El gas es dispara i el petroli supera la barrera dels 100 dòlars després de l’esclat de la guerra a Ucraïna

L’inici dels atacs per part del president rus, Vladímir Putin, a Ucraïna, un dia després de declarar la independència de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk ha disparat el preu del petroli, el barril de Brent –la principal referència petrolera a Europa– ha augmentat un 5% i cotitza per sobre dels 100 dòlars, el preu més alt des de l’any 2014; mentre el gas, segons el mercat de futurs holandès TTF –la referència gasista al continent– s’ha arribat a disparar un 60% en les hores centrals del dia fins a assolir els 144 euros, tot i que encara a certa distància dels nivells màxims pròxims als 200 euros registrats el desembre de l’any passat.

A l’espera de conèixer l’efecte que tindran les anunciades sancions que pretén posar en marxa Brussel·les per esmorteir el cop econòmic del conflicte, els inversors s’han posat les mans al cap pel temor al fet que el president rus tanqui l’aixeta de les dues matèries primeres sobre les quals Rússia té una notable influència. Segons les dades d’Eurostat, del 2017, el 40% del gas que es consumia a Europa provenia de Rússia, una xifra que supera el 30% en el cas del cru, tot i que l’efecte de la dependència de les dues matèries primeres sobre els diferents països europeus és molt diferent. En el cas espanyol, la importació de petroli el 2021 va ser del 4,6%, segons l’Associació d’Operadors Petrolífers (AOP), mentre la importació de gas rus va ser del 8,7%, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores).

L’increment dels preus per la tensió a Rússia se suma a altres circumstàncies. En el cas del petroli va començar en el tercer trimestre de l’any passat, impulsat per una ràpida recuperació de la demanda després d’aixecar-se les restriccions per la pandèmia del coronavirus davant l’auge de la demanda, liderada per l’Àsia, i l’escassetat de l’oferta. Atiat pel Kremlim, en les últimes setmanes el cru es va instal·lar per sobre dels 90 dòlars.

Països com l’Iraq i Nigèria es neguen a accelerar l’augment de la producció per reequilibrar el mercat, mentre els principals importadors de petroli han demanat a l’Organització de Països Exportadors de Petroli àmplia (OPEP +) aliança de 23 nacions de què forma part Rússia, que produeixi més ràpid i que pressionin a països com l’Aràbia Saudita perquè esgotin part de la seva capacitat sobrant. La OPEP+ ha de prendre una decisió, per bé o per mal, a la seva pròximareunió el 2 de març, després de revisar noves dades sobre l’oferta i la demanda.

D’altra banda, el país que dirigeix Vladímir Putin subministra al voltant del 40% del gas d’Europa i bona part d’aquesta matèria primera arriba a través d’un gasoducte que travessa Ucraïna. Fa mesos que el president rus dosifica gas per pressionar Europa. A això se suma l’anunci d’Alemanya aquesta setmana de suspendre la certificació del Nord Stream 2, un nou gasoducte que transportaria gas a Europa a través d’Alemanya.

El canceller alemany, Olaf Scholz, va decidir dimecres paralitzar el procés després que Moscou autoproclamés independents les repúbliques del Donbass. «La situació ha canviat», va dir llavors Scholz. El nou gasoducte està llest per entrar en funcionament a l’espera delscertificats d’operativitat, però el canceller va explicar que ha sol·licitat al Ministeri d’Economia la retirada d’un informe sobre la seguretat del subministrament, un document essencial per obtenir la certificació final.

Seguretat de subministrament

La comissària europea d’Energia, Kadri Simson, va llançar un missatge de tranquil·litat sobre la seguretat del subministrament gasista aquesta setmana en una visita a Madrid per reunir-se amb la vicepresidenta i ministra d’Energia, Teresa Ribera. «La Comissió Europea està estudiant diferents escenaris si Rússia decideix interrompre parcial o totalment els subministraments a Europa. Però per a aquest hivern –que finalitza el 20 de març– tenim la situació bastant coberta», va assegurar Kadri Simson. Encara més en el cas d’Espanya que, a falta d’un mes perquè finalitzi la temporada teòricament més freda de l’any, compta amb un emmagatzematge subterrani al 58%, segons l’operador del sistema gasista, Enagás. Això es tradueix en el fet que si no arribés ni una gota de gas, el país podria ser autosuficient durant aproximadament 30 o 35 dies.

