Treball estreny el setge sobre Glovo a BCN per 8.600 possibles falsos autònoms

Les actuacions s’emmarquen en el segon procés iniciat per la policia laboral sobre Glovo a Barcelona, després que el primer es tanqués el setembre del 2019 amb un requeriment de 3,8 milions d’euros per ocupar durant els tres anys previs un total de 3.573 repartidors com a falsos autònoms. Ara Inspecció està en via de tancar un segon procés substancialment superior, tant en nombre de repartidors com en requeriments a la Seguretat Social. Diverses fonts consultades coincideixen en la xifra d’uns 8.600 repartidors que presumptament Inspecció podria obligar a donar d’alta per la seva vinculació amb Glovo entre el maig del 2018 i el 12 d’agost del 2021, just el dia que va entrar en vigor la ‘nova llei rider’. 

Sobre la suma de la multa no existeixen estimacions precises, però –si es manté el criteri de l’anterior inspecció i dels tribunals (inclòs el Suprem)– superarien àmpliament els 3,8 milions de l’anterior actuació. I fonts del sector apunten que pot suposar un contratemps de pes per a les arques de Glovo, reforçades des del passat 31 de desembre després de la injecció de Delvery Hero.  

L’actuació que s’acabi concretant a Barcelona, si acaba sentenciant en contra del model laboral de la companyia, engreixarà la llista de falsos autònoms donats d’alta per Inspecció de Treball. Segons fonts coneixedores, a principis de desembre del 2021 Glovo havia donat d’alta com a assalariats des que va començar les seves operacions a Espanya 11.358 repartidors que havien operat com a falsos autònoms. Cosa que li va valer acumular un deute de 16,2 milions d’euros, que ara pot créixer amb les noves actuacions.

Doble greuge per a l’Estat

La condició d’autònoms dels repartidors esmentats suposa un doble greuge per a la línia marcada per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. D’una banda, per als mateixos repartidors, que no tenen els drets d’un assalariat (com les baixes o vacances pagades). I, d’altra banda, per a la Seguretat Social, ja que aquests pagaven menys quotes i generaven un perillós precedent per a altres sectors que poguessin veure’s temptats d’apostar pel model esmentat. 

L’actuació a Barcelona descrita en aquest article analitza la situació laboral dels repartidors de Glovo abans de l’entrada en vigor de la nova ‘llei rider’, que es va començar a aplicar l’agost passat. La norma esmentada, l’articulat de la qual se cenyeix a dos punts i un foli, explicita a l’Estatut dels Treballadors que les plataformes digitals de repartiment han de contractar per defecte els seus repartidors com a assalariats

«Ara el sector està en una altra fase»

«És una causa judicial del model vell. Ara el sector està en una altra fase, pendent de si es demostren o no les cessions il·legals [en el cas de les flotes subcontractades] i si s’aplica un conveni col·lectiu o un altre», expliquen fonts de la CGT implicades en el procés de denúncia. 

El 28 de juliol del 2021, tan sols dues setmanes abans que entrés en vigor la nova ‘llei rider’, Glovo anunciava canvis en el seu model de repartiment. La firma fundada per Óscar Pierre i recentment comprada pels alemanys Delivery Hero trencava, en part, amb el model de repartidors autònoms que estava utilitzant i que en repetides ocasions els tribunals i Inspecció de Treball ja havia censurat. Glovo passava a contractar com a assalariats 2.000 treballadors, principalment concentrats en la seva operativa de supermercats, però el gruix del seu repartiment continuava depenent de ‘riders’ autònoms.  

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Moltes veus van veure en aquell moviment un desafiament directe a la nova normativa dissenyada expressament pel Ministeri de Treball. Un text de tot just un foli d’extensió i que se centra a explicitar a l’Estatut dels Treballadors que les plataformes digitals de repartiment han de contractar per defecte els seus repartidors com a assalariats. Una reacció en contra del criteri que van aplicar la resta de referències del sector: Deliveroo va marxar d’Espanya i UberEats ha apostat per subcontractar les seves flotes. «Els van fer una llei a mida i se l’estan saltant», opina una font coneixedora de les negociacions.

Després de l’anunci de Glovo, els sindicats van reaccionar interposant denúncies davant Inspecció de Treball contra el que van considerar un mer maquillatge en el seu model laboral. La firma es va limitar a eliminar el seu sistema de distribució d’hores per franges i al·lega que amb això l’autonomia dels ‘riders’ és veritable. Obviant que la principal crítica que fins ara han manifestat els tribunals és que és l’algoritme qui subordina els repartidors i que mentre el treball el distribueixi aquest codi, no hi haurà autonomia possible entre el repartidor i l’empresa. «Glovo no és una simple mitjancera en la contractació de serveis entre comerços i repartidors. [...] Aquesta societat proporciona una aplicació sense la qual, d’una banda, aquests conductors no estarien en condicions de prestar serveis de transport», va raonar el Tribunal Suprem. No obstant, Inspecció encara no ha obert diligències sobre el nou model de Glovo i el resultat final es podria demorar setmanes o mesos.