Objectiu: «Aturar la deriva reaccionària»

Els sindicats entren a la campanya electoral de Castella i Lleó

Els líders d’UGT i CCOO clamen contra el «risc de retrocés democràtic» pel «neofeixisme de Vox i el rumb preocupant del PP»

Els sindicats entren a la campanya electoral de Castella i Lleó
3
Es llegeix en minuts

La campanya informativa que fa dues setmanes van llançar UGT i CCOO per explicar per tot Espanya la reforma laboral s’ha tornat aquest dimarts netament política. Els Secretaris Generals dels dos sindicats, Pepe Álvarez i Unai Sordo, han dedicat la seva intervenció en una assemblea conjunta celebrada a Valladolid a defensar la nova normativa del mercat de treball, sí, però també a demanar el vot per a l’esquerra en les eleccions de Castella i Lleó del pròxim dia 13 amb l’argument que el triomf de la dreta suposaria «un retrocés dels principis democràtics bàsics al nostre país», en paraules del líder de CCOO.

«Aquí es votarà diumenge, i el que hi ha en joc en aquesta votació és si a Espanya es consolida una alternativa política que no té res a veure amb la del Partit Popular d’altres ocasions», clamava Sordo; «l’alternativa política a Espanya avui dia és més reaccionària que la dels països europeus més reaccionaris, amb un PP sotmès –o autosotmès– a moure’s als marcs de referència del nacionalpopulisme d’extrema dreta que representa la gentussa de Vox», assegurava davant un auditori en el qual, a més dels afiliats i simpatitzants dels sindicats, es trobaven els principals líders de l’esquerra castellanolleonesa: Luis Tudanca (PSOE), Pablo Fernández (Unides Podem) i Juan Gascón (IU).

«Estem al davant d’unes forces que es gronxen entre el neofeixisme que representa Vox i la deriva veritablement preocupant en què està caient el PP de Pablo Casado, rient-li les gràcies a l’extrema dreta i reforçant un moviment trumpista que no ha de tenir cabuda a Espanya», continuava Sordo, mentre que Álvarez assegurava per la seva banda que «el PP –i, per descomptat, Vox– no es mereixen el vot de cap treballador de Castella i Lleó». «[Aquest diumenge] teniu una oportunitat per donar-li una bufetada en tots els morros als que diuen que si arriben al Govern derogaran la reforma laboral que hem aprovat al Congrés dels Diputats», afegia el líder d’UGT.

Notícies relacionades

«Són els que han votat contra el Salari Mínim, contra la reforma laboral, contra que s’eliminin les baixes per absentisme; però és que a més posen a presentar-se a les eleccions representants obertament xenòfobs, misògins i homòfobs [amb referència al candidat de Vox, Juan García-Gallardo]. No és tolerable aquest retrocés en un país avançat i plural com Espanya; això és el que hi ha en joc, i per això som aquí els sindicats. El nostre àmbit no és la política, però no som neutrals; quan el nostre país se l’està jugant, com quan se la va jugar en la Transició o contra el franquisme, les organitzacions sindicals de classe som aquí per dir que es pot aturar aquesta deriva reaccionària», concloïa Sordo entre aplaudiments.

És corrent que abans de les eleccions els sindicats animin al vot i donin indicacions als seus afiliats i simpatitzants sobre les tendències que millor recullen les seves aspiracions (sense recomanar mai el vot per cap partit concret), tot i que no és habitual que els líders nacionals d’UGT i CCOO intervinguin directament en processos electorals autonòmics. Fonts sindicals asseguren que no és casual que l’assemblea conjunta de Valladolid s’hagi fet l’última setmana de campanya electoral («volíem celebrar-la abans de la votació»), tot i que continuen emfatitzant que el propòsit principal de l’acte d’aquest dimarts, com el dels que s’han estat celebrant des dels dies previs a la convalidació de la reforma laboral al Congrés, és informar sobre els avantatges per als treballadors que suposa la nova normativa laboral. Això sí, no és la primera vegada que aquesta iniciativa s’endinsa en el terreny polític: com va avançar ‘El Periódico de España’, els primers actes en què van participar els líders, en vigílies de la votació de la norma al parlament, van ser a Bilbao i a Barcelona en uns moments en què s’estimava necessari per a la seva aprovació el vot favorable de forces com el PNB o ERC.