La principal estratègia, tant d’Espanya com de la resta d’Europa, és diversificar el subministrament a través d’altres vies d’entrada, com pot ser Noruega, país amb què aquesta mateixa setmana es van reunir representants de la Comissió Europea en aquest sentit. En el cas d’Espanya, abans de l’hivern Enagás va adjudicar el doble de slots (dret de reserva per desembarcar gas natural liquat un dia determinat en una planta determinada) aquest any fins a un total de 145 ‘slots’, molt per sobre dels 86 barcos que van arribar l’hivern anterior.

Aquest mes de gener el 68,7% del subministrament ha arribat per barco, a diferència del gener de l’any passat, quan va arribar el 45,4%, que va ser GNL. Només el 5,8% del subministrament va ser rus. Els principals països exportadors van ser els Estats Units (34,6%) i Algèria (25,9%), segons les xifres de la patronal Sedigas. Com a mesura preventiva, després de l’inici de la guerra, Enagás i el Ministeri per a la Transició Energètica han decidit ampliar a quatre ‘slots’ més, segons ha informat Enagás. «Espanya va anticipar aquesta situació i encara podem prendre més mesures perquè encara hi ha capacitat per donar més ‘slots’ a les plantes de GNL», assegurava aquesta setmana el president d’Enagás, Antonio Llardén.

Gasolina i llum

El principal problema a priori que s’aguditza amb aquest conflicte serà l’efecte del preu de les dues matèries primeres en la inflació que afecta directament la butxaca dels consumidors. De fet, la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) ha elevat un punt la seva previsió per a la inflació mitjana espanyola aquest any, fins al 5,6%, pel conflicte entre Rússia i Ucraïna, i ha advertit que si els preus actuals es perpetuen, l’IPC arribaria a situar-se en el 6,5%, gairebé dos punts més que en l’estimació preconflicte. De moment, la primera conseqüència es podria veure a través de dos subministraments bàsics, la gasolina i l’electricitat. A la seva declaració institucional, el president del Govern, Pedro Sánchez, va assegurar que el Govern espanyol prendrà «tantes mesures com siguin precises per mitigar l’impacte econòmic i energètic sobre la societat espanyola i les empreses».

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

Els moviments de la cotització del petroli no impacten directament en el preu de venda dels carburants, però sí en el dels mercats majoristes d’aquests derivats. El preu del cru suposa al voltant del 40% del preu final, mentre que la resta són essencialment impostos. D’aquesta manera, tot i que el preu del petroli baixi moltes vegades no es reflecteix a les gasolineres. Però en canvi sí que es nota amb més rapidesa quan puja. És el que l’entitat supervisora, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va denominar ’efecte coet’ en les pujades i ‘efecte ploma’ en les baixades. Tot i que l’efecte pot ser més o menys percebut, segons la competència existent al mercat. El ministeri de Transició Ecològica compta amb un cercador per veure quines són les estacions de servei més cares i més barates.

El cas de l’electricitat és molt similar. L’efecte de l’alça del preu del gas incideix en el preu de l’electricitat del mercat majorista al regir-se Espanya per un sistema marginalista de fixació de preus en què l’última tecnologia en lligar oferta i demanda fixa el preu per a la resta. L’última tecnologia sol ser els cicles combinats –que cremen gas natural–, però sobretot l’energia hidràulica –que fixa el preu en funció del cost d’oportunitat: ¿Què suposaria que no entrés la hidràulica? El preu de l’energia solia suposar entorn del 30% de la factura de la llum, al costat d’un 20% per als impostos i un 50% dels costos regulats, però ara és una mica més elevat davant la rebaixa fiscal. Aquest divendres, el preu de l’electricitat s’ha disparat ja per l’efecte de la cotització del gas un un 16,79% fins als 240,13 euros per megawatt hora, tot i que encara està lluny dels 400 que va arribar a fregar el mes de desembre passat quan el gas cotitzava a l’entorn dels 180 euros.