Espanya va tancar el 2021 amb un atur del 13,3%, el nivell més baix des del 2008

Espanya ha cosit definitivament gran part de les ferides que, laboralment, arrossegava de les dues crisis econòmiques que ha encadenat en l’última dècada. La de la covid i la de les bombolles immobiliària i financera. L’atur va tancar l’any passat amb el nivell més baix des del 2008 i l’ocupació va fer el camí invers i es va situar al seu millor registre des que els executius de Lehman Brothers van fer ficar les seves coses en caixes de cartró. Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dijous mostren un mercat laboral espanyol que comença el 2022 amb registres rècord, tot i que també amb una elevada temporalitat, una afectació parcial d’ertos i baixes covid, i un nombre de llars on tots els membres estan a l’atur que supera el milió a tot el país.

El mercat laboral va tancar el 2021 amb una forta embranzida que les últimes onades de la pandèmia no han aconseguit frenar. La taxa d’atur va caure al 13,33% en l’últim trimestre de l’any, la xifra més baixa des del tancament del 2008. I és que el número d’aturats va disminuir en 615.900 persones l’any passat, fins a situar-se en 3,1 milions d’aturats.

Per la seva banda, l’ocupació va guanyar 153.900 ocupats i va acabar l’any per sobre de la cota dels 20 milions de treballadors en actiu, concretament en els 20,1 milions, el nivell més alt també des del 2008. I és que l’últim any s’han creat i s’han consolidat un total de 840.600 llocs de treball, el seu millor registre de l’estadística disponible. En quantitats el 2021 ha sigut un any difícilment superable, però, no obstant, l’EPA dona matisos sobre l’origen i la qualitat d’aquesta ocupació.

El sector privat encara no està recuperat

Si el mercat laboral espanyol ha recuperat i ha superat els nivells d’ocupació previs a la covid s’explica, en part, per l’extraordinari esforç realitzat des de l’Administració, tant en ajudes com en contractacions. El quart trimestre del 2021 Espanya el va tancar amb 4.200 ocupats menys al sector privat que el 2019 i 264.300 menys que els que tenia el 2008. La nota positiva del creixement de l’ocupació registrada és que és igual d’intens per a homes i dones, a diferència de crisis anteriors.

I si bé Espanya ha recuperat els volums d’ocupació previs al coronavirus, no ha sigut així pel que fa a les hores treballades. És a dir, hi ha més ocupats, però l’activitat i hores efectives de treball que aquests exerceixen són, en conjunt, més baixes. Sinònim que l’economia encara no està als mateixos nivells que abans del virus. Les dades publicades aquest dijous mostren que les hores efectives de treball estan en augment, però encara són el 3,8% inferiors al tancament del 2019.

Les altes dosis de temporalitat continuen caracteritzant l’ocupació a Espanya, i són les més altes d’Europa. Al tancament del 2021 un de cada quatre assalariats a Espanya tenia un contracte eventual (25,4%). Si bé la temporalitat s’ha reduït durant la crisi de la covid i és actualment menor que en l’últim trimestre del 2019 (26,1%), continua sent la més alta de la Unió Europea. El principal propòsit de la reforma laboral pactada entre el Govern, la patronal i els sindicats –i que encara ha de superar el tràmit del Congrés– és reduir aquesta elevada rotació, i el seu èxit o fracàs dependrà dels números que posteriorment l’EPA vagi donant.

En un 1 milió de llars no hi entra cap nòmina

Si bé en termes absoluts el mercat laboral espanyol està millor que abans de la Gran Recessió, hi ha dos indicadors que persisteixen a assenyalar dues ferides per cosir. I és que la crisi del 2008 va desballestar les carreres professionals de milers de persones i moltes no han pogut refer-les. Dels 3,1 milions d’aturats que hi havia a tancament del 2021, feia més d’un any que gairebé la meitat (48,2%) buscaven feina sense trobar-ne. Són el que es coneix com aturats de llarga durada i que el 2008 representaven ‘només’ el 21,3% del total d’aturats. I gran part són persones de més de 50 anys, entre els quals l’atur de llarga durada és del 64,6%.

La cronificació de l’atur –entrar-hi i no poder-ne sortir– està moltes vegades lligat que en una llar no hi entri cap ingrés. Aquella figura del pare de família que era l’única font d’ingressos a casa seva i va ser acomiadat durant la crisi financera. O les múltiples realitats actuals de famílies monoparentals, mares solteres o diferents realitats que coincideixen en l’estadística que a Espanya hi ha 1,09 milions de llars on tots els membres estan a l’atur. I en la meitat de les quals no entra cap ingrés. Una xifra que s’ha reduït l’últim any, però que encara és superior a la del 2008.

Catalunya crea 1,5 vegades més ocupats que Madrid

Notícies relacionades

Les novetats de la reforma

El Govern aprova el paquet fiscal i renegociarà l’impost energètic

Catalunya ha seguit durant l’últim any la línia de creixement marcada al conjunt d’Espanya. Respecte al quart trimestre del 2020 ha creat 157.500 nous llocs de treball, fins a un total de 3,49 milions de catalans en actiu. És el seu nivell d’ocupació més alt des del 2008. El vigor d’aquest creixement no ha sigut igual a tots els territoris i, en termes absoluts, Catalunya ha creat 1,5 vegades més ocupació que la Comunitat de Madrid, l’altra gran locomotora econòmica de l’Estat. I és que Catalunya va ser la segona autonomia que més ocupació va crear, només superada per Andalusia. En termes relatius van ser les Canàries la regió que més ocupats va guanyar el 2021.

El retorn a la casella ‘2008’ es repeteix en el cas català pel que fa a l’atur. Aquest es va reduir l’últim any en 142.500 persones, fins a un total de 395.400 aturats a tot Catalunya. Això deixa la taxa d’atur catalana en el 10,2%, tres punts per sota de l’espanyola. Catalunya va ser l’autonomia que més aturats va reduir, per davant de Madrid i Andalusia.