El pla de pagament a proveïdors obliga 235 ajuntaments catalans a liquidar factures per 114 milions

Aquests 235 municipis catalans es reparteixen entre Barcelona (77), Tarragona (65), Girona (47) i Lleida (46). Les 87 entitats dependents d’alguns d’aquests consistoris són molt diverses i afecten serveis i centres culturals, urbanístics, sanitaris, educatius, socials i de comunicació (com les televisions locals), entre altres. La Bisbal d’Empordà (Girona), Canyelles (Barcelona), Arbolí (Tarragona) i Ribera d’Ondara (Lleida) encapçalen la llista d’Hisenda dels municipis que més tarden a pagar en cada una de les quatre províncies catalanes, amb terminis mitjans que van des de 1.237 (gairebé quatre anys) a 194 dies (sis mesos i mig) en cada cas, molt per sobre dels 30 dies que fixa la llei. L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Enric Marquès, no obstant, argumenta que les xifres d’Hisenda són fruit d’un error de comptabilitat.

Amb tot, els volums de deute més grans d’aquests 235 ajuntaments catalans es concentren a Badalona (44,4 milions), Lloret de Mar (8 millones) i Sabadell (7,5 milions). Només ells tres absorbeixen més de la meitat del deute més antic emparat pel Pla de Pagaments d’Hisenda a Catalunya.

El mecanisme

No tots els ajuntaments ni totes les factures pendents de pagament es podran acollir al nou Pla de Pagament a Proveïdors del 2022 que ha posat en marxa el Ministeri d’Hisenda. El departament que dirigeix María Jesús Montero ha elaborat un llistat que inclou 1.640 corporacions locals de tot Espanya (de les quals 16 són diputacions provincials) i 670 entitats dependents d’alguna d’aquestes. Aquesta llista incorpora els 235 municipis catalans citats i 87 entitats que en depenen. Totes les corporacions de la llista compleixen el requisit d’haver presentat un període mitjà de pagament a proveïdors superior al límit legal de 30 dies en alguna de les estadístiques de Terminis Mitjans de Pagament (TMP) del ministeri corresponents al desembre del 2020, i el març i el juny del 2021.

Segons els terminis dissenyats per aquest mecanisme de pagament a proveïdors, els milers d’empresaris i autònoms amb factures pendents de cobrament als ajuntaments més morosos del país tenen de termini des del 12 de febrer fins al 25 d’aquest mateix mes per consultar si els seus deutes han sigut incorporats a les llistes ja presentades pels interventors de cada municipi davant l’Agència Tribuaria. L’objectiu és que els deutes més antics de tots (amb data anterior a l’1 de juliol del 2021) puguin ser definitivament saldats a finals de maig. Per al proveïdor és voluntari acollir-se a aquest mecanisme, que implica renunciar als interessos de demora generats pel retard, o seguir amb el procediment ordinari.

No obstant, per a les 1.640 corporacions del llistat és obligatori participar en el nou Pla de Pagament a Proveïdors (PPP) per liquidar, no més tard de finals de maig, totes les factures pendents de pagament generades abans de l’1 de juliol del 2021. Hisenda calcula que als calaixos dels 1.640 municipis i 670 entitats identificades (no s’hi inclouen en el pla els territoris del País Basc i Navarra) hi ha factures per uns 2.000 milions d’euros en aquesta situació.

Els terminis

Després de comunicar quines factures antigues són encara als seus calaixos, cadascun dels 1.640 ajuntaments obligats pel pla podrà formalitzar un préstec a 12 anys promogut per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per liquidar-les immediatament després. Segons els calendaris amb què treballa Hisenda, és previsible que els préstecs es formalitzin durant la segona quinzena de maig del 2022 i, a continuació, es faran els pagaments a proveïdors.

A canvi d’obtenir un finançament avantatjós per saldar els seus deutes més antics, els ajuntaments hauran de presentar a Hisenda, abans del 22 de març, un pla d’ajust, amb mesures i reformes que garanteixin que no es tornarà a repetir el problema, almenys durant els 12 anys de vigència del crèdit, fins al 2034. No és obligatori presentar un pla d’ajust, però en aquest cas Hisenda procedirà a retenir les quantitats degudes de les seves transferències als municipis que ho rebutgin. 

Procediment d’infracció en la Comissió Europea

El Pla de Pagament a Proveïdors que ha posat en marxa aquest any el Ministeri d’Hisenda forma part de la resposta donada per les autoritats espanyoles a la Comissió Europea després de l’ultimàtum llançat per aquesta al juny. Brussel·les va advertir que presentaria una denúncia davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si Espanya no adoptava mesures contra la morositat pública. El Govern va incorporar la creació del nou mecanisme en el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2022 i l’ha posat en marxa al gener.

Notícies relacionades

Cercador: aquests són els municipis més morosos de Catalunya

Badalona i Canyelles, davant el repte dels terminis de pagament

L’actual Pla de Pagaments té el seu antecedent en el que va disposar entre el 2012 i el 2014 el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro (PP). Llavors es van mobilitzar gairebé 42.000 milions d’euros per posar al dia els pagaments endarrerits de comunitats autònomes (una mica més de 30.000 milions) i ajuntaments (gairebé 12.000 milions). Més de vuit milions de factures de gairebé 200.000 proveïdors van ser saldades gràcies a aquestes mesures de liquiditat. 

Després d’aquell sanejament, el pla actual té un abast molt menor (uns 2.000 milions) i es projecta en exclusiva sobre les corporacions locals. A les comunitats autònomes no es detecten retards en els terminis de pagament tan alarmants com en determinats municipis. Segons les últimes dades, corresponents al novembre, a les autonomies, el termini mitjà de pagament se situa en 26 dies, dins d’una forquilla que oscil·la entre els 7,38 dies de Múrcia i els 41 de les Canàries. En l’administració central el termini mitjà de pagament és de 22,58 dies i en la Seguretat Social, de 7,88 dies.