Els efectes de la covid

Restaurant Joanet: «Sobrevivim gràcies a una clientela fidel i agraïda»

Quatre bars tradicionals de Barcelona lamenten el seu desemparament en comparació amb les grans cadenes, però destaquen el vincle amb els seus consumidors com a clau per superar la pandèmia

Restaurant Joanet: «Sobrevivim gràcies a una clientela fidel i agraïda»

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Consum, start-ups, sector emprenedor

ver +

La vitrina transparent mostra truita de patates, croissants i algun entrepà. Aquest taulell d’un petit bar de Barcelona, la barra, els tamborets, la màquina de cafè i com a mínim una prestatgeria amb diverses ampolles d’alcohol són el fil que l’uneix a altres establiments del seu estil. Això, i que davant la pandèmia tots s’han quedat sols davant el perill. «El que és autònom no té els mateixos recursos ni les mateixes opcions que una empresa que està preparada amb una bateria darrere per parar tot això», exposa la propietària d’un restaurant amb 130 anys d’història al Born, a Barcelona. «Costa més negociar amb els propietaris, per exemple, una reducció de la quota de lloguersi estàs sol», hi coincideix la responsable d’un bar a prop de l’Arc de Triomf. I «una cadena pot permetre’s ajustar més el preu», remata l’encarregat d’un establiment a Sant Gervasi.

Segons dades del grup d’investigació de mercat NPD, els locals del seu estil han perdut 15 punts de quota de mercat en els últims 10 anys en favor de les cadenes de restauració: 7 punts només en els dos anys que encadenem de pandèmia.

«El de les cadenes és un problema que ve de lluny», plantegen des del Bar Mariona, situat a la Ronda de Sant Pere. Tot i que la covid ho hagi posat més de manifest, diuen, ja era habitual que un client triés menjar en un local amb una marca que li resultés familiar i no en un bar del qual amb prou feines té informació. 

I aquest és només un dels problemes. «La gent ja no vol treballar en un bar, no es traspassa res», diu rere la barra d’un altre local, aquest a l’Eixample, un cambrer que abans es dedicava precisament a traspassar locals de restauració. «Quan es jubilen els propietaris, els fills ja no volen encarregar-se del negoci: per això cada vegada hi ha més famílies xineses en això, perquè no els importa treballar tantes hores i perquè així poden estar al costat de la família», explica de nou l’ajudanta del Bar Mariona. Ella és d’arrels xineses. I la seva tia, responsable d’aquest local de llarga barra, extensa filera d’ampolles i doble màquina escurabutxaques, també. 

Bastants metres quadrats menys, però mateixa estètica presenta el Bar - Cafeteria Albert’s. La Mari, la seva propietària, coincideix que a l’hora de gestionar deutes estan sols, però és l’únic inconvenient que troba a anar pel seu compte. A l’altre costat: la capacitat de conèixer la majoria de la seva clientela i de poder oferir-los un tracte gairebé familiar. «De vegades, la gent només vol parlar, fem gairebé de psicòlegs», afirma. I això, en una cadena més gran, és molt més difícil.

Notícies relacionades

Un relat semblant fa l’Àngels des de la plaça Sant Agustí Vell, al barri Gòtic. «Hem tingut clientela molt fidel i molt agraïda, quan vam obrir les portes després de la pandèmia tenia cua de clients que venien a gastar el que fos: entenc que un establiment amb menys anys i menys caliu es va enfonsar», analitza la propietària del Joanet.

Perquè ella no s’ha llançat al ‘delivery’, ni l’Albert’s, ni el Mariona, ni el local de Sant Gervasi. I tots han sobreviscut, tot i que l’Àngels, del Joanet, creu que almenys el seu cas és particular: més d’un segle d’història, poder passar sense un ICO i tenir una clientela veritablement entregada. La prova és que, al seu voltant, entre tres i quatre negocis del seu mateix estil no ho han pogut explicar.