, però hi ha pressió i alguna cosa s’haurà de fer», afegeix una tercera.