La Sindicatura veu pagaments indeguts i sobrecostos en contractes del Govern per la covid

La Sindicatura de Comptes ha detectat un cúmul d’incidències a l’analitzar els contractes d’emergència fets per la Generalitat el 2020 per fer front a l’esclat de la pandèmia, i en alguns casos aprecia fins i tot pagaments indeguts, sobrecostos i desviacions no contemplades en la normativa.

En concret, l’ens fiscalitzador aprecia pagaments indeguts per valor de 7,91 milions per part de l’ICS a una empresa estrangera a la qual va comprar respiradors.

La Sindicatura assegura que aquest contracte es va adjudicar a una empresa –Innjoo Technology– l’objecte social del qual no incloïa l’activitat objecte de contracte, i que l’ICS, en el moment d’adjudicar el contracte, no comptava amb la llicència corresponent d’importació de productes sanitaris atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament.

L’informe constata que, a l’acabar el treball de camp per fer aquest informe, a finals de setembre del 2021, aquest proveïdor devia 7,91 milions a l’ICS, un deute que es va produir, segons va comunicar a la Tresoreria de la Generalitat, perquè «va fallar el sistema informàtic de compensació de factures comptabilitzades amb l’import dels avançaments rebuts i es va pagar al proveïdor, incorrectament, 7,91 milions, en lloc de compensar-lo amb l’avançament concedit».

L’informe assegura que l’ICS va reclamar per correu al proveïdor l’import d’aquest deute pendent i que, a la data d’acabament de l’informe, l’import no havia sigut recuperat per la Generalitat, segons informa Efe.

Desquadrament entre mascaretes rebudes i import abonat

En un altre expedient analitzat per la Sindicatura, en aquest cas de mascaretes FFP2, la facturació total de les unitats entregades no es corresponia amb les unitats realment rebudes segons els albarans.

En concret, la quantitat entregada, segons els albarans, va ser inferior en 422.400 unitats a la quantitat adjudicada i pagada, equivalent a 206.976 euros de l’import pagat.

En dos expedients més, de subministrament de productes de farmàcia i de material d’extracció d’RNA, el cost total superava de manera «significativa» el preu d’adjudicació del contracte, unes desviacions xifrades per la Sindicatura en 570.005 i en 438.206 euros.

Tot aquest informe de la Sindicatura distingeix entre la tramitació d’urgència d’un contracte públic, és a dir, la que permet accelerar la formalització d’un contracte públic per raons d’interès públic, i la d’emergència, un mecanisme excepcional per donar una resposta immediata per atendre necessitats sobrevingudes, com la pandèmia de la covid-19.

Aquest informe de la Sindicatura, elaborat en compliment de dues resolucions del Parlament, ha fiscalitzat un total de 6.114 expedients tramitats d’emergència amb un import adjudicat de 704,05 milions, tot i que per a això ha escollit una mostra de 202 contractes d’aquest tipus per valor de 403,4 milions, així com també quatre contractes d’urgència per la covid per 121,76 milions.

Incidències en el contracte amb Ferrovial per seguir els positius

La Sindicatura també analitza al seu informe el contracte adjudicat pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a Ferroser Servicios Auxiliares, una filial de Ferrovial, per al seguiment de contactes positius i conclou que «si bé el SEM no va contractar i va pagar més gestors dels que correspondria per aplicació dels algoritmes del contracte, el dimensionament en nombre d’adscrits al servei va ser excessiu».

Segons la Sindicatura, els gestors contractats «no van fer les trucades previstes, sinó que la seva activitat va ser significativament inferior a la que hauria d’haver sigut d’acord amb els paràmetres establerts al contracte».

Entre l’octubre del 2020 i el gener del 2021 hi va haver una reducció progressiva del nombre de trucades mensuals del 26,3% i, en canvi, el dimensionament del contracte, en termes de personal adscrit al servei, va augmentar en un 95,2%, apunta la Sindicatura.

Així mateix, afirma que durant la vigència d’aquest contracte, que va ser actiu entre el juny del 2020 i el 31 de gener del 2021, diversos treballadors van estar de baixa en algun període de temps i, en canvi, aquests casos es van facturar al SEM amb una dedicació a jornada completa, «sense deduir l’import pagat per la Seguretat Social».

La Sindicatura recorda que aquest contracte contemplava una part fixa (7,49 milions a l’any) i una de variable (7,13 milions), i que l’adjudicatari, en canvi, va facturar 11,79 milions durant els vuit mesos de vigència del contracte, «sense desglossar mai en les factures emeses la part fixa i la part variable».

Modificacions de contractes

La Sindicatura també constata modificacions de contracte substancials, que haurien requerit un nou contracte d’emergència, i com a exemple d’això posa el contracte fet entre l’ICS i la farmacèutica Abbot per a la provisió de test d’antígens.

En aquest cas, la modificació de l’import del contracte va ser d’un 500%, ja que dels 4,5 milions inicials es va passar a un total de 27 milions, a l’ampliar el nombre de tests del milió original als sis milions, una modificació que es va fer 47 dies després de la resolució d’adjudicació final.

Notícies relacionades

Treballadors en erto de València no podran cobrar fins al gener

Criteria fitxa Jorge Manent, director general d’Aigües de Barcelona

A més de les incidències esmentades anteriorment, a set expedients la Sindicatura assegura que l’objecte del contracte s’allunyava de les necessitats destinades a la protecció de la covid, i que en quatre d’aquests casos es tractava de subministraments periòdics, que s’haurien d’haver tramitat per contractació ordinària.

Aquest ens fiscalitzador del sector públic també ha apreciat falta d’informes justificatius en alguns expedients o bé contractes de tramitats d’urgència que en demoraven l’execució.