Teresa Ribera «Si podem anar més de pressa amb la transició ecològica, millor»

L’energia nuclear i el gas tindran finalment l’etiqueta verda de la Unió Europea. ¿És un error?

Sí, per raons de fons i forma. El sistema de classificació de les energies de la UE ofereix un senyal als inversors d’on invertir sense risc amb solucions que ajudin a descarbonitzar ràpidament sense afecció ambiental significativa. Donar el distintiu verd a les nuclears i el gas, que sí que tenen afecció, genera confusió i debilita la potència de les energies que de veritat descarbonitzen molt ràpidament. En el nostre cas, a Espanya ni necessitem ni hi ha cap interès per invertir en noves centrals nuclears o de gas.

¿El Govern farà seva aquesta qualificació de la UE?

La nostra intenció és ser més exigents a l’hora d’orientar els inversors i les seves emissions de deute. Passarà una cosa que és probable que també facin altres països i és crear una etiqueta d’or, sense les nuclears, i una altra de plata. A més, farem una valoració jurídica i d’oportunitat per decidir si recorrem a la justícia europea, com ja han anunciat que faran Àustria i Luxemburg.

¿Pot afectar el mix energètic espanyol i el calendari de tancament de les nuclears a Espanya, previst entre el 2027 i el 2035? 

Jo crec que l’horitzó està clar, que tant la llei de clima, que és el paraigua que marca on ens movem, com el PNIEC, que haurem de revisar i proposar sobre la valoració de què ha passat aquests anys, en el seu cas un increment de l’ambició el 2023, marquen quins són els nostres objectius i em sembla que no ens hem de desviar si no és a l’alça. És a dir, si podem anar més de pressa en la transició ecològica, millor. Aquesta crisi actual del preu del gas en els mercats internacionals mostra que econòmicament l’única cosa que té sentit és accelerar la transició i poder comptar amb un sistema energètic que no depengui, que no tingui la vulnerabilitat i l’alta dependència dels combustibles fòssils en els mercats internacionals. I sobre el calendari, no hem sigut prou justos amb què representa un acord entre tots els sectors rellevants sobre com organitzar de manera ordenada, previsible i amb total seguretat el tancament de les plantes nuclears al nostre país. Jo no tinc la més petita intenció de convidar ningú a revisar aquest calendari.

Mercats afectats per les tensions entre Ucraïna i Rússia.

Sí. Tot i que Rússia no representi un proveïdor crucial per al nostre sistema gasista, un preu més alt del seu gas acabarà contagiant el preu del gas procedent de tercers països. I s’hi ha d’afegir l’alta demanda de països com la Xina i l’Índia. Que creixi l’oferta no és fàcil, per la qual cosa pot ser que el preu segueixi alt i ens acabi afectant. 

 ¿El proveïment estarà assegurat malgrat el cost més gran?

Evidentment, sempre hi pot haver un cataclisme. No és que no pugui passar. Però crec que no ens ha de preocupar. No només perquè disposem d’una relació excel·lent i unes garanties per part del proveïdor més important, Algèria, amb una capacitat que s’està incrementant, sinó perquè a més tenim un matalàs de seguretat molt potent amb les regasificadores que hi ha a Europa. Aquestes ens permeten poder atraure el gas natural liquat i que sigui regasificat a Espanya. Sí que hi ha, òbviament, un element que ens preocupa com a Govern, que és com el cost del gas pugui impactar en el preu de l’electricitat.

Una llum que ja està disparada. ¿Quan creu que tocarà sostre?

No m’atreveixo a posar una data al final de l’escalada de la llum. Em preocupa la situació a la frontera d’Ucraïna. A més, la Xina continua demanant grans quantitats de gas i veiem moviments als Estats Units per limitar les seves exportacions de gas. I altres proveïdors poden sentir la temptació d’elevar els preus. Em preocupa l’impacte en l’àmbit domèstic a Espanya i allà continuarem treballant sobretot en la part fiscal. No s’ha de prejutjar fins quan. El que hem de pensar és si es necessiten més mesures per al consumidor industrial. 

¿Quines serien?

Podríem cobrir costos fixos del sistema, com els càrrecs. Aquests apareixen en la factura de la llum, al costat del consum d’energia, la fiscalitat i els peatges. Ja hem rebaixat els càrrecs però és legítim plantejar-se si hem de reduir-los més.

¿La creació de l’empresa pública està descartada?

