Només una de cada tres empreses té registrat un pla d’igualtat

Totes les empreses de més de 50 treballadors a Espanya tenen l’obligació, a partir del 7 de març, de tenir un pla d’igualtat i haver-lo registrat formalment davant l’autoritat laboral. Les normatives laborals en matèria de paritat de gènere aprovades el 2019 entren plenament en vigor aquest any i cada vegada involucren un nombre més gran de companyies, però la majoria no les compleixen íntegrament. Només una de cada tres empreses espanyoles té actualment registrat un pla d’igualtat en el REGCON del Ministeri de Treball, segons les dades facilitades pel ministeri a preguntes d’EL PERIÓDICO.

L’entrada en vigor de les normatives laborals en matèria de paritat aprovades per la ministra Magdalena Valerio i desplegades per Yolanda Díaz ha anat per fases. Inicialment, les empreses de més de 250 treballadors n’havien de tenir. En aquest pla s’agrupen totes les mesures enfocades a reduir les discriminacions per raó de gènere i actualment també obliguen a fer una auditoria salarial de les diferents categories –per analitzar quina bretxa hi ha en cada una de les remuneracions d’homes i dones– i un diagnòstic dels llocs de treball. A partir de la normativa, a més de tenir-lo, l’havien de registrar formalment perquè Treball s’assegurés que complia uns requisits mínims i que les companyies complien la normativa. El problema és que la majoria no la compleix. 

A Espanya hi ha un total de 29.994 empreses inscrites a la Seguretat Social amb més de 50 treballadors en plantilla, segons les dades del gener. D’aquestes, gairebé la meitat, un total de 16.056, tenen entre 50 i 100 treballadors. La resta tenen més de 100 treballadors i el Ministeri de Treball només té constància de 4.673 plans d’igualtat inscrits. És a dir, de les que avui dia tenen l’obligació, només una de cada tres compleix. I a falta d’unes dues setmanes per a la nova entrada en vigor de la norma, o bé hi ha un registre massiu de plans –una cosa que des dels sindicats ja avancen que veuen molt improbable– o l’incompliment serà més flagrant a partir del 7 de març.

Resistència empresarial

«Està costant moltíssim, especialment on no tenim representació», explica la responsable de dones de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. Entre les grans empreses el pla d’igualtat és una pràctica estesa i assumida des de fa anys. No obstant, l’última fase de la llei involucra de ple les pimes. I aquí és on hi ha més resistència, atesa la falta d’organització dels treballadors moltes vegades i el poc múscul administratiu. Els reglaments d’igualtat ja van néixer tocats perquè la CEOE s’hi va oposar i fins i tot va portar una part de la norma al Tribunal Suprem. Els patrons rebutgen de ple que en cas que en una empresa no hi hagi comitè d’empresa ni seccions sindicals, la direcció hagi de demanar als sindicats més representants del sector que enviïn una delegació a negociar el pla d’igualtat. 

«Creiem en els plans d’igualtat i aquests tenen una incidència positiva en les empreses, però el sistema no és idoni. En molts casos els sindicats no han pogut donar resposta», afirma la responsable de relacions laborals de la Pimec, Ariadna Guixé. «Algunes empreses creuen realment en el valor d’un pla d’igualtat, d’altres simplement et citen un dia i a una hora sense més ni més», replica Gajardo, de la UGT. El temor entre les centrals és que acabi passant amb els plans d’igualtat com amb els plans de prevenció de riscos. És a dir, que en comptes que cada empresa faci un diagnòstic real i ajustat de les discriminacions de gènere que hi ha entre la seva plantilla i miri de corregir-ho, elabori un pla estandaritzat per superar el tràmit burocràtic. En el cas dels plans de prevenció, només una de cada quatre empreses té un pla específic. 

Incomplir surt barat

A Catalunya hi ha un total de 3.606 pimes d’entre 50 i 100 treballadors que hauran de complir la normativa a partir del 7 de març. Ara mateix el Departament de Treball té 122 plans correctament registrats i 514 més en tràmit de totes les empreses de Catalunya. És a dir, o bé la immensa majoria no el té o no ha fet el tràmit de registrar-lo. «És una obligació burocràtica que aporta poc», resumeix Guixé. 

No tenir un pla d’igualtat o no registrar-lo representa un incompliment de la normativa laboral que pot anar d’una falta lleu a una de greu, depenent si l’empresa obstaculitza la Inspecció de Treball o és reincident i té conseqüències per a l’empresa. Sempre que la inspecció arribi a actuar. Segons la memòria del 2020 de la ‘policia laboral’, els seus agents van fer un total de 1.540 inspeccions, de les quals el 45% va acabar en requeriment o multa. És a dir, gairebé la meitat de les empreses no passen una inspecció. No obstant, les penalitzacions no són de les més altes dins l’ordenament. La multa mitjana va pujar a 1.884 euros per empresa.

L’Administració també va tard

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

Un pla d’igualtat ha de complir tres requisits. D’una banda el mateix pla, amb el diagnòstic general de l’empresa. El segon és l’auditoria salarial, que és un estudi de la mitjana del que cobren homes i dones en cada una de les categories professionals. Si la bretxa és superior al 25% i la diferència no està justificada l’empresa incorre en una falta greu sancionable amb entre 626 i 6.250 euros. I la tercera pota és la valoració dels llocs de treball, que està directament lligat amb l’auditoria i que permet avaluar les discriminacions de gènere no només via sou. 

Si bé per facilitar les auditories salarials el Govern va presentar l’abril passat una eina pública –pensada especialment per a les pimes–, encara no l’ha presentat per valorar els llocs de treball. Aquesta s’ha negociat amb els sindicats i està ultimada, però formalment no s’ha obert ni presentat a les empreses i se n’ha habilitat l’ús.