El jutge condemna Rosa Clarà a pagar 2,69 milions d’euros al seu exmarit

La justícia ja va determinar en dues sentències anteriors, ratificades pel Suprem, que les empreses que en origen van ser fundades per Clarà, Enrique Coronado i Galve havien d’abonar un 25% dels beneficis a l’exmarit. La novetat d’aquesta tercera demanda és que Clarà va crear un hòlding després d’una ampliació de capital amb recursos propis que va diluir la propietat de la companyia. El jutge considera que malgrat que Martínez Galve ja no disposa més que d’un percentatge irrisori del capital, manté el dret adquirit a la participació en beneficis corroborada pel Suprem i fixada en un 25% (una mica menys del 33% del capital inicial que tenia). La condemna, que ja és la tercera, imposa a l’empresària el pagament d’una important quantitat per qüestionar sistemàticament el dret de l’usufructuari a percebre una part dels beneficis.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I és que la batalla judicial amenaça de perpetuar-se, un malson legal interminable en què les males relacions personals entre Clarà i Galve ara per ara han impedit un acord extrajudicial que estableixi el consens econòmic i el final de les demandes. En conseqüència, Galve pot recórrer a la Justícia per reclamar el 25% dels beneficis de cada any d’activitat de les empreses de Clarà, al defensar el seu dret per considerar que va ser fonamental en la creació de l’entramat empresarial de l’empresària de la moda nupcial, per l’aportació de patrimoni i contactes en la fundació del grup. Però la sentència coneguda ara obre presumiblement un nou periple judicial. Clarà té 20 dies per recórrer en apel·lació. El cas es remetrà a l’Audiència Provincial de Barcelona i no és difícil que la sentència es dilati almenys un any o any i mig. La resolució de l’Audiència també serà recurrible en cassació al Tribunal Suprem, cosa que implicaria tres o quatre anys més.

L’element emocional presideix aquest conflicte, però no s’ha de menysprear la substància dels entramats empresarials. El jutge considera que Clarà «no podia i no es pot escudar sota l’al·legat que no hi ha dividends a distribuir, de resultes de l’aplicació de tots els guanys a reserves, per, de cop, esborrar les expectatives econòmiques que el demandant podia tenir arran del contracte» acordat l’any 2000 (poc abans de la separació). L’ampliació de capital que va donar lloc al hòlding corporatiu i posteriorment a White Factory Holding va ser denunciada per l’exmarit al considerar que tenia un efecte dilutiu de la seva participació. El jutge reconeix aquest efecte, però també admet que l’operació no es va situar fora de la llei. Però l’anàlisi del jutge valora les sentències anteriors i el fet que «les operacions societàries posteriors a la constitució de l’usdefruit no permeten ni extingir ni modificar l’usdefruit que ha de subsistir en la mateixa proporció en què es va constituir», és a dir, «amb una relació de proporcionalitat determinada».