Espanya va prohibir exportacions a Rússia i Ucraïna per 3,6 milions d’euros per possible ús militar

Si Rússia i Ucraïna finalment acaben anant a la guerra, aquest conflicte no es decidirà per les armes espanyoles: les vendes de material de defensa a Moscou i Kíev són pràcticament residuals. De fet, en els últims temps s’està registrant una tendència a limitar les vendes no ja d’armament, sinó fins i tot d’elements que podrien ser adaptats per a una utilització militar: el 2020 i el 2021 el Govern central va prohibir exportacions d’aquest material de doble ús a Rússia i a Ucraïna per valor de 3,6 milions d’euros. Els productes afectats: màquines industrials, productes informàtics i substàncies susceptibles de ser redirigides a l’esforç bèl·lic.

Segons els informes d’exportació de material de defensa que elabora la Secretaria d’Estat de Comerç, en el primer semestre del 2021 –última dada disponible– es van denegar dues llicències d’exportació a Rússia, una d’una «màquina d’electroerosió a una empresa industrial privada per valor de 503.145 euros» i una altra d’un «equip digital a una acadèmia de ciències per valor de 27.919 euros», tot, en aplicació de les sancions imposades per la Unió Europea (UE) a Rússia després de l’annexió de Crimea el 2014, i pel «risc de desviació a ús militar».

En el conjunt del 2020, es va vetar per aquest mateix motiu la venda a Rússia d’un «centre de mecanització i modificació del ‘software’ de màquines d’electroerosió per valor de 980.250 euros amb destinació a una empresa de producció de titani»; en cas d’Ucraïna, es van produir dues prohibicions: la d’«un centre de mecanització per valor de 846.597 euros amb destinació a una empresa estatal militar», per l’existència d’«una denegació essencialment idèntica d’un país de la UE i haver-hi risc de desviació per a la seva reexportació a un país sotmès a sancions», i la d’«1 Tn d’aliatge en base níquel per valor de 92.840 euros amb destinació al sector d’obra pública, denegada per risc de desviació a ús militar».

Més vendes que prohibicions

A més d’aquestes prohibicions, que sumen entre totes 3,6 milions d’euros, l’informe en registra d’altres que no estan quantificades: les que s’executen en aplicació de l’anomenada clàusula catch-all, una disposició del reglament europeu 428/2009 que permet prohibir les exportacions de productes no explícitament consignats a les llistes de material de doble ús però que també poden acabar sent dedicats a usos militars, sobretot quan la destinació són països en conflicte. Entre el 2020 i el primer semestre del 2021 Comerç va aplicar la clàusula per impedir que arribessin a Moscou i Kíev components industrials: a Ucraïna, per evitar l’exportació allà de captadors de mesura per a màquina-eina, i a Rússia, perquè no obtingués una màquina rectificadora, tres capçals de màquina-eina, una rectificadora cilíndrica universal i recanvis per a màquina-eina.

Amb tot, Espanya va vendre als contendents en aquest mateix període més material de doble ús del que els va prohibir: a Ucraïna li va fer arribar productes per valor de 4,3 milions d’euros (en la categoria de sensors i làsers, i en centres mecanitzats per al tractament de residus i la fabricació de mobles) i a Rússia li va vendre 3,7 milions (en mercaderies com ara substàncies químiques per a la indústria farmacèutica, vàlvules per al sector del petroli, equips de control de dades per a aerogeneradors o targetes digitalitzadores per a investigació). En total, 8 milions d’euros permesos, davant els 3,6 milions prohibits. La immensa majoria d’aquests elements van anar a parar a empreses privades, i només un petit percentatge van acabar en empreses públiques.

No armes de guerra, sí escopetes

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El volum de vendes a aquests països és, amb tot, modest: tot just un 2,6% del total d’exportacions de material de doble ús realitzades per Espanya en el període comprès entre l’inici del 2020 i mitjans del 2021 van acabar a Rússia o Ucraïna. Més petit encara és el percentatge d’armes i material de defensa que s’envia a aquests països: de fet, en el període analitzat no hi ha cap venda realitzada, i –si es pren un conjunt d’anys més ampli, comptant des del 2017– el total és irrisori: 1,6 milions d’euros a Ucraïna (sobretot, en sistemes portamorters per a les seves Forces Armades el 2019), i tot just 10.800 euros a Rússia, en «un rifle de caça per a una armeria» el 2017. Com a comparació, Espanya va vendre material de defensa en aquest període per 17.365 milions d’euros a la resta del món. Les sancions que pesen sobre Rússia des de fa vuit anys i la gran indústria de defensa d’Ucraïna, que a més té altres proveïdors internacionals, com els Estats Units, el Regne Unit o Turquia, són els que fan que les vendes d’armes a Moscou i Kíev per part d’Espanya siguin molt escasses.

Tenen més èxit les vendes d’armes de caça –i les seves corresponents municions i components– a aquests països, una dada que també recull l’informe de Comerç. Des del 2017 i fins a mitjans del 2021, Ucraïna va comprar escopetes, rifles, cartutxos i pistons amb finalitats cinegètiques per valor de 9,5 milions d’euros, i Rússia, per 3,5 milions –el 2020, es va prohibir una venda de 1.200 rifles de caça per valor d’1,2 milions d’euros en aplicació de les sancions de la UE–. Així, la venda d’armes de caça a Moscou i Kíev va suposar, per a aquest període, gairebé el 5% del total d’exportacions de material d’aquest tipus per part d’Espanya.