Al Govern
ERC torna a allargar la mà per negociar «millores» en la reforma laboral
Els republicans s’ofereixen a treballar amb l’Executiu i els sindicats si la norma es tramita com un projecte de llei

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va tornar aquest dissabte a allargar la mà al Govern per negociar «millores» en la reforma laboral, perquè creu que encara «hi ha marge, si es tramita com a projecte de llei al Congrés». En una visita a Lleida, Vilalta va advertir que, tal com és ara el projecte de reforma, ERC considera que «queda curta» i s’oposarà a la seva convalidació a les Corts, tot i que es va oferir de nou a «negociar».
El partit, va afirmar, proposa «treballar conjuntament amb els sindicats» per «arribar molt més enllà» en qüestions de «blindatge de drets laborals» i de competències de la Generalitat. No obstant, va lamentar Vilalta, el Govern de moment «es queda immòbil» davant aquests oferiments i «no vol entrar a negociar ni moure una coma».
«Encara estem a temps per fer passos més enllà», va assegurar Vilalta, l’endemà que CCOO i UGT demanessin el vot favorable de tots els partits a la reforma laboral, especialment dels d’esquerra, a qui van instar a no fer «el tonto», ja que el seu ‘no’ significaria la ruptura del bloc d’investidura.
Els republicans catalans van fer aquest dijous front comú amb EH Bildu, la CUP i el BNG contra l’acord del Govern, patronal i sindicats. Tret que l’Executiu s’obri a modificar el text, el pròxim 3 de febrer votaran que no. Els quatre partits van presentar al Congrés una declaració per criticar que l’acord resulta «insuficient». «Mostrem la nostra absoluta i sincera voluntat per obrir un procés de diàleg i negociació amb el Govern i les forces que el componen, per tal d’arribar a un acord que permeti aprovar una reforma laboral ambiciosa», van sentenciar.
El PSOE, amb l’alternativa de Ciutadans i els partits minoritaris al cap, no està per la feina de fer cap canvi. Tot i així, la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, no es dona per vençuda i continuarà negociant fins a l’últim minut amb els republicans catalans. «No sé si a Catalunya saben que mai m’aixeco de la taula. És a dir, que esgotaré la negociació», va apuntar després de visitar la seu central de Seat a Martorell.
Notícies relacionadesEl ‘no’ d’ERC es fonamenta en el fons i es fa irreversible en les formes. Perquè si el Govern s’obrís a negociar, tal com se li reclama, segur que obriria una mínima disparitat de criteris interns sobre la conveniència o no d’acceptar el negociat. Però sense asseure’s a abordar els temes clau de la reforma, com la primacia dels convenis col·lectius catalans i que la Generalitat sigui l’última autoritat sobre els eros a Catalunya, no hi ha cas.
Els republicans reclamen al Govern derogar alguns dels aspectes de l’herència del PP que no toca l’acord aconseguit amb patronal i sindicats. «Si Sánchez aprova la reforma laboral amb PP o Cs, el pacte d’investidura amb ERC quedarà tocat», va advertir Marta Rovira, secretària general del partit, en una entrevista a aquest diari.
ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Yolanda Díaz Pérez Reforma laboral Ministeri de Treball
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump