Foment eleva a 35.000 milions d’euros el dèficit d’inversió en infraestructures catalanes

Lluny de millorar, el problema de la falta d’inversió en infraestructures catalanes s’agreuja. Segons Foment del Treball, en els últims dotze anys l’Administració pública acumula 35.000 milions d’euros en diners adjudicats però no executats, una xifra que a més és 7.000 milions d’euros més alta que l’última vegada que s’havia fet aquesta anàlisi, just abans de la pandèmia. Llavors, la patronal de la gran empresa ja va posar de manifest que fins al 2018, el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya pujava fins als 28.000 milions d’euros i que resoldre aquella situació requeria tant una injecció extraordinària de 10.000 milions d’euros per part del Govern i de la Generalitat, com una inversió anual de 5.000 milions d’euros.

Dos anys després, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre ha insistit en aquesta recepta, sobretot tenint en compte que la tendència ha empitjorat. En concret, els càlculs de l’entitat partint de la inversió en infraestructures dels 12 països més rics de l’eurozona, apunten que s’hauria d’estar destinant l’equivalent a un 2,2% del PIB català (d’uns 225.000 milions d’euros amb dades del 2020), mentre que fa anys que les quantitats emparaulades ni tan sols superen l’1%. Sense anar més lluny, el 2020 la licitació es va quedar en el 0,7% del PIB.

«Són dades que demostren que, any rere any, el dèficit en infraestructures s’incrementa escandalosament», ha sintetitzat Sánchez Llibre en la presentació de l’informe, segons recull EFE. «Fem un missatge d’alerta i preocupació», ha assenyalat.

L’informe on s’evidencia aquest dèficit apunta també que hi ha inversions que no s’executen fins i tot dins de les obres més significatives. «Les infraestructures més estratègiques per a la competitivitat de l’economia catalana i, per tant, de l’espanyola, avancen a un ritme molt lent, i, en alguns casos, les obres estan paralitzades», recull el document, que esmenta com a exemples la connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a l’altura de Castellbisbal,que es va inaugurar la tardor passada després de 14 anys d’obres i 12 milions d’euros menys adjudicats dels que es van prometre o el conegut com quart cinturó de Barcelona (l’autovia orbital B-40), que apareix des de fa 15 anys en els pressupostos generals de l’Estat (PGE) i que encara està en construcció, igual que el nou accés viari al port de Barcelona o la connexió entre l’A-2 i la C-32.

En aquest sentit, Sánchez Llibre, acompanyat del vicepresident de l’entitat, Joaquim Llansó, i de la presidenta de la Comissió d’Infraestructures, Anna Cornadó, ha demanat «rigor, serietat i responsabilitat» a les diferents administracions públiques.

Govern i Generalitat

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Si bé Foment culpa les dues administracions –l’espanyola i la catalana– la seva recopilació de dades reflecteix que la taxa de compliment és pitjor en el cas de l’Estat. Entre 2013 i 2020, diuen, l’execució pressupostària de l’Estat a Catalunya ha sigut del 67% (un dèficit de 3.000 milions d’euros), mentre que el mateix percentatge millora deu punts en el cas de la Generalitat, fins al 77% (2.200 milions).

Més enllà de tot això, la patronal denuncia que el problema persistirà el 2022, sobretot tenint en compte que les xifres pressupostades a futur tornen a estar per sota del pes que Catalunya té dins de l’economia espanyola. És a dir, que aportant la comunitat el 19% del PIB de l’Estat, la dotació pressupostada per a inversions en aquesta àrea és del 17% del total i amb tota probabilitat (i partint del precedent que precisament denunciava aquest dilluns Foment), la xifra es quedarà per sota. En qualsevol cas, Catalunya és la segona comunitat a la qual més diners es prometen, només per darrere d’Andalusia.