Brussel·les revisa a l’alça una dècima el creixement d’Espanya el 2022

L’economia europea ha entrat el 2022 més feble del que es preveia fa tan sols tres mesos. La ràpida propagació de la variant òmicron, els colls d’ampolla a les cadenes de subministrament i la pujada dels preus de l’energia n’han alentit el creixement. Tot i així, i tot i que els números segueixen lluny dels vaticinats pel Govern de Pedro Sánchez, la Comissió Europea revisa a l’alça les seves previsions de creixement per a l’economia espanyola. Segons Brussel·les, Espanya va tancar el 2021 amb un creixement del 5% (davant el 4,6% pronosticat al novembre), esperonat per la inversió i les exportacions netes, mentre que creixerà un 5,6% el 2022 (una dècima per sobre de l’anticipat) i un 4,4% el 2023.

L’Executiu comunitari afirma que el ràpid augment de les infeccions de covid-19 en les últimes setmanes de desembre va tenir un impacte immediat «moderat» en l’economia a causa de l’existència de restriccions més suaus que les viscudes a l’inici de la pandèmia. Tot i així, admeten que «és probable que en el primer trimestre del 2022 es produeixin efectes adversos més importants» a causa del ressorgiment de les infeccions i que «el creixent nombre de baixes laborals actuarà com un llast per a l’oferta de treball», assenyalen les noves previsions interines d’hivern. Resultat d’aquesta situació serà l’alentiment del creixement del PIB fins al 0,6%.

L’anàlisi, no obstant, estima que el creixement econòmic es recuperarà a partir del segon trimestre del 2022, amb taxes de creixement trimestrals superiors a l’1% que es mantindran fins a principis del 2023. A partir de llavors, començarà a moderar-se de nou. S’espera que el consum privat i la inversió siguin els principals motors que empenyin el creixement espanyol, el consum del qual es veurà avalat per l’estalvi acumulat durant la pandèmia, els recents augments de les pensions i l’aplicació del pla de recuperació i resiliència. Al rebot de l’economia també hi ajudarà la normalització gradual del turisme internacional, que oferirà una contribució positiva. Tot i així, Espanya no aconseguirà recuperar el seu nivell del PIB previ a la pandèmia fins al quart trimestre del 2022.

Inflació rècord

Quant a l’evolució de la inflació, va arribar al seu pic màxim a Espanya durant l’últim trimestre del 2021, amb una pujada del 5,8%, a causa de la desbocada pujada dels preus de l’energia. La nova radiografia macroeconòmica presentada aquest dijous per la Comissió augura que la inflació general es mantindrà elevada en el primer trimestre del 2022 degut principalment als preus de l’energia. A més, s’espera que els productors traslladin als consumidors part de l’augment dels costos no salarials. A partir del segon trimestre, no obstant, s’espera que comenci una desacceleració que continuï el 2023 gràcies a l’estabilització dels preus de l’energia i a la inversió dels efectes de base. En general, es preveu que la inflació anual augmenti del 3% el 2021 al 3,6% el 2022, per després disminuir a l’1,1% el 2023.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les previsions econòmiques d’hivern també auguren que l’economia europea, després d’un creixement del 5,3% el 2021, creixerà un 4% el 2022 i un 2,8% el 2023. En el cas de l’eurozona la previsió és també del 4% per a aquest any i una dècima menys, el 2,7%, per al vinent. La Unió Europea en el seu conjunt va arribar al seu nivell de PIB anterior a la pandèmia en el tercer trimestre de l’any passat i es preveu que tots els estats membres hagin superat aquesta fita a finals del 2022. La nova radiografia mostra, segons Brussel·les, que la pandèmia continuarà condicionant el creixement a curt termini, amb molts països sota pressió a causa dels problemes dels sistemes sanitaris i l’escassetat de personal a causa de la malaltia o les mesures de prevenció. 

«Els colls d’ampolla logístics i de subministrament, com l’escassetat de semiconductors i algunes matèries primes metàl·liques, també continuaran pesant sobre la producció, almenys durant el primer semestre de l’any», i «s’espera que els preus de l’energia continuïn sent elevats durant més temps del que s’augurava en les previsions de tardor, cosa que suposarà un llast més allargat per a l’economia i més pressions inflacionistes», admet la Comissió, que insisteix que més enllà de les turbulències a curt termini, els fonaments que sustenten aquesta fase expansiva continuen sent sòlids. Entre els elements positius destacats per Brussel·les: la millora contínua del mercat de treball, l’elevat nivell d’estalvi de les llars, les condicions de finançament encara favorables i el desplegament dels plans nacionals de recuperació, que seran «factors que permetran mantenir una fase d’expansió prolongada i sòlida».