Avui no es pot nacionalitzar ni comprar empreses elèctriques de gran mida perquè no hi ha capacitat real. A més, ni tan sols està clar que sigui la millor opció des del punt de vista de despesa pública ni que serveixi per marcar diferències sobre els preus. Una altra cosa diferent és que som conscients que el sistema d’explotació de concessions hidroelèctriques tampoc té sentit. Així com s’esgotin aquestes concessions, potser es pot fer una borsa d’hidroelectricitat que sigui gestionada públicament. O si una part s’atorga en concessió, fixar bé quines són les condicions. Estem analitzant i assajant diferents opcions.

¿En quin sentit?

Potser hi ha petits salts hidroelèctrics amb una concessió que es pot atribuir a una comarca de municipis petits d’alta muntanya, com si fos una mena d’autoconsum compartit. O si ens interessa mantenir-lo per la seva capacitat d’emmagatzemament, pot ser gestionat per Red Eléctrica o per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia. També pot passar que en un determinat moment constituïm una petita societat mercantil estatal, que ens permeti jugar amb aquestes explotacions, com per ara estan fent algunes confederacions hidrogràfiques. Aquestes es converteixen en gestores a l’acabar la concessió i això els permet, en les condicions de mercat que correspongui, disposar d’una altra via d’ingressos.

El buidatge dels pantans la va obligar a prendre mesures com reforçar els cabals mínims. ¿Satisfeta amb la seva evolució?

Sí, però en paral·lel és obvi que la generació d’energia a partir d’aigua és més gestionable que la feta a partir d’altres fonts renovables. La pregunta és com ha utilitzat el titular d’aquesta concessió l’element oportunitat; en quin moment va activar les turbines i quan no. Hi ha un indici que a mi em sembla bastant vergonyós i és la quantitat d’hores en què el preu del mercat majorista l’ha marcat la hidroelèctrica, no el gas. Estan fent oferta al preu d’oportunitat, al que saben que té el gas. És legal, sí, però raonable, no. Em sembla un element, com a mínim, per treure els colors a les empreses que, sent titulars de concessions hidroelèctriques i volent destacar el seu compromís social, no tenen cap vergonya d’oferir electricitat al preu més car del mercat.

¿Té en agenda retallar la retribució a les renovables més antigues i les plantes de cogeneració i de residus per quadrar els comptes del sistema elèctric amb la sobreretribució que han tingut pels alts preus de l’electricitat? 

Mai ens hem plantejat la retallada. Creiem que és important mantenir aquesta estabilitat en un sistema enormement complicat que vam heretar del Govern anterior però que ens ha semblat millor mantenir i no alterar-lo perquè les renovables originals, les més antigues, han patit molt al llarg d’aquests anys. Canviar un altre cop el règim de funcionament genera una gran distorsió i un risc d’arbitratge. I l’única qüestió que sí que els hem plantejat en diverses ocasions és que estan cobrant per sobre de la rendibilitat raonable que tenen garantida i cobrant per endavant. Volem veure fins on podem arribar perquè es produeixi un ajust i que o bé aquesta electricitat surti al preu de la rendibilitat raonable, o bé que no es pagui per endavant com succeeix avui. No és senzill. Jo diria que en general hi ha bona voluntat, però aquesta bona voluntat no és unànime. 

Notícies relacionades

Catalunya preveu ocupar el 2,5% del territori amb aerogeneradors i plaques solars

Submer obre la nova era dels centres de dades

Catalunya és una de les comunitats autònomes més restrictives amb les renovables. Aquesta setmana el Govern ha anunciat que s’obre a l’eòlica marina i preveu ocupar el 2,5% del territori amb aerogeneradors i plaques solars. ¿Li sembla suficient?

Jo crec que una de les nostres obligacions quan estem en el Govern és ser responsables respecte a les necessitats d’avui i demà. Estem en la dècada en què la nostra obligació és transformar el sistema energètic i la millor solució és la que ofereixen les energies renovables. Catalunya és una zona amb un consum molt alt pel seu perfil industrial, per la població, etc. L’energia produïda més important aquí és la nuclear, procedent de centrals que estan pròximes a arribar al final de la seva vida útil. Jo crec que és una mica il·lusori pensar que les necessitats d’electricitat a Catalunya es puguin satisfer només amb sostres solars. Per això lloo l’eòlica marina. Hem de conciliar al màxim la protecció ambiental amb la importància de no desaprofitar l’oportunitat i perdre un tren tan important com aquest. Crec que del Govern hem d’esperar una actitud més valenta. Esperem que no se n’adoni massa tard.