Acord entre Govern central i sindicats: el salari mínim pujarà de 965 a 1.000 euros

La pujada del salari mínim té un impacte més marcat entre les dones que entre els homes, en tant que elles copen en més proporció els estrats més mal pagats del mercat laboral. I és que una de les múltiples causes que expliquen la bretxa salarial no és tant que per una mateixa feina ells cobrin més que elles, sinó que els llocs de treball més mal pagats habitualment estan feminitzats. Per això un dels arguments sostinguts des del Govern per justificar els progressius increments de l’SMI –en l’últim lustre haurà augmentat el 30%– és el seu efecte corrector sobre la bretxa salarial. Segons les estimacions de CCOO, el 55% dels beneficiaris de la pujada de l’SMI seran dones i el 45%, homes.

De la mateixa manera que entre homes i dones la probabilitat de cobrar l’SMI és superior entre les segones, no en totes les franges d’edat hi ha la mateixa proporció d’empleats que cobren aquest sòl salarial. Segons les diferents projeccions, la correlació entre edat i SMI és clara i, a menys edat, més probabilitat de cobrar-lo. Seguint amb els càlculs de l’últim informe de CCOO, gairebé un de cada tres menors de 25 anys que tenen una feina cobren el sou mínim. Entre la franja de més grans de 55 anys, l’esmentada proporció no arriba a 1 de cada 10. Aquest perfil coincideix amb altres estudis més antics, com el del Banc d’Espanya, que també va destacar la freqüència de l’SMI entre els joves.

La temporalitat és una de les xacres característiques del mercat laboral espanyol. A expenses de si la nova reforma laboral aconsegueix acotar-la en els pròxims mesos i anys, actualment un de cada quatre assalariats té un contracte eventual. I entre ells la freqüència de cobrar el salari mínim és substancialment més elevada que entre els indefinits. Segons l’últim estudi de CCOO, dos de cada 10 temporals cobren l’SMI, davant menys d’1 de cada 10 indefinits. Aquí el sindicat també coincideix amb l’informe del Banc d’Espanya, que parlava d’un empleat temporal, d’estudis bàsics i empleat en una petita empresa. Entre les microempreses està particularment estès el pagament del salari mínim, fins al punt que un de cada tres empleats el percep.

Si bé la presència de l’SMI és generalitzada en l’economia espanyola, en sectors com l’agricultura aquest sòl salarial és absolutament predominant. La figura del temporer, per exemple, està estretament lligada a l’SMI i l’excepció són aquells que no el cobren. Segons l’informe de CCOO, el 40,5% de les persones assalariades en l’agricultura es veuran beneficiats per la pujada. El segon sector més beneficiat serà el dels serveis, en què 1 de cada 10 empleats veurà incrementada la seva nòmina. Aquí un col·lectiu especialment afectat per l’SMI són les treballadores de la llar, en què aquest sòl salarial també és molt freqüent.