¿Quina reforma fiscal proposen els experts?

Les propostes giren, en gran manera, entorn d’incorporar la tecnologia en el sistema tributari per evitar la fuga de recursos que es produeix amb les transaccions digitals, les criptomonedes, les ‘family offices’ i altres instruments que erosionen les bases imposables. Aquest és, en essència, un principi bàsic, que va desembocar en l’impost mínim de societats per a les multinacionals acordat per més de 130 països.

Segons persones pròximes al comitè, «aquesta és l’única via per evitar que la manera d’augmentar la recaptació sigui que els que ja paguen ho facin més». El bàsic, afegeixen, és «captar part dels recursos que s’escapen per aquestes vies i els patrimonis que creixen sense passar per la caixa d’Hisenda». Espanya va ingressar gairebé vuit punts menys de PIB que la mitjana de la zona euro entre el 2011 i el 2020, amb una despesa pública quatre punts per sota en el mateix període.

La tributació verda o mediambiental (Espanya ingressa per aquesta via l’1,77% del PIB, per sota de la mitjana de la zona euro, situada en el 2,35%), les transaccions digitals o les criptomonedes com el bitcoin formen part de les inquietuds d’aquest grup de savis que proposa iniciatives per ampliar la base imposable sobre la qual es puguin recaptar tributs o que, com a mínim, rebaixin les possibilitats d’elusió de les arques d’Hisenda. 

Dos abandonaments

Els diferents punts de vista dels especialistes han desembocat en l’abandonament protagonitzat per dos dels seus components, els catedràtics d’Hisenda Pública Ignacio Zubiri i Carlos Monasterio. L’abril de l’any passat, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presentar la comissió de 17 experts per elaborar un llibre blanc per a la reforma fiscal. Presidida per Jesús Ruiz-Huerta (creador de les balances fiscals amb el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero) i amb Alain Cuenca (director general d’Institut d’Estudis Fiscals) com a secretari, aquest grup comptava llavors amb els catedràtics i experts com Fran Adame, Antonia Agulló, Olga Cantó, Laura de Pablos, Santiago Díaz de Sarralde, Xavier Labandeira, Santiago Lago, Guillem López Casasnovas, Julio López Laborda; David López Rodríguez, Carlos Monasterio, Saturnina Moreno, Violeta Ruiz Almendral, Maria Teresa Soler i Marta Villar. El comitè va arribar a tenir 18 membres, amb l’entrada posterior d’Ignacio Zubiri, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat del País Basc. I ara, després de la seva marxa i la de Monasterio, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat d’Oviedo, en té 16.

Consens més difícil

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En tot cas, segons fonts pròximes a aquesta comissió, els problemes essencials rauen en els diferents punts de vista entre els experts en dret tributari i els economistes, un excés de membres en la comissió que, malgrat suposar en principi una pluralitat més gran, dificulta els consensos, i la necessitat d’una bona coordinació, amb mà esquerra per gestionar les discrepàncies i conflictes.

La idea, en tot cas, és fixar una recepta o una altra que el Govern hagi de complir. «Si l’Executiu espera que se li digui si apujar o abaixar uns o altres tributs es veurà defraudat», asseguren fonts pròximes al comitè. De fet, en el que es treballa és a donar diferents opcions. El Govern, que té com un dels seus objectius harmonitzar impostos cedits a les autonomies, com el de patrimoni, successions o donacions, per evitar una competència com la que existeix en l’actualitat protagonitzada per la Comunitat de Madrid, preveu posar en marxa la reforma fiscal el 2023, tal com recull el pla de recuperació remès a Brussel·les. Alguns dels experts han proposat reduir els impostos cedits i propis de les comunitats i compensar-les per això, cosa que suposaria rebaixar la seva capacitat normativa.