El bitcoin es devalua i perd la meitat del seu preu en tres mesos

Nuvolades entorn de les criptomonedes. La cotització es desploma en els mercats internacionals, tot i que els experts continuen assegurant que els inversors institucionals (i els inversors minoristes) continuen entrant al mercat. En qualsevol cas, l’evident ha sigut la retallada de més del 7% registrat en alguns moments aquest dilluns, en el marc d’una forta inestabilitat internacional amb l’amenaça de conflicte bèl·lic a Ucraïna i el temor que Rússia prohibeixi les operacions amb criptodivises, incloent-hi la mineria, l’emissió, la circulació i l’intercanvi. El bitcoin, la criptomoneda de més capitalització, ha perdut la meitat del seu valor en menys de tres mesos, des dels màxims de principis de novembre.

Comença a constatar-se que com a valor refugi el bitcoin mereix un suspens excepte en economies precàries d’alta inflació. Els experts atribueixen l’evolució de la cotització al temor de l’efecte de les pròximes pujades de tipus d’interès als Estats Units i les restriccions al seu ús a Rússia i la Xina. Una cosa és estar al marge d’espais legals i una altra molt diferent endinsar-se en l’espai d’il·legalitat a bona part del món. En un informe consultiu, el Banc Central de Rússia va instar la setmana passada les autoritats russes a implantar una sèrie de modificacions en la llei per «reduir els riscos vinculats a la difusió de les criptomonedes». L’entitat bancària va considerar com una «amenaça sistèmica» el creixent interès dels russos en aquest tipus de moneda, així com l’increment de comptes i l’alt risc de les operacions amb criptomonedes. La proposta arriba en moments complexos.

Victoria Gago, cofundadora de l’European Blockchain Convention de Barcelona, recorda que els alts i baixos en la cotització de bitcoin no són nous: «Aquesta és la setena vegada que bitcoin perd la meitat del seu preu als mercats des del 2012, però nous grans inversors institucionals entren cada mes amb un suport clar a la criptomoneda», explica. La seva visió és diferent a la intuïció curtterminista i assegura que és una bona oportunitat per tornar a comprar bitcoin després dels alts preus als quals s’havia arribat a finals de l’any passat.

Al factor rus que ha desencadenat vendes s’uneixen també les pujades de tipus als EUA, que habitualment tenen correlació amb retallades de cotització del bitcoin. És aviat per pontificar conclusions, però aquest reclamat paper de valor refugi del bitcoin està seriosament en dubte. No es tracta d’or digital. El metall preciós es mostra molt més estable en el seu preu en plenes turbulències inflacionàries i entre tensions bèl·liques a Occident (amb una cotització per sobre dels 1.600 euros l’unça; entorn de 40.000 euros el quilogram). 

No obstant, els defensors de les criptomonedes s’aferren a l’esperança que bona part del sistema capitalista actual ha abraçat les criptomonedes com a actius especulatius interessants. Aquest cap de setmana es va conèixer que el fons d’inversió Blackrock entrarà a l’entorn de les criptomonedes a través d’un índex ETF o fons cotitzat híbrid (fons basat en participacions) vinculat al mercat ‘blockchain’. L’índex recolzat per Blackrock estaria referenciat als resultats d’inversió de l’índex NYSE FactSet Global Blockchain Technologies, que es basa en empreses involucrades en el desenvolupament i desplegament de tecnologies criptogràfiques als EUA i a l’estranger. El fons proposat planeja invertir almenys el 80% dels seus actius en accions incloses en l’índex, segons un document divulgat per premsa especialitzada. Pot assignar fins a un 20% en futurs, opcions, contractes de ‘swap’, efectiu i equivalents d’efectiu, tot sobre accions. El fons no invertirà en criptografia directament o indirectament a través de criptoderivats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El CEO de Blackrock, Larry Fink, va afirmar a la CNBC a l’octubre que si bé veu «enormes oportunitats» per a la moneda digital, no està segur de com li anirà a l’espai criptogràfic a llarg termini. És una mostra més que els recolzaments al ‘blockchain’ no s’han de confondre amb apostes segures de revalorització generalitzada en el cas de les criptomonedes. Són actualment una classe d’actius, però a llarg termini els inversors no estan segurs del paper econòmic que tindran en el futur ni quines seran les acceptades pel mercat.

Prohibir l’emissió i la circulació de criptomonedes (incloent-hi borses digitals i plataformes P2P) a Rússia pot tenir un efecte molt negatiu en la cotització. A curt termini per la pressió venedora de les actuals tenidors russos. Però també pot tenir un efecte en l’augment de l’activitat de mitjancers que assumeixin la propietat d’aquests inversors anònims assetjats per un marc legal local hostil. Segons l’informe del Banc Central Rus, la suma total de les operacions de persones físiques russes vinculades a criptomonedes podria ascendir als 350.000 milions de rubles anuals (5.000 milions de dòlars). Qualsevol moviment entre aquests propietaris de criptomonedes pot tenir efectes en la cotització a curt termini.