Herències: de lliurar-se dels impostos a una càrrega molt pesada

Aquesta és una de les qüestions que els membres de la comissió d’experts creada pel ministeri d’Hisenda debaten aquest dijous. L’harmonització d’aquests gravàmens és una de les matèries que està allargant l’elaboració del document amb les propostes de reforma fiscal que ha de fer arribar a la titular del ministeri, María Jesús Montero, abans que acabi aquest mes. El Govern és partidari d’una harmonització amb, per exemple, un mínim exempt comú, una cosa a la qual s’oposen les comunitats del PP, en especial la de Madrid, encapçalada per Isabel Diaz Ayuso.

Exemple

Un exemple del 2021 reflecteix la disparitat territorial de la tributació.En algunes comunitats s’han introduït canvis per al 2022. En tot cas, un mateix supòsit pot passar de no tributar a fer-ho amb una càrrega molt elevada, segons la comunitat. Una persona soltera de 30 anys rep 800.000 euros del seu pare mort, dels quals 200.000 corresponen a la vivenda habitual. A Galícia, Cantàbria i Andalusia no pagaria res el 2021, mentre que a Astúries superaria els 103.000 euros.

En general es produeixen una sèrie de tendències per territoris en funció del grau de parentiu entre el mort i els beneficiaris. Quan es tracta de successors del grup I (descendents i adoptats menors de 21 anys) hi ha comunitats on només es paguen imports simbòlics: Andalusia, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura, Madrid i Múrcia, així com els territoris forals. En un segon grup de territoris no es paga si no se superen determinats límits, com és el cas de Castella i Lleó o La Rioja, o Aragó, on els menors d’edat tenen una reducció del 100%, tot i que amb un màxim de 3.000.000 d’euros. Catalunya compta amb una bonificació del 99% al 20% inversament proporcional a la base imposable. Al País Valencià la bonificació és del 75%.

Del cònjuge a l’avi

Quan es tracta de successors del grup II (cònjuge, descendents, ascendents i adoptats de 21 o més anys), hi ha comunitats en les quals pràcticament s’allibera de tributar el 2021. Això és així a més dels territoris forals del País Basc (tributen a l’1,5%), a Andalusia, Cantàbria, Extremadura, Madrid i Múrcia. A Castella i Lleó o La Rioja deixen gairebé sense tributació els contribuents amb bases menors de 400.000 euros i l’Aragó, els que tenen bases menors a 500.000 euros. A Astúries no es graven aquestes herències quan la base imposable no supera 300.000 euros. A Galícia la tarifa per a aquests familiars, a més d’una reducció d’1.000.000 euros, té tipus més baixos. Les Canàries i Catalunya apliquen bonificacions decreixents segons creix la quota o base. Al País Valencià la bonificació és del 50%. A les Balears la tarifa és de l’1% al 20%, i s’aplica el primer tipus fins a bases de 700.000 euros. A Castella-la Manxa les bonificacions van del 100% al 80% (aquesta última per a la base liquidable que excedeixi de 300.000 euros).

Notícies relacionades

Catalunya recapta més del 45% de la quota de l’impost de patrimoni

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

En els casos en els quals els successors són del grup III (col·laterals de 2n i 3r grau, és a dir, oncles, nebots, besavis i besnets, així com i ascendents i descendents per afinitat) i IV (cosins i oncles avis), a les Canàries tenen una bonificació del 99,9% quan la quota és menor de 55.000 euros, i l’excés es bonifica de forma decreixent a mesura que augmenta la quota, com per al grup II. A Madrid es regulen dues bonificacions: 15% per a germans del causant i 10% per als oncles i nebots del causant per consanguinitat.

Per a aquest exercici hi ha comunitats que han aprovat canvis. A Andalusia, per exemple, es redueixen els tipus fins a situar-se entre el 7% i el 26% i es redueixen els coeficients multiplicadors, entre altres mesures.